Dubtes sobre la viabilitat del Segarra-Garrigues
Un informe encarregat pel govern proposa ampliar els usos del canal a la indústria i els serveis per l'estancament agrari
Obre la porta al transvasament, però només en cas de sequera greu
Un informe del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) encarregat pel govern planteja una sèrie de nous usos per al canal Segarra-Garrigues per tal de diversificar l'activitat, generar ingressos i reduir costos de construcció i explotació de la infraestructura hidràulica. L'informe recomana aquesta estratègia perquè dubta de la viabilitat futura del canal si només s'utilitza per a finalitats agràries.
El regadiu continuaria sent la principal activitat del Segarra-Garrigues i es mantindria l'objectiu de transformar centenars d'hectàrees de secà, però el CADS obre la porta a gestionar l'aigua per a usos industrials, per als serveis, com ara el turisme, i torna a obrir el debat sobre un possible transvasament d'aigua del riu Segre cap a Barcelona. L'organisme assessor, però, supedita aquesta interconnexió de conques a èpoques greus de sequera, “per a un ús puntual, en condicions d'excepcionalitat i reversible”, segons reprodueixen el diari Segre i Sentit Crític.
Aquest transvasament hauria de tenir el vistiplau de l'Estat espanyol, atès que l'aigua del Segre depèn de la Confederació de l'Ebre. Aquesta connexió, que sempre s'ha negat que es vulgui fer, és la que rebutgen aigües avall de Ponent, i per això la Plataforma de l'Ebre va presentar una denúncia contra un possible transvasament que ara la fiscalia investiga.
L'estudi del CADS estaria en la fase final de publicació, tot i estar enllestit des de fa temps. L'oposició al Parlament ha reclamat aquest treball diverses vegades, però el govern no l'ha facilitat i sembla no tenir pressa per fer-lo públic.
La Generalitat defensa la infraestructura i busca també alternatives que la facin viable i atractiva per als agricultors, com la recent aprovació d'obres de nous regadius a les Garrigues i el conreu experimental de pistatxo a l'Urgell. El conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, va explicar que el govern manté el canal com una obra prioritària del país i que busca, en col·laboració amb l'empresa privada, noves fórmules o oportunitats perquè el sector hi confiï.
Tot i això, els alts costos que han d'assumir els pagesos per connectar-se a la xarxa de reg fa que molts es tirin enrere, i sobretot ara, en temps de crisi, escassetat de crèdit i caiguda de preus agraris.
L'informe també considera que el dimensionament del canal, segons el projecte aprovat, no té gaire a veure amb les necessitats actuals i en proposa una reforma que, a la vegada, suposi una retallada de costos per a la Generalitat i per als usuaris. El canal Segarra-Garrigues, adjudicat a un grup de constructors el 2003, es troba al 80% de la seva execució.
LA XIFRA
Pendents del sobrecost de l'obra
El CADS considera que seria interessant fer una auditoria sobre l'execució del projecte. Conèixer al cèntim què s'ha gastat i com, i calcular què queda per invertir. I tot plegat, per esbrinar si l'obra s'ajusta a allò pressupostat. I és que ja hi ha estudis que apuntaven l'any passat a un sobrecost final del 81%. Així, dels 1.102 milions previstos per a la xarxa secundària es passaria a prop de 1.600. Tot i això, el govern ho ha negat.
Caldrà veure si les diligències de la fiscalia o el mateix govern acaben aclarint els comptes del canal.
El projecte preveu el reg d'unes 70.000 hectàrees de la Noguera, la Segarra, l'Urgell, el Segrià, el Pla d'Urgell i les Garrigues. Les limitacions europees per protegir aus estepàries han condicionat la transformació de terres de secà, però es treballa en projectes que compensin la reducció de les dotacions de regadiu. Ara ja es reguen més de 5.000 hectàrees.
