Infraestructures i serveis

Quan tot es feia amb pessetes

Les obres de perforació del túnel de Collabós van resoldre el problema de la falta d’aigua al municipi de la Vall de Bianya

La construcció de la xarxa de captació i distribució va trigar 20 anys a completar-se, ja que es van haver de cobrir 90 quilòmetres

La cons­trucció de la xarxa d’aigua, en alta i baixa, del muni­cipi de la Vall de Bia­nya ha estat una obra que ha deter­mi­nat l’acti­vi­tat de l’Ajun­ta­ment durant cinc man­dats, fins al punt que, men­tre han durat els tre­balls, el pres­su­post muni­ci­pal només ha donat per cobrir la des­pesa fixa i fer man­te­ni­ments. Per enten­dre-ho, cal tenir en compte que s’han hagut d’ins­tal·lar 90 quilòmetres de xarxa, comp­tant-hi l’alta i la baixa, perquè la Vall de Bia­nya és un muni­cipi amb molts nuclis dis­per­sos i amb mol­tes masies aïlla­des.

Per fer rea­li­tat aquesta xarxa, s’ha hagut de dur a terme en nou fases; l’última, l’any 2017. Va ser la de l’arri­bada i la dis­tri­bució d’aquest ser­vei al nucli de la Canya, que el muni­cipi com­par­teix amb els veïns de Sant Joan les Fonts i Olot. Com a curi­o­si­tat, cal des­ta­car el fet que l’Ajun­ta­ment de la Vall de Bia­nya va man­te­nir per a tots els usu­a­ris el mateix preu de con­nexió ini­cial, un total de 1.800 euros, els pri­mers anys encara en pes­se­tes, un total de 299.494.

La data clau, això no obs­tant, és l’any 1994, quan, coin­ci­dint amb les obres de per­fo­ració del túnel de Collabós –el prin­ci­pal del sis­tema de túnels del Cap­sa­costa–, es van tro­bar molta aigua i l’alcalde d’ales­ho­res, Moisès Dorca, va nego­ciar amb la Gene­ra­li­tat poder apro­fi­tar-la per abas­tar el muni­cipi. Fins ales­ho­res, els veïns de Bia­nya tre­ien l’aigua de pous i fonts par­ti­cu­lars, de sobrants del sec­tor del Colo­mer o, en el cas de Llo­ca­lou, un grup de veïns en tre­ien també d’una font pri­vada. El prin­ci­pal pro­blema, doncs, era tro­bar un bon abas­ta­ment. Actu­al­ment, hi ha dos pous al polígon indus­trial Els Mor­rals –a la dreta de l’eix piri­nenc en direcció nord–, que ser­vei­xen de reserva per si mai hi ha un pro­blema en l’abas­ta­ment prin­ci­pal. Hi ha dipòsits inter­me­dis a Sant Sal­va­dor de Bia­nya, a cal Ca de Farró i a Llo­ca­lou.

Per cons­truir els 90 quilòmetres de xarxa, ha cal­gut una inversió de 2,3 mili­ons d’euros, una quan­ti­tat con­si­de­ra­ble per a un muni­cipi de les dimen­si­ons de Bia­nya –el pres­su­post actual de l’Ajun­ta­ment és de 2,6 mili­ons d’euros–. Del total, 689.069 van pro­ve­nir del pla d’obres i ser­veis de Cata­lu­nya (Puosc); 372.643, del con­sis­tori bia­nyenc, i la resta, dels veïns, poc més de 600 que van sufra­gar cadas­cun els 1.800 euros citats. La inversió en alta va ser d’un total de 792.035 euros –554.424 de l’Agència Cata­lana de l’Aigua (ACA) i la resta, de l’Ajun­ta­ment de la Vall de Bia­nya–, i 541.050 més –378.735 de l’ACA i la resta, de l’Ajun­ta­ment–, per a una pota­bi­lit­za­dora que equi­li­bra la quan­ti­tat de calç. En total, doncs, 3,6 mili­ons d’inversió en un ser­vei bàsic. Els anys d’espera han val­gut la pena –sobre­tot ha cal­gut paciència als nuclis més pro­pers a Sant Joan les Fonts–, perquè, final­ment, tots veïns han tin­gut un ser­vei bàsic garan­tit.

Camins

La dis­se­mi­nació dels nuclis habi­tats i masies del muni­cipi ha estat sem­pre un dels prin­ci­pals con­di­ci­o­nants de l’actu­ació muni­ci­pal. Vis­tos els pro­ble­mes de cons­trucció i extensió de la xarxa d’aigua pota­ble, un altre dels aspec­tes que han con­di­ci­o­nat ha estat el man­te­ni­ment de la xarxa de camins. En el cas del muni­cipi de la Vall de Bia­nya, i segons l’inven­tari de camins, n’hi ha un total de 81, alguns dels quals, de la rellevància del camí ral entre Olot i Cam­pro­don, el que unia aquesta vila ripo­llesa amb el poble d’Oix, a l’Alta Gar­rotxa, i el de la Vall del Bac a Cam­pro­don pel Roc i per Sunyer. Sumen un total de 177,2 quilòmetres de camins veïnals (72%) i 69,43 quilòmetres de camins rurals (28%). De tots aquests, hi ha uns 36,12 quilòmetres de vies asfal­ta­des, 75,11 de terra, 0,48 de for­migó i 134,92 quilòmetres de camins de fer­ra­dura i 21,3, de rama­ders.

Trentè aniversari del ‘gruyère’ garrotxí

El 15 d’octubre de l’any passat va fer 30 anys que el president de la Generalitat, Jordi Pujol, acompanyat del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Josep Maria Cullell, va inaugurar el sistema de túnels del Capsacosta. La inversió va ser de 5.300 milions de pessetes, que traduït a euros són 13,8 milions. Ha estat una de les inversions més rendibles si es té en compte que els quasi 10 quilòmetres que s’havien de recórrer entre Sant Salvador de Bianya –on s’inicien ara els túnels– i Sant Pau de Segúries, calia fer-los per la carretera C-153a pel coll del Capsacosta. Era una vertadera barrera que va mantenir durant anys i anys les comarques de la Garrotxa i el Ripollès d’esquena. És per això que el dia de la inauguració, tal com recollia aquest diari, “més de 500 persones, entre autoritats i públic, van seguir de prop la inauguració, que també han celebrat diversos hostals i restaurants del Ripollès oferint menús especials i cava als clients”. El nou sistema de túnels millorava per extensió les comunicacions de les comarques gironines amb el Ripollès i la Cerdanya. Era el primer de molts túnels que convertirien la Garrotxa en la comarca amb més infraestructura d’aquest tipus, amb un total de catorze, sense sumar-hi les galeries d’emergències i de serveis. El gruyère garrotxí, doncs, començava a agafar forma.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia