Un informe apunta als responsables de l'AMT com a culpables del caos del Jaume I

El document, que arribarà a la fiscalia, assenyala l'expresident, l'exgerent, tot el consell d'administració i el govern de CiU i el PP

El desgavell, el caos i la disbauxa inherents a la gestió i a la construcció de l'aparcament de la Part Alta ja es poden atribuir a persones concretes. Segons es desprèn de les conclusions de l'auditoria feta en els darrers nou mesos per una comissió d'anàlisi, i presentada ahir per l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, els antics màxims responsables de l'empresa municipal d'Aparcaments (AMT) són els principals culpables. Sobresurten dos noms: l'expresident de l'ens Xavier Magriñá Mier –d'Unió Democràtica de Catalunya– i el gerent, tant de la mateixa AMT com de la UTE Jaume I, Jesús Trasobares. A partir de l'informe, tots els antics membres del consell d'administració –en què estaven representats tots els partits polítics del consistori, i entre els quals hi havia el mateix Ballesteros– també són responsables per haver donat llum verd a la creació de l'UTE Jaume I entre l'AMT i l'empresa d'enginyeria madrilenya Sistemas Alem, que era l'encarregada d'executar l'obra. La comissió també denuncia la passivitat de l'equip de govern anterior, format per CiU i PP. Textualment, explica que «és alarmant la manca de reacció de l'Ajuntament en vista de totes aquestes actuacions». L'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, va anunciar que traslladaran tota la informació del cas a la fiscalia de Tarragona: «En vista d'això, veiem que existeixen responsabilitats polítiques i econòmiques directes.»

Responsabilitat de gestió directa.

Segons l'informe, tant Magriñá com Trasobares són els grans responsables: «En exercici de les facultats delegades pel consell d'administració d'AMT negocien i proposen la constitució de la UTE amb Sistemas Alem, tot i els evidents indicis de manca de solvència tècnica i econòmica de l'empresa seleccionada, i sense complir amb els principis de publicitat i concurrència.»

Responsabilitat «compartida» del consell.

L'informe també assenyala la «responsabilitat compartida, en menor grau», per cadascun dels membres del consell d'administració de l'AMT per ratificar per unanimitat la constitució de la UTE. Però la responsabilitat d'aquest grup també és directa «per acordar avalar –per unanimitat– els préstecs sol·licitats per Sistemas Alem (2.043.441 euros més 750.000 euros). [...] Si l'AMT no hagués avalat les operacions, Alem no hauria pogut afrontar les seves obligacions, i això comportaria la necessària dissolució de la UTE». Els perjudicis econòmics de tot això cap a l'AMT es xifren –segons l'informe– en 3.126.899 euros.

Sistemas Alem tampoc no se n'escapa.

Naturalment, la comissió entén que també existeix responsabilitat directa de l'empresa propietària del sistema robotitzat «per la deficiència o mancança dels elements facturats i cobrats però no executats» Segons l'estudi, les quantitats cobrades per Alem i que corresponen a «instal·lacions no executades» s'eleven a 2.366.475 euros. A més, també s'indica que «aquesta situació va provocar que l'AMT procedís al pagament de creditors de Sistemas Alem». Aquesta responsabilitat podria anar més enllà de la purament econòmica.

Condemna pel vistiplau a totes les factures d'Alem.

En aquest apartat, l'informe també apunta als dos principals responsables de l'AMT: Trasobares i Magriñà. Quant al primer, perquè gràcies a ell Alem va cobrar factures expedides sobre materials no instal·lats directament a l'obra. La menció per a Magriñá és per la signatura del tercer contracte de rènting, en virtut del qual Alem va cobrar –però no va executar– 1.986.692 euros. L'estudi constata que aquestes actuacions van suposar una despesa de 3.674.768 euros a l'empresa municipal d'aparcaments.

El projecte de Sistemas Alem era inviable.

També existeix una «responsabilitat total» per part de l'empresa subministradora, és a dir, Sistemas Alem «per la manca de viabilitat del projecte i les instal·lacions, provocada per les deficiències en el seu disseny i muntatge». L'informe també carrega les culpes al gerent, al president i a tot el consell «per haver afrontat unes despeses importants amb un resultat nul: un aparcament inviable».

Incompliment contractual de Trasobares.

«Responsabilitat de gestió directa del gerent [...] per no haver gestionat davant l'Ajuntament la modificació del projecte adjudicat, fet que provoca un incompliment contractual important».

Responsabilitat política, però sense noms.

Tot i que no es fa públic el nom de cap regidor de l'anterior equip de govern, l'informe apunta que des de l'àmbit polític també hi ha responsabilitat directa, en referència a «l'execució i abast de les obres d'urbanització de la plaça i de construcció del centre cívic, obviant els tràmits municipals mínims per a la seva concreció i execució [...] Es tracta d'una actuació de fet totalment irregular sense cap tipus de cobertura jurídica ni formal.»

Cap inspecció de l'Ajuntament.

També es té la certesa que hi ha responsabilitat directa, tant de la direcció d'obres del pàrquing com dels serveis tècnics municipals, per l'incompliment d'una de les clàusules que regien la contractació, que establia que les obres havien d'estar sotmeses a inspecció. De totes maneres, es creu que és una responsabilitat menor.

Falta de reacció del govern anterior.

La comissió incideix en «la manca de reacció de l'Ajuntament davant de totes aquestes actuacions» a l'hora de gestionar la construcció de l'aparcament, en referència a l'equip de govern format per CiU i el PP. «És inversemblant pensar que no es tenia coneixement de situacions particulars com els préstecs avalats pel consell d'administració de l'AMT.» No obstant, conclou que «és una passivitat general, amb relació a la qual és difícil concretar responsables.»

El pàrquing convencional, pendent del rescat de la concessió de l'obra

L'Ajuntament va dir l'estiu passat que obriria l'any que ve, però ni tan sols han fet públic el projecte
El PUnt/

L'Ajuntament de Tarragona va aprovar el passat 20 de maig iniciar els tràmits per rescatar la concessió administrativa del pàrquing Jaume I, que oficialment encara pertany a la UTE formada per l'empresa d'Aparcaments Municipals (AMT) i Sistemas Alem, en fallida econòmica. La decisió es va prendre set anys després d'haver adjudicat per 3,9 milions d'euros l'obra i després d'haver admès que, pel cap baix, la ciutat de Tarragona ja havia invertit més de 25 milions en un pàrquing que perquè arribés a funcionar –encara que amb moltes menys places de les previstes inicialment– necessitava encara un mínim de 5,6 milions més.

Per aconseguir el retorn de la concessió i, per tant, poder tirar endavant un pàrquing convencional, l'actual equip de govern va utilitzar com a arguments els informes tècnics i jurídics elaborats pel mateix consistori, que demostren els diferents incompliments del plec de clàusules del contracte originari, com el termini d'execució d'obra o haver tingut aturades les obres mes de dos mesos.

Ara, el consistori confia que el procés finalitzi aquesta tardor i, tal com es va anunciar l'estiu passat, es pugui convocar un altre concurs per reconvertir les actuals instal·lacions en un aparcament convencional. Malgrat tot, encara que ara s'arribés a complir aquesta darrera previsió del govern de la ciutat –resoldre el rescat de concessió abans de sis mesos– serà pràcticament impossible obrir el pàrquing el 2010, tal com havia anunciat el mateix alcalde quan va fer públics els resultats de l'informe encarregat a Àgora Europe i va explicitar la renúncia al pàrquing intel·ligent. Va ser l'agost de l'any passat, quan es va fer públic que l'alternativa prevista també implicava invertir entre 4 i 5 milions per adequar unes instal·lacions que permetran encabir fins a 350 vehicles. En espera que es resolgui el litigi, el consistori va anunciar que iniciaria els tràmits per encarregar un altre projecte per guanyar temps i poder-lo executar en el termini de dos anys. A partir d'aquí, el nou aparcament de la Part Alta estaria directament gestionat per l'AMT, que preveia autofinançar la nova inversió a partir de l'explotació d'unes instal·lacions que,el dia que aconsegueixin obrir-se, s'espera que no siguin deficitàries.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.