opinió. JOAQUIM NADAL I FARRERAS. Conseller de Política Territorial i Obres Públiques

Bracons, un encert i una oportunitat

Si teníem ben definits els eixos transversal i pirinenc, era del tot evident que un sobredimensionament de la carretera de Bracons podia donar peu a una homogeneïtat innecessària de la xarxa

Sem­bla clar que final­ment s'ha des­ta­pat el joc que l'opo­sició ha deci­dit fer en aquest tema. Es tracta d'anar al peu mateix de l'obra abans d'entrar en ser­vei, for­mar una comi­tiva política, i empas­ti­far el govern i l'obra sem­brant el dubte i el des­con­cert. Un cop feta la feina bruta es tracta de cele­brar que, per fi, l'obra s'ha aca­bat i fer-se-la seva en un acte molt par­ti­dista i molt poc de país. Aquest ha estat el com­por­ta­ment dels diri­gents i res­pon­sa­bles de la pri­mera força de l'opo­sició, en una tàctica molt pròpia d'aquell que està habi­tuat a tirar la pedra i ama­gar la mà.

Convé, doncs, acla­rir alguns con­cep­tes per tal de situar el debat en un ter­reny com­pren­si­ble i cons­truc­tiu, en el qual el crèdit de l'obra i de les seves con­seqüències bene­fi­ci­o­ses per als ter­ri­to­ris que ser­veix que­din pre­ser­vats ade­qua­da­ment.

Els temes pen­dents que el govern de Cata­lu­nya es va tro­bar damunt de la taula el desem­bre del 2003 eren molts. D'entrada no estava ni pro­jec­tada, i encara menys lici­tada ni pres­su­pos­tada la con­ti­nu­ació de l'obra des de la boca nord del túnel de Bra­cons fins a la con­nexió amb la car­re­tera a Sant Esteve d'en Bas. En segon lloc, tam­poc no hi havia cap defi­nició, ni sobre­tot cap decisió, sobre la con­tinuïtat de l'obra a les Pre­ses i Olot.

L'obra estava començada i el cri­teri del govern, després d'un estudi sobre les carac­terísti­ques i les pres­ta­ci­ons de la car­re­tera pro­jec­tada, va ser de con­ti­nuar l'obra mal­grat les pres­si­ons i les posi­ci­ons dels que s'hau­rien esti­mat més atu­rar els tre­balls i fer, amb els matei­xos diners, una altra obra.

Però l'esmen­tat estudi posava també de mani­fest que la defi­nició d'una car­re­tera des­do­blada en tot el seu recor­re­gut tenia un impacte ambi­en­tal i ter­ri­to­rial de difícil repa­ració i era, a més, una invi­tació des­me­su­rada a con­ver­tir l'eix Vic-Olot en un pas directe del trànsit pesant de llarg recor­re­gut, esca­pant del cor­re­dor de peatge de l'AP-7 i també esca­pant del cor­re­dor de l'eix trans­ver­sal. Un cop deci­dit que l'eix trans­ver­sal s'havia de des­do­blar, sem­blava redun­dant i inne­ces­sari man­te­nir una secció des­do­blada en una car­re­tera que tenia una plena jus­ti­fi­cació com ele­ment de per­me­a­bi­li­tat i de comu­ni­cació entre les comar­ques d'Osona i la Gar­rotxa. De fet, si teníem ben defi­nits els eixos trans­ver­sal i piri­nenc, era del tot evi­dent que un sobre­di­men­si­o­na­ment de la car­re­tera de Bra­cons podia donar peu a una homo­geneïtat inne­cessària de la xarxa i a una manca total de jerar­quit­zació.

Amb aquests cri­te­ris ben defi­nits, el govern va armar un pro­jecte nou. Va modi­fi­car les carac­terísti­ques d'algun via­ducte, va bai­xar la cota del túnel prin­ci­pal, va allar­gar les solu­ci­ons amb túnel, va incre­men­tar les solu­ci­ons tapa­des a la banda gar­rot­xina per evi­tar l'impacte visual sobre Joa­ne­tes, va subs­ti­tuir un talús per un via­ducte.

Mal­grat les obses­si­ons d'alguns que insis­tien en un model obso­let, el govern va fer en rea­li­tat un pro­jecte nou de traçat, de trac­ta­ment medi­am­bi­en­tal, d'inte­gració ter­ri­to­rial, de mesu­res cor­rec­to­res, d'encaix en els per­fils del pai­satge tant com fos pos­si­ble.

El resul­tat és satis­fac­tori i ben visi­ble. Molts dels par­ti­da­ris de no fer Bra­cons adme­ten, avui, que el pro­jecte s'ha exe­cu­tat amb gran cura i amb resul­tats ben plau­si­bles i molt millors dels que es podien espe­rar del pro­jecte ori­gi­nari.

No és, doncs, rao­na­ble repren­dre el debat de la dimensió ni tan sols la per­sis­tent cançoneta que Bra­cons neix petit. Doncs, no. Neix per a la funció que dèiem que ha de tenir i és sufi­ci­ent per asse­gu­rar una dina­mit­zació eficaç de les eco­no­mies de les comar­ques con­nec­ta­des. No es pot impu­tar a Bra­cons les man­can­ces d'altres obres pen­sa­des direc­ta­ment com a inter­con­ne­xi­ons d'eixos i nas­cu­des man­ca­des. En el cas d'ara, la car­re­tera que s'ha posat en ser­vei diven­dres 3 d'abril a la tarda és una invi­tació a pen­sar el futur amb opti­misme i a gau­dir d'una nova infra­es­truc­tura que sí que res­pon als cri­te­ris del govern de Cata­lu­nya i a les neces­si­tats d'Osona i la Gar­rotxa.

Totes les ale­gries són per com­par­tir i, evi­dent­ment, l'ale­gria màxima és per als veïns i veïnes d'aques­tes dues comar­ques que fins ara esta­ven d'esquena tot i que es toca­ven, i a par­tir d'ara es mira­ran als ulls i es dona­ran la mà.

El que no es pot fer, en canvi, és repi­car i anar a la pro­cessó, cri­ti­car i apun­tar-se l'èxit, recla­mar-ne la pater­ni­tat dos dies després d'haver con­si­de­rat Bra­cons com un fill mal nas­cut.

La política reclama acti­tuds netes, ober­tes, cons­truc­ti­ves i és hora de dei­xar de banda alguns estils de des­qua­li­fi­cació i mirar de viure el pre­sent i el futur gene­rant con­fiança i ator­gant la màxima cre­di­bi­li­tat a la política.

El descrèdit ha esde­vin­gut massa sovint un valor entès per jugar al joc curt i tac­ti­cista de la des­qua­li­fi­cació.

Pro­poso una idea: amb Bra­cons tots som bons. Uns perquè la van ini­ciar, uns altres perquè la van modi­fi­car i con­ti­nuar, i uns altres perquè amb la seva exigència la van millo­rar sen­si­ble­ment. Si anéssim més sovint per aquest camí pot­ser les coses sona­rien dife­rent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.