Infraestructures i serveis

Paisatges davant el segle XXI

El 2025 serà clau per albirar la solidesa del blindatge al litoral, urbanística i energètica

El nou executiu socialista vol desencallar la variant d’Olot i persevera en l’eòlica marina

Les comar­ques giro­ni­nes poden pre­su­mir de pai­sat­ges resi­li­ents, tot i la urba­nit­zació resi­den­cial al lito­ral i una indus­tri­a­lit­zació efi­ci­ent en paral·lel o al vol­tant, gai­rebé sem­pre, de les prin­ci­pals infra­es­truc­tu­res viàries o nuclis urbans. Les ten­si­ons per la defensa del ter­ri­tori, però, hi han estat sem­pre pre­sents i vigi­lants en les dar­re­res dècades, i no han dei­xat de per­se­ve­rar-hi amb la res­posta davant el repunt urba­nit­za­dor del lito­ral –SOS Costa Brava– o en l’opo­sició a les reno­va­bles dis­se­nya­des a escala mas­siva, con­tra parcs foto­vol­taics a l’Empordà, els parcs eòlics inte­ri­ors a l’Albera, però, espe­ci­al­ment, davant l’aposta esta­tal per l’eòlica marina flo­tant a la zona Leba-2, davant el lito­ral del sud del cap de Creus i la badia de Roses, i amb la Pla­ta­forma Stop Macro­parc Eòlic Marí.

No obs­tant això, enguany aquests dos fronts de defensa del pai­satge del lito­ral –terra endins o bé pel que fa a l’horitzó marítim des de l’Empor­da­net cap al nord– han patit pels dos cos­tats. D’una banda, per a SOS Costa Brava, pel reguit­zell de sentències contràries a l’apro­vació del pla direc­tor urbanístic (PDU) de sòls no sos­te­ni­bles al lito­ral gironí, vigent des del 2021, que ja n’acu­mula dese­nes de contràries i retor­na­rien la con­dició d’urba­nit­za­bles o urbans a nom­bro­sos sec­tors de muni­ci­pis cos­ta­ners de la Costa Brava: des de Llo­ret fins al Port de la Selva, pas­sant per Begur –nom­bro­ses–, Pals, l’Escala, Roses o Cadaqués.

De l’altra, res­pecte als pro­jec­tes d’eòlica marina flo­tant, perquè tant el Minis­teri per a la Tran­sició Ecològica –amb la tra­mi­tació avançada per a la sub­hasta de parcs eòlics comer­ci­als i l’anunci de noves ofer­tes– com la Gene­ra­li­tat –a través de la pla­ta­forma d’assaig del Plem­cat– hi man­te­nen els pro­jec­tes per faci­li­tar-hi la implan­tació de la tec­no­lo­gia al llarg del pròxim decenni.

Als jut­jats tin­dran feina

Terra endins, ha estat la mateixa admi­nis­tració de la Gene­ra­li­tat l’encar­re­gada de pre­sen­tar recur­sos de cas­sació davant el Tri­bu­nal Suprem. Algu­nes sentències han ava­lat les des­clas­si­fi­ca­ci­ons del pla, però per a les contràries, encara no fer­mes i que coin­ci­dei­xen gai­rebé sem­pre en l’argu­ment de la “vul­ne­ració del prin­cipi d’auto­no­mia muni­ci­pal”, per­sis­teix la incer­tesa i el clima d’inse­gu­re­tat jurídica entre els pro­pi­e­ta­ris dels ter­renys i els muni­ci­pis afec­tats.

Men­tres­tant, altres pro­jec­tes en zones que havien que­dat intac­tes per l’ade­quació dels pla­ne­ja­ments muni­ci­pals a la nor­ma­tiva, com seria el cas de l’hotel en tràmit a Aigua-xelida de Pala­fru­gell, encara no han pas­sat el sedàs de la Comissió Ter­ri­to­rial d’Urba­nisme, tot i la reta­llada d’altura –que no pas de plan­tes edi­fi­ca­des– introduïda pels pro­mo­tors. La par­tida als des­pat­xos i als jut­jats, doncs, s’allar­garà l’any vinent.

Opo­sició al Plem­cat

A l’Empordà, en paral·lel, es man­te­nen les reticències davant els plans eòlics. Dos dels pro­jec­tes pre­vis­tos a l’Albera, els Hèlix I i II, han que­dat atu­rats aquest desem­bre, a més del Neulós. Un ter­cer, el Cro­nos, va que­dar suspès pel TSJC, i només resta en tràmit el Gala­tea, que tot i els plans per pro­te­gir ambi­en­tal­ment l’espai natu­ral trans­fron­te­rer, encara tin­dria encaix en la pla­ni­fi­cació de la Gene­ra­li­tat. Mal­grat això, el secre­tari de Tran­sició Ecològica de la Gene­ra­li­tat, Jordi Sar­ga­tal, es decanta per “no empas­ti­far el pai­satge” i con­cen­trar les infra­es­truc­tu­res ter­res­tres a prop de les zones urba­nit­za­des o al vol­tant d’infra­es­truc­tu­res com ara els cor­re­dors de l’AP-7 o el TAV.

Pel que fa a l’eòlica marina, el minis­teri manté els tràmits a foc lent i con­ti­nuen apa­rei­xent ofer­tes pri­va­des, que ja en són vuit. En paral·lel, la Gene­ra­li­tat avança en la pro­posta científica del Plem­cat, una pla­ta­forma expe­ri­men­tal per posar a prova la tec­no­lo­gia, i que també con­cita l’opo­sició al ter­ri­tori perquè hi veuen un intent d’apla­nar el camí als parcs comer­ci­als pre­vis­tos en el futur, i ja s’han orga­nit­zat en con­tra, com també ha pas­sat res­pecte al parc foto­vol­taic entre Navata i Lladó, o en el rebuig a una planta de biogàs a Serinyà.

Altres infra­es­truc­tu­res a l’horitzó

Al Depar­ta­ment de Ter­ri­tori s’acu­mu­len altres expe­di­ents pen­dents, i el més avançat ara mateix sem­bla que és el de la vari­ant d’Olot, que afecta els muni­ci­pis de les Pre­ses i la Vall d’en Bas, amb un pro­jecte exe­cu­tiu que el govern de la Gene­ra­li­tat vol sot­me­tre a tràmit d’audiència entre els tres con­sis­to­ris i els pro­pi­e­ta­ris direc­ta­ment afec­tats a prin­ci­pis d’aquest nou 2025. A falta d’altres pro­jec­tes d’infra­es­truc­tu­res viàries, altres veus recla­men un gir de la mobi­li­tat cap a una xarxa fer­roviària estan­cada i reduïda des de fa mig segle a la demar­cació, amb els estu­dis de diver­ses línies de tram tren. La més via­ble, per escassa lon­gi­tud i con­nec­ti­vi­tat demogràfica, seria l’enllaç de Llo­ret a Bla­nes, i a la cua res­ten les altres línies entre Olot i Girona –per Banyo­les– i l’ane­lla fer­roviària per a la Costa Brava cen­tral.

8
Projectes
d’eòlica marina que estan sobre la taula del Ministeri per a la Transició Ecològica per desplegar la tecnologia davant la badia de Roses.
1
Projecte
d’eòlica terrestre, el Galatea, que continua endavant, mentre que el Cronos resta suspès pel TSJC a l’Albera i dos més han caducat.
ENERGIA

La MAT, resolta

El ramal per connectar la subestació elèctrica prevista a Riudarenes, que s’havia d’abastir des de la línia de molt alta tensió (MAT) Vic-Bescanó a través de les Guilleries i la Selva interior, era una altra de les grans amenaces que, malgrat el consens polític i els anys de lluites i reivindicacions, havia tornat a aparèixer en la planificació de la xarxa estatal i les infraestructures previstes de Red Eléctrica Española (REE). Malgrat això, el govern d’ERC a la Generalitat va anunciar ja en funcions un acord, al mes d’abril, per materialitzar la derogació del traçat i substituir-lo per una alternativa amb molt menys impacte, que discorrerà en paral·lel a altres línies existents en els corredors d’autovies com ara la C-25 i l’A-2, compactada, i amb un tram soterrat de dos quilòmetres per no interferir en l’activitat de l’aeroport Girona-Costa Brava.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.