negociacions per a la investidura
La Generalitat i l’Estat cogestionaran els trens i les infraestructures de Rodalies
La Generalitat i l’Estat cogestionaran Rodalies per mitjà d’una nova empresa, Rodalies de Catalunya, participada majoritàriament per la Generalitat i la presidència de la qual serà designada pel govern català. La representació de l’Estat i la Generalitat en el consell d’administració serà paritària, el president tindrà vot de qualitat i les decisions estratègiques s’hauran de prendre per majoria qualificada. La Generalitat també gestionarà les vies de les línies que presten el servei dins del territori català –l’acord inclou, com a mínim, l’R1 del Maresme, l’R3 del Papiol a Puigcerdà i l’R2 de Sant Vicenç de Calders, tot i que l’enunciat de l’acord implica totes les de Rodalies però no les regionals que van cap a altres comunitats veïnes.
Atenent que la nova empresa operarà amb els trens i els treballadors necessaris que avui formen part de Renfe Viajeros, el sindicat de maquinistes de Renfe, Semaf, ja s’hi oposa, mentre UGT i CCOO demanen “transparència i participació” en el procés de transferència tot recordant que serà “complex”, un qualificatiu que ahir a la tarda compartia en públic el ministre de la Presidència en funcions, Félix Bolaños –Renfe té uns 3.000 treballadors a Catalunya–. Fonts del govern consideraven prematur calcular els diners que l’Estat haurà de transferir a la nova empresa per gestionar el servei. Sí que se sap que el dèficit que l’Estat assumeix anualment de Renfe per operar a Catalunya és d’uns 350 milions, perquè els ingressos tarifaris no cobreixen el cost del servei. El “traspàs integral” era una de les condicions que ERC exigia per a la investidura de Pedro Sánchez.
El traspàs del 2010 va ser un dels acords de reforma de l’Estatut entre els governs de Rodríguez Zapatero i Pasqual Maragall, però la negativa de l’Estat, l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif) i els mateixos sindicats de Renfe així com l’empresa el van frustrar. Des de Madrid no s’acceptava que la Generalitat fos el titular i gestor de les vies, catenàries i trens i, finalment, el govern català només va acabar assumint la gestió dels horaris, freqüències i preus. L’acord el van signar, el dimarts 29 de desembre del 2009, el conseller d’Interior, Joan Saura (ICV), i el ministre de Política Territorial, Manuel Chaves (PSOE). Es feia efectiu a partir de l’1 de gener del 2010 i suposava que l’Estat subrogava a la Generalitat el contracte programa amb Renfe que estaria vigent fins al 31 de desembre del mateix any. Però la Generalitat ja no arribaria mai a signar un contracte amb Renfe i l’Estat mantindria la titularitat i gestió.
El govern es planta
Després del xoc polític i jurídic entre institucions pel referèndum del 2017, el govern es planta. Deixa de reclamar infructuosament a l’Estat que els traspassi el contracte programa i el 2 d’agost del 2021 es nega a signar-lo. El govern anuncia llavors que no signarà cap contracte amb Renfe fins que no s’acordi el traspàs integral del servei.
Ha estat una posició de força que han compartit els consellers de Junts i ERC en l’executiu de Pere Aragonès. Fins al punt que Renfe va amenaçar de no comprar 101 nous trens per a Rodalies si no se signava el contracte programa –finalment els va comprar.
http://www.elpuntavui.cat/societat/article/12-infraestructures/2350797-psoe-i-erc-acorden-el-traspas-integral-de-rodalies.html
2350797
El pla inversor que s’ha eternitzat
Tot i els compromisos reiterats dels governs de Zapatero, primer, i del popular Mariano Rajoy, després, amb la presentació de diversos plans de Rodalies sobre inversions per a la renovació de les infraestructures, les avaries i incidències en els trens de proximitat s’han anat repetint al llarg d’una dècada per l’evident envelliment de la xarxa –de fet el traspàs parcial del 2010 es feia ja en plena dificultat dels pressupostos públics per la crisi financera i immobiliària del 2008 i el pla inversor a Rodalies quedava, a la pràctica, congelat, com tota l’obra pública. Després del xoc polític i jurídic que culmina amb el referèndum d’independència del 2017, el nou govern socialista, ara liderat per Pedro Sánchez, reprèn la inversió a la xarxa ferroviària estatal de Catalunya amb el seu propi pla de Rodalies, però el govern d’ERC i Junts canvia d’estratègia i es planta en relació amb Renfe.