Infraestructures

El full de ruta català

El govern presenta la seva proposta de calendari i prioritats, d'ara fins al 2030, per a les obres pendents del corredor mediterrani a Catalunya

Creu que es poden fer amb 1.200 milions menys dels que estima Foment

Cata­lu­nya té un pla per rebre el cor­re­dor medi­ter­rani. El con­se­ller de Ter­ri­tori, Lluís Reco­der, va com­parèixer ahir per pre­sen­tar l'agenda cata­lana de l'eix, un full de ruta “molt estu­diat i gens impro­vi­sat” que ha pre­pa­rat durant mesos per posar-lo damunt la taula del Minis­teri de Foment just aquest dia, l'endemà que Europa pri­o­ritzés l'eix en la seva xarxa bàsica fins al 2020.

“Ningú més està pre­sen­tant avui un pro­jecte com el nos­tre, el cor­re­dor repre­senta per a Cata­lu­nya molt més que per a qual­se­vol altre ter­ri­tori”, cons­ta­tava. I és que per ell, “el cor­re­dor medi­ter­rani no és un fi en si mateix, i cal tre­ba­llar altres aspec­tes per treure'n un ren­di­ment”. Per això, per exem­ple, el govern ja es plan­teja les reser­ves de sòl que cal fer per a les àrees de negoci o nous cor­re­dors a la vora, i fins i tot com s'hi ha de ges­ti­o­nar la mobi­li­tat.

El docu­ment, “clar, rigorós i rea­lista”, pro­posa bàsica­ment les actu­a­ci­ons que el govern con­si­dera necessàries en qua­tre esta­dis tem­po­rals, des del 2012 fins al 2030, en funció de la pri­o­ri­tat que hi dóna (vol fomen­tar l'acces­si­bi­li­tat a ports, aero­ports i ciu­tats) i l'estat actual de la tra­mi­tació (vegeu peça a la plana següent). I també hi posa xifres: calen 1.112 mili­ons per a les obres a curt ter­mini (fins al 2015), 2.788 més per a les que són a mitjà ter­mini (fins al 2020) i 1.903 més per a les actu­a­ci­ons a llarg ter­mini (entre 2020 i 2030). En total, 5.803 mili­ons, uns 1.200 menys que els que
el Minis­teri de Foment estima que cos­ten aques­tes matei­xes obres. “Hem fet un
càlcul d'acord amb els experts del depar­ta­ment i empre­ses fili­als, i hem anat a esgar­ra­par cos­tos pro­jecte per pro­jecte”, expli­cava, per jus­ti­fi­car el des­fa­sa­ment, Reco­der, que era molt crític amb els sobre­cos­tos d'algu­nes esta­ci­ons “de dis­seny” que s'han cons­truït en els últims anys, per exem­ple a l'L9 del metro de Bar­ce­lona. El con­se­ller, a més, con­si­dera que la reducció pres­su­postària també “per­me­tria que tot es fes en un
ter­mini menor”.

La majo­ria de pro­jec­tes indi­cats ahir pel govern ja són a l'estudi tècnic del cor­re­dor que el minis­teri va pre­sen­tar al març, però no tots. És a dir, que caldrà plan­te­jar-los i convèncer Foment perquè els faci. “Tenim un con­junt d'argu­ments que inten­ta­rem fer valer”, avançava Reco­der. Es tracta, per exem­ple, de l'estació pro­po­sada a l'aero­port de Girona, i de l'ample mixt que es demana per a la línia actual entre Figue­res i Port­bou.

Lleida, fora de la xarxa

Un cas sem­blant, però pot­ser més greu, supo­sen les actu­a­ci­ons pre­vis­tes pel govern que la Comissió Euro­pea ni tan sols ha inclòs en la xarxa bàsica pre­sen­tada dime­cres. Per exem­ple, la cre­ació del Logis Ebre i, sobre­tot, la con­nexió de Lleida al cor­re­dor medi­ter­rani, per mitjà d'un ter­cer rail a la via
con­ven­ci­o­nal actual fins a Sant Vicenç, per Reus i per Valls. I és que Europa ha dibui­xat la bifur­cació de l'eix medi­ter­rani des de Tar­ra­gona a Madrid per la línia de Casp, i no per Lleida. “No coin­ci­dim en el dibuix, perquè l'altre seria l'enllaç lògic per a Cata­lu­nya, i
tenim molt d'interès que Ponent quedi con­nec­tat”, con­cloïa Reco­der.

65
per cent
de la inversió s'endurien les línies de mercaderies (3.744 milions), pel 35% (2.059) de les de passatgers.
5.803
milions
és el cost estimat pel govern de totes les actuacions que proposa, uns 1.200 menys dels que calcula Foment.

Les quatre fases que proposa el govern

2012-2013

Acabar la línia del TAV entre Barcelona i la frontera

Acabar el desdoblament entre Vandellòs i Tarragona, incloent-hi l'estació central al sud de l'aeroport de Reus

Acabar l'accés al moll del Prat del port de Barcelona

2015

Augment de capacitat al tram Martorell-Castellbisbal

Tercer rail entre Castelló i Castellbisbal per a la connexió del port de Tarragona

Tercer rail d'ample mixt a la via de Figueres a Portbou

Acabar accessos al port i l'aeroport de Barcelona

Estacions de la Sagrera i de l'aeroport de Girona

Terminals intermodals de la Llagosta, Vilamalla, el Logis Penedès i els ports de Barcelona (terminal Baix Llobregat) i Tarragona

Connexió amb les principals empreses que tenen apartadors ferroviaris

2020

Acabar la línia del TAV Tarragona-Castelló

Completar l'ample mixt a tota la línia actual (d'Ulldecona a Portbou)

Variant de Martorell

Ample mixt a la línia entre Lleida i Sant Vicenç de Calders, per Valls i per Reus

Rehabilitació de la línia Reus-Roda en ample mixt

2020-2030

Connectar el corredor a empreses amb capacitat per transportar i noves àrees de desenvolupament

Considerar la segregació de les línies de mercaderies i les de rodalies de Barcelona, Tarragona i Girona (noves línies Sant Vicenç-Martorell i Mollet-Sant Celoni, i variants a Girona i Figueres

Recel per la decisió europea

No tothom, començant pel govern, veu clar que Madrid inverteixi primer en l'eix mediterrani. “Dependrà de l'Estat la decisió de prioritzar els uns respecte dels altres”, explicava Recoder. El director general de Transports, Ricard Font, declarava a COM Ràdio que manté “tots els dubtes” sobre “quina serà la voluntat política” de Madrid. El Cercle Català de Negocis anava més enllà i veia una “presa de pèl” la decisió, amb “l'aquiescència dels estaments econòmics i polítics catalans”, ja que “l'Estat es reserva un cop més la decisió final”, i farà les obres “on més l'interessi”.

El TAV

Girona-Figueres


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.