Paisatges davant el segle XXI
El 2025 serà clau per albirar la solidesa del blindatge al litoral, urbanística i energètica
El nou executiu socialista vol desencallar la variant d’Olot i persevera en l’eòlica marina
Les comarques gironines poden presumir de paisatges resilients, tot i la urbanització residencial al litoral i una industrialització eficient en paral·lel o al voltant, gairebé sempre, de les principals infraestructures viàries o nuclis urbans. Les tensions per la defensa del territori, però, hi han estat sempre presents i vigilants en les darreres dècades, i no han deixat de perseverar-hi amb la resposta davant el repunt urbanitzador del litoral –SOS Costa Brava– o en l’oposició a les renovables dissenyades a escala massiva, contra parcs fotovoltaics a l’Empordà, els parcs eòlics interiors a l’Albera, però, especialment, davant l’aposta estatal per l’eòlica marina flotant a la zona Leba-2, davant el litoral del sud del cap de Creus i la badia de Roses, i amb la Plataforma Stop Macroparc Eòlic Marí.
No obstant això, enguany aquests dos fronts de defensa del paisatge del litoral –terra endins o bé pel que fa a l’horitzó marítim des de l’Empordanet cap al nord– han patit pels dos costats. D’una banda, per a SOS Costa Brava, pel reguitzell de sentències contràries a l’aprovació del pla director urbanístic (PDU) de sòls no sostenibles al litoral gironí, vigent des del 2021, que ja n’acumula desenes de contràries i retornarien la condició d’urbanitzables o urbans a nombrosos sectors de municipis costaners de la Costa Brava: des de Lloret fins al Port de la Selva, passant per Begur –nombroses–, Pals, l’Escala, Roses o Cadaqués.
De l’altra, respecte als projectes d’eòlica marina flotant, perquè tant el Ministeri per a la Transició Ecològica –amb la tramitació avançada per a la subhasta de parcs eòlics comercials i l’anunci de noves ofertes– com la Generalitat –a través de la plataforma d’assaig del Plemcat– hi mantenen els projectes per facilitar-hi la implantació de la tecnologia al llarg del pròxim decenni.
Als jutjats tindran feina
Terra endins, ha estat la mateixa administració de la Generalitat l’encarregada de presentar recursos de cassació davant el Tribunal Suprem. Algunes sentències han avalat les desclassificacions del pla, però per a les contràries, encara no fermes i que coincideixen gairebé sempre en l’argument de la “vulneració del principi d’autonomia municipal”, persisteix la incertesa i el clima d’inseguretat jurídica entre els propietaris dels terrenys i els municipis afectats.
Mentrestant, altres projectes en zones que havien quedat intactes per l’adequació dels planejaments municipals a la normativa, com seria el cas de l’hotel en tràmit a Aigua-xelida de Palafrugell, encara no han passat el sedàs de la Comissió Territorial d’Urbanisme, tot i la retallada d’altura –que no pas de plantes edificades– introduïda pels promotors. La partida als despatxos i als jutjats, doncs, s’allargarà l’any vinent.
Oposició al Plemcat
A l’Empordà, en paral·lel, es mantenen les reticències davant els plans eòlics. Dos dels projectes previstos a l’Albera, els Hèlix I i II, han quedat aturats aquest desembre, a més del Neulós. Un tercer, el Cronos, va quedar suspès pel TSJC, i només resta en tràmit el Galatea, que tot i els plans per protegir ambientalment l’espai natural transfronterer, encara tindria encaix en la planificació de la Generalitat. Malgrat això, el secretari de Transició Ecològica de la Generalitat, Jordi Sargatal, es decanta per “no empastifar el paisatge” i concentrar les infraestructures terrestres a prop de les zones urbanitzades o al voltant d’infraestructures com ara els corredors de l’AP-7 o el TAV.
Pel que fa a l’eòlica marina, el ministeri manté els tràmits a foc lent i continuen apareixent ofertes privades, que ja en són vuit. En paral·lel, la Generalitat avança en la proposta científica del Plemcat, una plataforma experimental per posar a prova la tecnologia, i que també concita l’oposició al territori perquè hi veuen un intent d’aplanar el camí als parcs comercials previstos en el futur, i ja s’han organitzat en contra, com també ha passat respecte al parc fotovoltaic entre Navata i Lladó, o en el rebuig a una planta de biogàs a Serinyà.
Altres infraestructures a l’horitzó
Al Departament de Territori s’acumulen altres expedients pendents, i el més avançat ara mateix sembla que és el de la variant d’Olot, que afecta els municipis de les Preses i la Vall d’en Bas, amb un projecte executiu que el govern de la Generalitat vol sotmetre a tràmit d’audiència entre els tres consistoris i els propietaris directament afectats a principis d’aquest nou 2025. A falta d’altres projectes d’infraestructures viàries, altres veus reclamen un gir de la mobilitat cap a una xarxa ferroviària estancada i reduïda des de fa mig segle a la demarcació, amb els estudis de diverses línies de tram tren. La més viable, per escassa longitud i connectivitat demogràfica, seria l’enllaç de Lloret a Blanes, i a la cua resten les altres línies entre Olot i Girona –per Banyoles– i l’anella ferroviària per a la Costa Brava central.
La MAT, resolta
El ramal per connectar la subestació elèctrica prevista a Riudarenes, que s’havia d’abastir des de la línia de molt alta tensió (MAT) Vic-Bescanó a través de les Guilleries i la Selva interior, era una altra de les grans amenaces que, malgrat el consens polític i els anys de lluites i reivindicacions, havia tornat a aparèixer en la planificació de la xarxa estatal i les infraestructures previstes de Red Eléctrica Española (REE). Malgrat això, el govern d’ERC a la Generalitat va anunciar ja en funcions un acord, al mes d’abril, per materialitzar la derogació del traçat i substituir-lo per una alternativa amb molt menys impacte, que discorrerà en paral·lel a altres línies existents en els corredors d’autovies com ara la C-25 i l’A-2, compactada, i amb un tram soterrat de dos quilòmetres per no interferir en l’activitat de l’aeroport Girona-Costa Brava.
