El govern no rescatarà només el peatge de la C-32
La Generalitat fa fer un estudi per saber el cost global de totes les autopistes
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va anunciar ahir, durant el ple al Parlament, que ha encarregat un estudi per saber l'impacte econòmic que representaria l'alliberament de totes les autopistes de la Generalitat. El treball, el duran a terme els tècnics de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el conseller va descartar un rescat parcial de les vies ràpides. Vila va respondre així a la petició feta pel portaveu adjunt d'ERC al Parlament i regidor de l'Ajuntament de Pineda, Pere Aragonès, que li va reclamar que es “posés a treballar” per la gratuïtat de l'autopista en el marc de la Declaració del Maresme, que van signar tots els grups del Parlament.
Vila va justificar l'encàrrec de l'estudi a la UPC per conèixer les conseqüències econòmiques, tenint present el marc contractual actual amb les empreses concessionàries de les autopistes. “Hi ha condicionants que hem de tenir en compte”, va dir, per recordar, un cop més, que el règim de concessió de l'autopista de la C-32 acaba el 2021. “Si garantim que som un país seriós i formal, que s'ajusta sempre a dret, que indemnitza els contractes que lesioni, quan coneguem aquest impacte prendrem les decisions que aquest país i aquest Parlament pugui resistir d'acord amb les prioritats socials que fixi”, va argumentar.
A més, Vila va indicar que caldria fer una “reflexió” sobre el que s'ha de fer amb les altres autopistes de la Generalitat, insinuant que, en cas d'aprovar l'alliberament d'autopistes de la Generalitat, es duria a terme en totes i no només en la C-32.
Per la seva banda, Aragonès va insistir que el compromís polític adquirit amb els maresmencs per aconseguir l'alliberament del peatge de l'autopista més antiga de l'Estat va quedar segellat amb l'adhesió de tots els grups polítics, sense excepció, amb representació al Parlament. En la Declaració del Maresme es recollia la proposta ferma que el pagament de la via ràpida no aniria més enllà del 2016, que es recuperaria la façana litoral on ara hi ha la carretera N-II per convertir-la en un passeig urbà i que s'apostaria per un model de mobilitat molt més sostenible, amb una aposta clara pels mitjans de transport públics.
