L'amiant, un producte mineral altament tòxic prohibit des del juny del 2002
L'exposició a la pols d'amiant posa en perill la salut dels treballadors que el manipulen i pot provocar càncer de pleura i de pulmó
L'amiant va ser emprat durant dècades –des de l'any 1940 fins que es va prohibir– com a material d'aïllament acústic i tèrmic, en l'aïllament i acabament de façanes, mantes i teixits aïllants, parets lleugeres i teulades. Per la seva resistència a la fricció, es va fer servir en paviments de vinil, massilla i segellaments; pintures impermeabilitzants i pastilles de fre, així com en productes de fibrociment com ara persianes, canonades i alguns elements de jardineria i decoració.
Si bé l'ordre de prohibició d'aquest material va entrar en vigor el 14 de juny del 2002, hi va haver sis mesos addicionals per comercialitzar productes amb amiant. Tenint en compte que el fibrociment va ser un dels darrers materials amb amiant fabricats, el Departament de Treball suposa que tot el fibrociment instal·lat fins a finals del 2002 conté amiant. Les noves plaques de fibrociment sense amiant porten gravat en un lateral NT, que vol dir que han estat fabricades amb noves tecnologies. Els productes que tenen amiant no presenten risc per a la salut si les fibres estan fortament unides, però poden ser perjudicials si els materials es trenquen o es desgasten i les fibres s'inhalen quan són alliberades.
Malalties professionals
La inhalació de fibres d'amiant pot produir, segons Treball, diverses malalties. Algunes són benignes, com ara les berrugues cutànies que es formen al voltant de les fibres d'amiant incrustades a l'epidermis. D'altres, però, són progressives i invalidants, com ara l'asbestosi i diferents tipus de càncer. D'acord amb el quadre de malalties professionals vigent, aprovat en el reial decret 1299/2006, de 10 de novembre, les malalties derivades de l'exposició a l'amiant són: l'asbestosi, les plaques pleurals, la neoplàsia maligna de bronqui i pulmó, el mesotelioma de pleura, el mesotelioma de peritoneu i el mesotelioma d'altres localitzacions.
Segons l'Agència de Salut Pública de Barcelona, el risc de tenir una malaltia relacionada amb l'amiant té a veure amb la concentració de les fibres presents a l'aire, la duració i la freqüència de l'exposició, la grandària de les fibres inhalades i el temps transcorregut des de la primera exposició. Treball estableix que el personal que manipuli amiant ha de passar una revisió mèdica.
Els residus, un material perillós
Segons el catàleg de residus (CER), tots els residus d'amiant són considerats residus perillosos (especials). S'han de recollir separats de la resta de residus i s'han d'embalar i etiquetar. Tots els tipus de residus amb amiant han d'anar a dipòsits controlats de classe III (especials). Les instal·lacions receptores d'aquests residus, els dipòsits controlats, han d'estar incloses en el registre de gestors de residus de Catalunya. En l'actualitat es disposa d'un abocador controlat de classe III situat a Castellolí (Anoia). L'ordre de 7 de desembre del 2001, que prohibeix l'ús de l'amiant, especifica que l'ús de materials que ja estaven instal·lats o en servei abans d'entrar en vigor aquesta disposició continua estant permès fins a la seva eliminació o el final de la seva vida útil. Per tant, segons Treball, si el material amb amiant està instal·lat abans del 14 de juny del 2002 pot continuar-hi, sempre que estigui en bon estat i no presenti risc d'exposició a fibres d'amiant.
Si bé a l'Estat espanyol l'amiant va ser prohibit el 2002, l'any 1978 una resolució del Parlament Europeu ja va declarar aquest producte substància cancerígena. A Europa, durant els anys noranta, la major part dels països ja van prohibir el seu ús. El 1999 la UE va prohibir-ne l'ús i va donar de termini fins al 2005 perquè cada país ho anés incorporant en la seva legislació. A l'Estat espanyol, després de l'ordre del 2001, el reial decret 396/2006, de 31 de març, estableix les disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables als treballs amb risc d'exposició a l'amiant.
Les fibres d'amiant són cancerígenes
L'Agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC, en anglès) té classificades totes les fibres d'amiant com a «cancerígenes per als humans». No se sap de cap nivell d'exposició que no sigui perillós. I com que els períodes de latència són molt llargs, és difícil provar que la causa de la malaltia sigui l'exposició a l'amiant. Les principals malalties associades a l'exposició de l'amiant són: mesotelioma o càncer de pleura, càncer de pulmó i asbestosi.
El mesotelioma o càncer de pleura és la malaltia més freqüent associada a l'exposició de fibres d'amiant. És un tumor maligne poc freqüent que es localitza sobretot a la pleura. Té un llarg període de latència i afecta principalment els homes a partir dels 60 anys. El càncer de pulmó relacionat amb l'amiant té una aparença similar al provocat pel fum del tabac. Es manifesta entre 15 i 40 anys després de l'exposició. Les persones exposades a l'amiant que són fumadores tenen un risc més elevat de tenir càncer de pulmó. L'asbestosi o fibrosi pulmonar és una malaltia dels pulmons progressiva i d'evolució lenta. Les fibres inhalades provoquen irritació dels teixits pulmonars, que fa que es produeixin cicatrius que originen insuficiència respiratòria.
En el X Curs de Patologia Ocupacional Respiratòria, que es va celebrar el novembre del 2006, els pneumòlegs van alertar que l'exposició a l'amiant era la responsable del 14% de les malalties respiratòries registrades a Catalunya. El doctor Jaume Ferrer, pneumòleg de l'hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona i membre de la Societat Catalana de Pneumologia (Socap), afirmava aleshores que, d'acord amb el registre català de malalties respiratòries d'origen laboral, la patologia per amiant era, després de l'asma, la segona malaltia respiratòria laboral.
