Trànsit multa cada 42 segons a Catalunya l’any passat per excés de velocitat

El Servei Català de Trànsit (SCT) va interposar 758.659 multes per excés de velocitat arreu del país l’any passat, amb una freqüència d’aproximadament una sanció cada 42 segons. L’import reclamat per l’autoritat als infractors en total va arribar als 83 milions d’euros. Les xifres són similars a la mitjana dels deu últims anys, segons dades del SCT facilitades a l’ACN. En declaracions a l’ACN, l’autoritat nega un afany recaptatori i justifica els 200 radars en funcionament, 40 dels quals, de tram, amb una reducció d’accidents amb morts o ferits greus “d’entre el 65% i el 80%” a les zones on hi ha cinemòmetres. El de tram de l’AP-7 entre Ulldecona i Amposta (Montsià) i el de la C-31 a Castell d’Aro (Baix Empordà) són els que més multen a Catalunya.

Segons les mateixes dades, els dos radars van caçar gairebé 60.000 conductors l’any passat cadascun, cosa que s’ha traduït en multes que, en global, superen els 13 milions d’euros (milions d’euros). De mitjana, cada dia tant un radar com l’altre arriben a fotografiar uns 160 vehicles que superen els límits de velocitat.

El radar de tram de l’autopista a les Terres de l’Ebre és, de fet, el que més va multar de tot Catalunya. Situat en sentit nord, va posar fins a 59.036 sancions durant el 2022, que traduïdes en xifres sumen un import de 6,6 milions d’euros.

Per darrere d’aquest, l’altre radar que més multa ja s’ha convertit en tot un clàssic. És el que es troba a la C-31 en sentit nord, just després de la sortida que porta cap a s’Agaró i Castell d’Aro. Aquí, el límit de velocitat és de 80 km/h i, durant el 2022, va posar 57.927 sancions (que traslladades en euros sumen 6,52 milions d’euros). I, de fet, si es mira l’històric, les multes de velocitat en aquest punt del Baix Empordà no han parat de créixer en els últims cinc anys. El 2021, amb aquest radar es van interposar 44.293 sancions. El 2020, en plena pandèmia, la xifra va ser de 27.349; el 2019, de 22.434; i el 2018, de 16.401.

Molts conductors ocasionals passen pels radars més sancionadors

Els radars més sancionadors en els darrers deu anys han estat el de l’AP-7 en direcció a Barcelona i el de la C-31 en direcció a Palamós, amb 469.281 i 368.490 sancions respectivament. Aquesta alta incidència es deu a diversos factors. En el cas de l’AP-7, hi ha un percentatge petit de conductors habituals que coneixen la ubicació del radar en comparació amb els conductors de pas. A més, aquesta és una autopista recta i còmoda per conduir, el que redueix la percepció de velocitat elevada. Pel que fa al radar de la C-31, situat en una zona turística, també rep molts conductors ocasionals. Cal afegir que a l’AP-7, entre els quilòmetres 343 i 325, el radar de tram comença amb un cartell d’inici, però no en té cap de final, fet que, segons l’expert en seguretat viària Òscar Llatje, provoca una sensació de relaxació després d’entrar uns quilòmetres, fomentant així la infracció per part d’alguns conductors.

200 morts l’any per sinistralitat a les carreteres, 400 menys que l’any 2000

L’índex de mortalitat per accidents de trànsit ha disminuït significativament al llarg dels anys. L’any 2000, es van registrar al voltant de 600 morts anuals a causa d’aquests accidents, mentre que ara la xifra s’ha reduït a aproximadament 200. Aquesta reducció en la sinistralitat es pot atribuir en part a l’ús efectiu de cinemòmetres en diversos punts de les carreteres.

Per això, el coordinador de Seguretat Viària i Mobilitat destaca l’eficàcia dels cinemòmetres, com el de l’AP-7 i el de la C-31, en la disminució d’accidents mortals o ferits greus. En el cas del cinemòmetre de l’AP-7, s’ha aconseguit una reducció del 79,5% en accidents en un tram de 18 quilòmetres, i en el de la C-31, la reducció és del 93,5% en un tram de tres quilòmetres.

L’argument en contra de les acusacions d’afany recaptatori és que aquestes crítiques són ara considerades “residuals”. El coordinador creu que amb la col·locació adequada dels radars, la reducció de la sinistralitat en les zones amb aquests dispositius pot arribar fins al 80%. A més, es destaca que l’ús de radars de tram també ha estat efectiu en la disminució d’accidents. La instal·lació d’un nou radar de tram entre Aiguafreda i Tagamanent, amb límits de velocitat reduïts de 100 km/h a 80 km/h, va resultar en un total de 13.680 multes en un període determinat (per valor d’1,39 milions d’euros).

Superant la ratlla de les 20.000 multes l’any

A banda d’aquests radars, n’hi ha quatre més a Catalunya que l’any passat van superar la ratlla de les 20.000 multes. Són els de l’AP-2 a l’Albi (Les Garrigues) amb 22.994 sancions per import de 2,68 milions d’euros; el de la C-31 a Calonge (Baix Empordà), situat precisament a pocs quilòmetres del de Castell d’Aro en el mateix sentit, que va sumar 22.948 multes per valor de 2,6 milions d’euros, el de l’autopista AP-7 a l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), amb 20.822 sancions de velocitat i 2,49 milions d’euros d’import global, i el de la C-31 a Badalona (Barcelonès), en sentit nord, amb 20.636 multes i 2,32 milions d’euros exigits.

Per contra, a l’altra banda de la balança s’hi situen aquells radars que menys multen del país. Segons recull l’estadística, durant el 2022 hi va haver tres cinemòmetres que no van arribar a les cent sancions anuals. Són el radar de tram de la C-66 a Sant Joan de Mollet (Gironès) en sentit Corçà (Baix Empordà) amb 52 multes; el de l’N-260 a El Pont de Bar (Alt Urgell) amb 69 sancions, i el de la B-124 a Castellar del Vallès (Vallès Occidental) amb tan sols 10 multes.

En el conjunt dels 10 anys entre 2013 i 2022, el de l’AP-7 a l’alçada d’Amposta encapçala el rànquing, (469.281 multes), seguit del de la C-31 a Castell d’Aro (368.490), el de la C-31 a Badalona (207.170), un a l’AP-7 a l’alçada d’Ulldecona direcció València (203.933) i el de l’AP-2 a l’Albi (173.857).

Gairebé un 40% dels imports del 2022, encara pendents de cobrar

Prop d’un 40% dels imports de multes de l’any 2022 encara estan per cobrar. El procés de cobrament de les sancions depèn de diversos factors. La multa es notifica al titular del vehicle, amb un termini de 45 dies abans d’entrar en la fase executiva, que pot acabar en embargament. Hi ha un descompte del 50% si es paga dins dels primers 20 dies. Durant el 2022, es van recaptar 59.442.796 euros per multes de velocitat, però fins ara només s’han pagat 25 milions d’euros i queden pendents 32,1 milions d’euros (38,6%). També hi ha import pendent per anys anteriors, amb un total de 841,7 milions d’euros reclamats per 7.603.871 multes imposades durant la dècada, i l’import pendent és del 21,3%.

Control dinàmic de la velocitat, el futur

Òscar Llatje menciona que es volen afegir més radars cada any en diverses ubicacions (aproximadament cinc o sis) per millorar la seguretat viària. No obstant això, a vegades aquesta expansió es veu dificultada per processos administratius i la disponibilitat d’electricitat en llocs remots. Tot i això, assegura que els fons destinats als radars s’utilitzen per instal·lar nous aparells i altres iniciatives de seguretat. Destaca que en el futur, el control dinàmic serà important, amb detecció flexible d’excés de velocitat mitjançant mitjans aeris com drons, helicòpters i radars mòbils, eliminant la dependència d’agents. Llatje subratlla la necessitat d’educar els conductors perquè compleixin les normes sempre, no només quan hi ha radars.