infraestructures
Amplien la denúncia per la inseguretat de l’AP-7 arran dels recents accidents
El moviment veïnal “Mai més peatges” retreu la manca de plans d’actuació eficaços per part de les administracions
Els recents accidents i talls a l’AP-7, d’aquests darrers mesos, han fet reactivar el moviment veïnal “Mai més peatges”. Membres del moviment han comparegut aquest febrer al jutjat d’Amposta per ratificar i ampliar la denúncia presentada fa dos i mig per la manca d’inversions en seguretat a l’AP-7. “No només continua tot igual, sinó pitjor”, ha assegurat a l’ACN el portaveu del moviment veïnal, Llorenç Navarro. Recorden que, malgrat l’increment de trànsit de la via, que defineixen com “el corredor mediterrani real”, les administracions no fan la feina que els pertoca. Els retreuen la manca de plans d’actuació eficaços per fer front a situacions d’emergència davant sinistres o incidents. “Hi ha jurisprudència en altres països i la justícia ha d’intervenir”, ha reclamat Navarro.
El detonant, l’accident del 7 de febrer
La ratificació i ampliació de la denúncia feta el 2022, l’han feta efectiva el passat el 14 de febrer. Ho feien poc després del caos circulatori que un accident mortal amb la implicació de tres camions a l’AP-7, a l’altura de l’Hospitalet de l’Infant, va generar durant catorze hores el 7 de febrer passat. Des de principis d’any, el tram sud de la via ràpida acumula cinc víctimes mortals -tres el cap de setmana passat i una aquest dimarts- i nombrosos incidents que compliquen la mobilitat amb afectacions a tot el país. “Cada cop tenim més trànsit. El corredor mediterrani real és l’AP-7. L’N-340 l’han destrossat amb rotondes, línies contínues i la prohibició de pas per a vehicles pesants. L’administració s’ha de posar les piles i només podem anar a la justícia perquè s’hi impliqui: hi ha moltes vides en perill les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any”, ha raonat Navarro.
En la primera denúncia els veïns ja retreien que la manca de “plans d’actuació eficaços per gestionar les retencions derivades d’accidents o obres” incompleix “el deure de garantir la fluïdesa i la seguretat” tant de l’AP-7 com de l’N-340. Recorden, en el moment actual, que a principis de febrer els conductors van quedar “atrapats en les retencions de l’N-340 agreujades per la reducció de capacitat de la via” que va suposar la construcció de rotondes.
També posen sobre la taula les “deficiències en inversió i manteniment”, especialment en el cas de l’autopista, “construïda fa més de 50 anys” i sense “actualitzacions” que li permetin absorbir el creixement del trànsit, mancades de “barreres de protecció homologades en ponts i laterals”, mancada “d’il·luminació adequada en trams perillosos” i sense separadors centrals i laterals “que evitin col·lisions frontals i sortides de la via”. Lamenten que, malgrat la denúncia inicial, ni el Ministeri de Transports ni el Servei Català de Trànsit (SCT) han posat remei a aquestes mancances. “Les administracions no estan fent feina com caldria. El tercer carril de -l’AP-7. hauria d’estar fet”, assenyalat Recorda que el 2008, el govern espanyol va modificar un decret per poder fer obres d’urgència i que les que requereix aquesta via, precisament, no es poden considerar convencionals. “S’han de posar ràpid les piles: molta gent està pendent de si corredor actual queda tallat o no”, alerta.
Solucions tecnològiques
Segons Navarro, actualment la tecnologia “ha avançat molt i es pot prevenir desviant el trànsit per tots els accessos possibles, incrementar ràpid el nombre accessos, amb panells, necessitem més personal trànsit per desviar-los i que els retinguts puguin sortir d’allí sense posar-los en perill tantes hores”. “Quatre, cinc o sis hores aturats és molt de risc perquè no sabem problemes persones. Estar totes aquestes hores parats, com al 2020, pot acabar venint un vehicle per darrere i treure’t la vida. Es poden fer moltes coses però ara no es fa res i això no pot continuar”, ha sentenciat.
Per contra, consideren que les rotondes i línies contínues de l-N-340 han limitat la seva capacitat i “augmentat el risc de col·lisions a les interseccions”, per exemple. Critiquen que el Ministeri de Transports assumeixi que la correcció dels punts crítics en aquesta carretera “tardarà anys, perpetuant un risc evitable”.
Anàlisi de la relació causa-efecte
Davant d’aquest escenari, el moviment veïnal ’Mai més peatges’ reclama que s’analitzi la possible relació causal entre els accidents mortals i danys materials amb elements com la inexistència o obsolescència de tanques, la manca de senyalització o il·luminació. També demanen una investigació sobre la “manca de protocols” de Transports i l’SCT per “gestionar retencions i accidents”, amb informes tècnics, d’experts, la participació de perits i l’anàlisi de documentació oficial.
El moviment ’Mai més peatges’ reforça la seva denúncia relacionant sentències i jurisprudència basades en la legislació europea sobre la necessitat que les administracions efectuin “auditories de seguretat viària i actualitzin les infraestuctures”. En aquest sentit, consideren que la inacció de les administracions responsables en aquest àmbit podria ser tipificada penalment com a “negligència greu” així com “dany moral i material”.