Vist per a sentència
Mas, Fabra, Bauzá i Valcárcel reivindiquen el corredor del Mediterrani a Brussel·les un mes abans que la Comissió Europea decideixi si el finança
El president català demana a la UE que “no s'oblidi d'un territori que se sent europeu”
Alea jacta est. Els presidents català, valencià, balear i murcià, Artur Mas, Alberto Fabra, José Ramón Bauzá i Ramón Luis Valcárcel, van fer ahir una darrera demostració de força a Brussel·les, un mes abans que la Comissió Europea decideixi aquest 19 d'octubre si considera o no prioritari el corredor del Mediterrani i si en finança una part. El govern espanyol ha jugat a dues bandes, i alhora que prometia suport als Països Catalans ha fet lobby per un eix central que, com els TGV, passi pel gran Madrid. Mas va advertir a l'Estat que si vol seguir repartint-se les “garrofes” de Catalunya hi haurà de fer inversions com el tren de mercaderies que uneixi els ports de Barcelona i València amb Algesires i Hamburg.
Competitivitat en joc
“Els recursos són molt escassos i precisament per això s'han d'invertir millor que mai” en els territoris “d'on surten les garrofes que després ens podrem repartir de forma equitativa”, va defensar Mas. “Ja no ens podem permetre el luxe de posar els interessos d'un territori al davant dels del conjunt de l'Estat i d'Europa”, va reblar Fabra. En altres paraules: l'era de l'alta velocitat a Toledo, Conca i Albacete per a només 9 viatgers diaris s'ha acabat. “No és cap caprici ni baralla entre regions; no podem perdre aquest tren, ens estem jugant ser o no ser competitius, aquesta és la qüestió”, va afegir Valcárcel.
I per als euròcrates que ahir van assistir a la cimera organitzada per Ferrmed i que encara dubten, una allau de dades: Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Múrcia concentren la meitat de la població i del PIB de l'Estat, el 50% de la seva producció agrícola, el 55% de la producció industrial, quasi el 60% del trànsit terrestre de mercaderies, més del 65% del marítim i un 60% de les exportacions i el turisme. “El corredor no pot quedar al marge de les rutes marítimes, ha d'anar en paral·lel a les autopistes del mar, perquè fer servir els ports vol dir transportar de forma més barata, ràpida, neta i competitiva”, va argumentar Mas, rebutjant la proposta de corredor central per connectar Andalusia, Madrid, Aragó i França a través dels Pirineus, tot i no esmentar-la directament.
“Vocació europea”
En un discurs en anglès, francès, castellà i català, Mas va recordar la “vocació europea permanent al llarg dels segles” de Catalunya i va demanar a la UE que “no s'oblidi d'un territori que se sent europeu i necessita vincles més profunds i estrets amb Europa”. La d'ahir era la tercera visita a Brussel·les que el president de la Generalitat fa en només nou mesos de govern. Eurodiputats, alcaldes, dirigents de cambres de comerç i patronals i funcionaris de les institucions europees feien porres sobre fins on arribarà la via de tren que el 19 d'octubre dibuixarà l'eurocomissari de Transports, Siim Kallas. Es dóna per fet al 99,9% que el corredor passarà per la Jonquera i Barcelona, però també existeix una sospita generalitzada que Almeria i Algesires en quedaran fora. El cas queda vist per a sentència.
Per la seva banda l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va aprofitar la seva presència a Brussel·les per anunciar la convocatòria d'una cimera l'any que ve a la capital catalana per crear una xarxa de ciutats associació internacional que agrupi les principals ciutats europees del corredor mediterrani, des de Sant Petersburg fins a Casablanca.
