Bracons: un model territorial obsolet

L'eix Vic-Olot per la Vall d'en Bas, un dels paisatges més entranyables de la Catalunya Vella, és una obra defensada per les institucions i els empresaris amb una visió desenvolupista del progrés i de les relacions intercomarcals.

La crisi econòmica i financera que patim és, però, la conseqüència d'aquest model territorial i la seva resolució comporta un inevitable canvi de paradigma en la forma de produir, transportar i consumir. El PIB (producte interior brut) ja no servirà per mesurar l'economia, tal com ho han defensat esquerres i dretes. Tant el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, com l'exconseller Pere Macias manifesten la mateixa «immensa alegria» per aquesta inauguració.

Però el progrés que vindrà no es mesurarà en funció dels interessos del pool agroalimentari de la Garrotxa i Osona o del sector urbanístic, sinó en funció d'una qualitat de vida basada en l'economia de la Naturalesa que acabarà donant molts més llocs de treball i felicitat. El que avui celebren com un gran èxit en les properes dècades es considerarà com una visió reaccionària i un malversament innecessari del diner públic.

L'eix Vic-Olot és també un mal exemple de gestió democràtica del territori. No s'han escoltat les veus dels científics i dels ecòlegs, ni s'ha fet una consulta popular en forma de referèndum com requeria un projecte i un traçat tan controvertits.

Tapadores com el Centre de Sostenibilitat de la Vall d'en Bas, l'Observatori del Paisatge o l'edició de llibres sobre el paisatge d'Olot serveixen ara per desviar l'atenció de la degradació ambiental i la pol·lució atmosfèrica que comportarà aquest eix i las seves variants.