La comarca abandonada

Des que tinc ús de raó que sento a dir al meu pare que, quan en començava a tenir ell, fa més de mig segle, ja sentia a parlar del túnel previst al coll de Lilla. Una obra esperadíssima a la Conca, com cap altra –fins a cert punt, mitificada, és cert–, que l'Estat ens ha negat durant generacions, però que ara semblava que anava de debò. La il·lusió, doncs, era gran a la comarca, ja no només per l'activitat econòmica que s'hi generaria –a diferència de la barrabassada del TAV–, sinó per la sensació subjectiva que deixaríem d'estar en terra de ningú per connectar-nos de debò amb el Camp de Tarragona. Els conquencs dijous gairebé ens donàvem el condol mútuament, com si se'ns hagués mort algú. Impotència i ràbia són els sentiments que romanen avui, i la sensació que els polítics ens han tornat a abandonar. Per plorar.