Infraestructures
Un tren que ja és història
Només queden 500 metres per tallar dels 31 quilòmetres de l’antiga via única entre Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i Salou-Port Aventura, que s’estan desmantellant
El traçat es convertirà en una zona de vianants i carril bici que en una primera fase anirà des del sud fins a Cambrils i, en la segona, des d’aquest municipi cap al nord
El 19 de desembre de l’any passat es començava a eliminar el traçat de via única que durant dècades donava servei ferroviari entre Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i Salou-Port Aventura. Són uns 31 quilòmetres de via que van quedar en desús el gener del 2020, amb la posada en marxa de la variant del corredor mediterrani a Vandellòs. Segons han explicat fonts d’Adif, el desmuntatge es fa per trams de 17 metres. Primer es tallen i després s’aixequen. Actualment només falten uns 500 metres per tallar i ja s’han aixecat 24 quilòmetres del recorregut. Actualment falta el tram fins a Salou-Port Aventura. Per ara, els terminis s’estan complint segons el que s’havia previst inicialment. És a dir, que el pas de la via sigui només un record cap a finals d’any o, màxim, gener del vinent. Les mateixes fonts han indicat que els treballs s’han hagut de fer de manera coordinada amb els municipis afectats. A banda de garantir tant el pas de vianants com de vehicles, s’ha de tenir en compte que moltes de les poblacions afectades són molt turístiques, amb la qual cosa els treballs també s’han d’adaptar a l’increment poblacional que registren els mesos d’estiu.
El projecte, que té un cost de més d’1,8 milions, inclou la desaparició del carril en si, les travesses, el balast –les pedres que fan de base a la via–, el desmuntatge dels pals de la catenària que quedaven entre Cambrils i Salou-Port Aventura i els elements de senyalització, com senyals lluminosos o balises. En total, 55.500 travesses, 39.000 metres cúbics de balast i 156 pals de catenària. Tot el material s’acumula en parcel·les que Adif té a Constantí i Reus, a excepció del balast que ja s’ha tret –per ara sobretot en el tram situat més al sud–, que es porta a un gestor de residus per poder-ne fer un tractament ambiental.
Aprofitar el traçat per passejar
Un dels principals dubtes que existien quan es va decidir que aquests 30 quilòmetres de via quedarien sense ús és què se’n faria un cop estiguessin nets. Evidentment, els municipis són els primers interessats que es pugui recuperar aquest espai per a l’ús públic, ja que en alguns casos, com a Salou, passa pel bell mig de la població. Finalment, la secció d’alta velocitat d’Adif ha decidit que convertirà en una via cívica l’antic traçat. És a dir, que compartirà els usos de carril per a ciclistes i via de passeig per a vianants.
La primera fase tindrà una inversió aproximada de 6,4 milions i preveu que hi hagi una reserva de 5 metres d’amplada, dels quals la meitat els ocuparia el carril bici i l’altra meitat, l’espai de passeig. Aquesta primera part del projecte afectarà el tram que va des de l’Hospitalet de l’Infant fins a Cambrils i preveu que es treballi en els encreuaments transversals –per als dos usos– amb l’objectiu d’eliminar o minimitzar l’efecte barrera que té actualment l’antiga via del tren. És a dir, que es pretén anivellar les rasants de les vies per eliminar l’obstacle físic i garantir la visibilitat. D’altra banda, el projecte pretén actuar en alguns dels passos inferiors existents per adequar-ne les dimensions i que quedin al mateix nivell que tindrà la plataforma que s’hi ha de fer. Una altra actuació prevista és la modificació o eliminació d’alguns dels passos superiors, així com la conversió dels entorns de les antigues estacions ferroviàries en zones de descans. S’hi posarà, entre altres coses, nou mobiliari urbà.
La segona fase preveu la continuïtat del projecte entre Cambrils i Salou, municipi on es farà una nova plataforma al final de l’actual traçat per poder-hi donar continuïtat. L’esquema de l’obra és exactament el mateix que el de la primera fase. Per al finançament de les obres, es disposa dels ajuts europeus a través dels fons Next Generation.