[D]
5
Girona - 4 setembre 2009 2.00 h

El pla territorial de les comarques gironines preveu un sistema de rodalies propi

Estudiaran la viabilitat de fer arribar trens directes de Girona fins a Blanes i tramvies a Olot i a la Costa Brava

- Girona

El DOGC va publi­car ahir l'edicte pel qual se sot­met a con­sulta pública l'avant­pro­jecte del pla ter­ri­to­rial de les comar­ques giro­ni­nes. Segons es recull en el text, el docu­ment cons­ti­tu­eix un ins­tru­ment bàsic per garan­tir un desen­vo­lu­pa­ment urbanístic orde­nat, sos­te­ni­ble i efi­ci­ent, la com­pe­ti­ti­vi­tat del ter­ri­tori, la pre­ser­vació del patri­moni natu­ral i del pai­satge i l'encaix ade­quat de les infra­es­truc­tu­res.

Per impul­sar la mobi­li­tat a la regió mit­jançant una xarxa de trans­port públic efi­ci­ent, sos­te­ni­ble i inte­grada, el nou avant­pro­jecte del pla aposta per poten­ciar els ser­veis fer­ro­vi­a­ris d'altes pres­ta­ci­ons, de llarg recor­re­gut o regi­o­nals sobre la línia d'alta velo­ci­tat, amb estació prin­ci­pal a la ciu­tat de Girona, que també es con­ver­tirà en la prin­ci­pal estació inter­mo­dal. Així mateix, es pre­veu reo­ri­en­tar els ser­veis regi­o­nals que es pres­ten sobre la xarxa con­ven­ci­o­nal per poten­ciar la con­nec­ti­vi­tat entre els prin­ci­pals nuclis, així com per donar accés a les esta­ci­ons d'alta velo­ci­tat.

El pro­jecte estre­lla seria la cre­ació d'un sis­tema de roda­lies propi a les comar­ques giro­ni­nes, en què s'ana­lit­za­ria la via­bi­li­tat de fer arri­bar les roda­lies de Girona fins a Bla­nes, i implan­tar un tren tram­via entre l'aero­port, Girona, Flaçà i un punt encara per deter­mi­nar de la Costa Brava. El text recull també la pos­si­ble cre­ació d'altres trens tram­vies de Girona a Sant Feliu de Guíxols i Olot. Així mateix, es vol cons­truir cinc inter­can­vi­a­dors entre la xarxa fer­roviària i altres modes de trans­port a Girona, Figue­res-Vila­fant, l'aero­port, Flaçà i Cal­des de Mala­ve­lla-Sils. Alhora, es vol poten­ciar el ser­vei fer­ro­vi­ari en el cor­re­dor Bar­ce­lona-Vic-Ripoll-Puig­cerdà per millo­rar la con­nec­ti­vi­tat fer­roviària de la zona.

PROPOSTA

825.000.
habitants l'any 2026.
El pla territorial de les comarques gironines ordena el territori comprès per les comarques de l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l'Estany, el Ripollès i la Selva. A la demarcació gironina, que inclou un total de 208 municipis i 1.021 entitats singulars de població, hi viuen actualment més de 716.858 habitants. En aquest sentit, el projecte territorial de la Generalitat de Catalunya té en compte l'actual situació urbanística, demogràfica i econòmica d'aquestes comarques i les previsions de la seva evolució futura a l'hora de definir les estratègies de desenvolupament urbanístic, el sòl per a activitats econòmiques i les infraestructures necessàries. Aquestes previsions s'han fet per donar servei a una població que, segons els càlculs, podria arribar als 825.000 habitants al territori l'any 2026.
Creixement urbanístic:
Potenciat: Figueres, Vilafant (Camp dels Enginyers), Vilamalla, la Bisbal d'Empordà, Palafrugell, Mont-ras, Olot, Besalú, Girona, Salt, Vilablareix (el Perelló), Banyoles, Porqueres (Mata) i Cornellà de Terri.
Moderat o mitja: Cassà de la Selva, Celrà, Campdevànol, Sant Joan de les Abadesses, Llagostera, Maçanet, Sils, Vidreres i Riudellots de la Selva.
Millora xarxa viària:
Vies de llarg recorregut: autopistes i autovies i futura autovia A-2, que disposarà de més accessos per millorar la connectivitat interna de les comarques gironines. Desdoblament de l'eix transversal i perllongament de la C-32 per la costa del Maresme fins als municipis de Blanes i Lloret de Mar.
Vies estructurants primàries: eix pirinenc A-26/C-26/N-152 Portbou-Figueres- Olot-Ripoll-Cerdanya, C-35 Sant Celoni-Maçanet (condicionament de l'eix) i Maçanet- Llagostera C-26 Berga-Ripoll, C-17, variant est de Ripoll, C-63 Olot-Santa Coloma de Farners i Vidreres-Lloret de Mar, C-66 Besalú-Girona i Medinyà-Torrent, C-31 Torrent-Santa Cristina d'Aro, C-65 Santa Cristina d'Aro-Girona, N-141 Amer-Girona, C-25 aeroport-Riudellots de la Selva- Caldes de Malavella, N-260 Figueres-Roses, C-252/C-31 la Bisbal-Figueres, Ronda sud-est del sistema urbà de Figueres i Ronda est de Girona (N-II).

Protecció del territori

El pla territorial es configura com una eina per preservar els espais d'interès natural, agrícola i paisatgístic, i evitar la urbanització de zones de risc o mal comunicades. El projecte de pla, doncs, distingeix diferents graus de protecció del sòl. En aquest sentit, preveu la protecció especial en els espais naturals protegits, com són les 40 àrees incloses al pla d'espais d'interès natural (PEIN) i 34 més integrats a la Xarxa Natura 2000, entre les quals hi ha la reserva marina de les illes Medes i els parcs naturals de la Zona Volcànica de la Garrotxa, del Cap de Creus o dels Aiguamolls de l'Empordà. En total, el 75,17% de l'àmbit que abasta el pla territorial té assignada aquesta categoria de protecció. També preveu la protecció territorial al 10,09% del total de l'àmbit i es fa per raons d'interès agrari i paisatgístic, per raons de potencial interès estratègic, o per a la preservació de corredors d'infraestructures. Per altra banda, hi ha la protecció preventiva, que inclou els sòls classificats com a no urbanitzables que no hagin estat considerats de protecció especial o territorial, que és el 8,97% del territori.

Objectiu: estiu del 2010

L'avantprojecte del pla territorial parcial integra les propostes dels plans directors territorials de l'Empordà i de la Garrotxa, aprovats, respectivament, els anys 2006 i 2008. Igualment, té en compte els plans directors urbanístics del Pla de l'Estany, del sistema urbà de Girona i del sistema urbà de Figueres, actualment en diferents fases de tramitació. L'avantprojecte del pla se sotmetrà a consulta pública durant un període de dos mesos. Acabat aquest període, a principis de novembre, el document incorporarà els perfeccionaments i precisions que resultin del procés participatiu que ara s'inicia i serà aprovat inicialment pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal. Posteriorment, se sotmetrà al tràmit d'informació pública i se'n preveu l'aprovació definitiva abans de l'estiu del 2010.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides