Infraestructures i serveis

Nou zones destinades a l’energia eòlica marina se solapen o limiten amb àrees protegides Natura 2000 a la Mediterrània Occidental

Nou zones destinades a l’energia eòlica marina se solapen o limiten amb àrees protegides Natura 2000 a la Mediterrània Occidental. Això és el que conclou l’estudi d’un equip científic en què també ha calculat que el 90 % de les 47 zones destinades a l’energia eòlica marina i tres projectes pilot se situen a menys de 30 quilòmetres de distància d’àrees marines protegides Natura 2000. Així, els investigadors en un article científic publicat a la revista ICES Journal of Marine Science consideren que aquesta interacció és “notable” i demana “cautela”

L’estudi està realitzat per un equip científic interdisciplinari de la Universitat de Girona (UdG), l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), la Universitat de Barcelona (UB), la Universidad Internacional de la Rioja (UNIR) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

En l’actualitat, hi ha 47 zones i tres projectes pilot a la Mediterrània Occidental destinats al desenvolupament d’energia eòlica marina, unes iniciatives que cerquen aprofitar la força de vent que es produeix a alta mar per generar electricitat. D’aquest total, l’estudi detalla que quatre d’aquestes zones i un projecte pilot se solapen amb alguna àrea marina protegida Natura 2000; cinc zones en són adjacents; i el 90 % de la resta se’n situa a una distància de menys de 30 quilòmetres.

L’equip científic format per especialistes en biologia marina, oceanografia física, geografia, dret i enginyeria demana “cautela” a l’estudi publicat recentment a la revista internacional ICES Journal of Marine Science amb el títol Floating offshore wind farms in Mediterranean marine protected areas: a cautionary tale. La recerca és fruit del projecte BIOPAIS, coordinat per la Universitat de Girona i amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat perla Unió Europea - NextGenerationEU.

L’equip científic ha pres com a exemple la Mediterrània Occidental i, concretament, els casos de França, Itàlia i Espanya, on s’han proposat la majoria de projectes eòlics d’aquesta mar. L’estudi esbossa el context normatiu dels espais Natura 2000 i altres àrees marines protegides a la Mediterrània en relació al desenvolupament de l’energia eòlica marina; resumeix els impactes potencials de l’energia eòlica marina en els hàbitats i les espècies protegides per normativa comunitària; i avalua les interaccions dels projectes d’eòlica marina, els espais Natura 2000 i deu figures més de protecció de la biodiversitat.

Finalment, l’estudi inclou recomanacions per abordar el desenvolupament de l’eòlica marina per preservar les àrees marines protegides mediterrànies dels potencials efectes negatius de la instal·lació d’aquestes infraestructures energètiques, majoritàriament de turbines flotants, “una tecnologia molt incipient de la qual encara hi ha molt poca informació sobre els seus impactes ecològics”.

L’estudi també es fixa en el Golf de Lleó, des de Marsella i fins al Cap de Creus, on hi ha quatre zones de desenvolupament d’eòlica marina i tres projectes pilots que se solapen o són adjacents a diverses àrees marines protegides. Algunes d’aquestes àrees compten amb el segell Natura 2000 i altres són espais designats des de fa dècades per protegir o per restaurar la biodiversitat marina i els recursos pesquers. El Golf de Roses/Cap de Creus és una d’aquestes quatre zones de desenvolupament, la qual se superposa o limita amb deu àrees marines protegides. Membres de l’equip investigador van estudiar aquesta zona amb detall en un article científic anterior publicat a la revista Science of Total Environment. Recentment, la zona del Golf de Roses i Cap de Creus ha estat declarada com a àrea important per a la conservació de taurons i rajades (ISRA).

El present estudi conclou que, com a norma general i prioritària, el desenvolupament de l’energia eòlica marina a la Mediterrània hauria de quedar exclosa dels llocs Natura 2000 i de qualsevol altra àrea marina protegida, així com de les seves zones adjacents. Els autors de la recerca consideren que aquesta norma també “ha d’incloure les proves pilot”.

A més, l’estudi destaca que “no s’ha de donar per fet que el desenvolupament d’aquest tipus de projectes puguin ser beneficiosos per a la biodiversitat, com alguns estudis a la Mar del Nord conclouen, ja què això s’ha d’analitzar cas per cas, especialment en una mar com la Mediterrània, on no hi ha estudis al respecte”. “En tots els casos, s’hauria de respectar el Principi de Precaució tenint en compte la profunda interacció entre les àrees marines protegides i els projectes d’eòlica marina, i la poca informació existent sobre els impactes ecològics de l’eòlica flotant –com la que es vol instal·lar majoritàriament a la Mediterrània, com ara al Golf de Roses–, a diferència del que passa amb l’eòlica fixa, bàsicament utilitzada a la Mar del Nord”, afirmen els especialistes signants de l’article científic.

L’estudi recalca la necessitat que es facin avaluacions científiques apropiades, com indica la normativa europea, per a aquells projectes que poden afectar les zones Natura 2000. “Aquestes avaluacions, que són obligatòries, han de ser rigoroses i independents dels estudis de les empreses energètiques promotores i han de determinar, cas per cas, la viabilitat o no de cada projecte”, afegeixen els investigadors. “Malgrat que aquestes iniciatives poden aportar beneficies en termes de reducció de CO2 i de seguretat energètica, cal valorar molt bé els riscos per la integritat ecològica de les zones protegides afectades”, concreten. Tot i que aquest estudi se centra en la Mediterrània Occidental, els autors consideren que les lliçons apreses poden ser útils per a altres mars i oceans.

Els resultats d’aquest estudi es presentaran públicament en una jornada de divulgació científica oberta a tota la ciutadania que tindrà lloc al Teatre Municipal de Roses (Girona), diumenge dia 24 de setembre, a les cinc de la tarda. La jornada està organitzada per la Càtedra Oceans i Salut Humana de la Universitat de Girona. Durant les presentacions es repassaran els resultats obtinguts fins ara en el marc del projecte BIOPAIS. L’alcalde de Roses, Josep Maria Martínez, farà la inauguració oficial de l’acte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.