Atrapats enmig de les antenes

Tenir una bona cobertura per trucar pel mòbil, però també per accedir a internet, ha esdevingut gairebé imprescindible per a molts. Però les antenes de telefonia mòbil poden ser una font de conflicte entre ajuntaments, operadors i veïns. L'últim cas a les comarques gironines ha estat el de l'Escala, on l'empresa Vodafone ha instal·lat una antena sense permís a cinquanta metres d'una escola. Això ha generat preocupació entre els veïns i ha portat l'Ajuntament a actuar per desconnectar-la, en aplicació de la normativa urbanística, perquè superava l'alçària permesa. El problema no és nou, però l'entrada en vigor fa un any de la nova llei general de telecomunicacions espanyola ha afegit llenya al foc, ja que escapça competències municipals i permet a les empreses de telefonia instal·lar una antena sense el permís de l'Ajuntament si arriba a un acord amb els veïns d'un edifici.

El director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Puigneró, explica que, d'una banda, comparteix l'objectiu amb què es va fer la llei espanyola de “facilitar el desplegament d'infraestructures de telecomunicacions”. De l'altra, però, alerta que aquesta llei ha anat “massa enllà”, perquè una operadora pot arribar a passar per sobre del planejament urbanístic del municipi. “Hi hem recorregut al Constitucional perquè no ens sembla la millor manera de desplegar la tecnologia: la sobirania local s'ha de respectar”, diu.

Puigneró explica que el govern aposta per posar d'acord els diversos agents i consensuar on s'instal·len les antenes. “Ha de ser un win-win. En aquesta qüestió, no hi tenen cabuda les accions unilaterals de ningú, ni dels operadors ni dels municipis massa restrictius.” Pel que fa a la preocupació dels veïns, el directiu de la Generalitat admet que l'assumpte de les antenes és complicat: “Passa com amb els contenidors de les escombraries: tothom els vol tenir a prop, però no davant de casa; tothom vol tenir cobertura, però no l'antena al costat.”

Precisament, amb relació al consens que busca la Generalitat, s'ha posat en marxa el projecte Governança radioelèctrica, que ajuda els municipis on hi ha conflictes a trobar les millors ubicacions. A la demarcació ja s'hi han incorporat Girona, Santa Cristina d'Aro, Tossa de Mar i Sant Feliu de Guíxols.

Per la seva banda, el degà del Col·legi d'Enginyers Tècnics de Telecomunicacions de Catalunya, Ferran Amago, explica que aquesta nova llei espanyola resta competències als ajuntaments, perquè es donava el cas “que hi havia ordenances municipals sobre telecomunicacions molt antigues i era molt restrictiu”. En aquest sentit, també aposta per crear convenis i perquè el col·legi faci de mediador entre ajuntaments i operadors, que “moltes vegades no parlen el mateix idioma”. El degà destaca que el sector està molt regulat i que les antenes passen uns controls. Tot i que sempre pot ser que algú tiri pel dret. Recomana als ajuntaments que incloguin les telecomunicacions en els seus plans urbanístics. Precisament, consistoris com ara l'Escala, Figueres, Roses i Santa Coloma de Farners ho estan regulant.

Una de les coses que més preocupen els veïns que tenen una antena a prop són els efectes sobre la salut. En aquest sentit, el físic de la UdG Xavier Casamitjana comenta: “És una qüestió complicada, ja que la normativa diu que les antenes no poden emetre a partir d'una certa radiació. Això es compleix, però tot i així hi ha gent que pensa que hi pot haver un perill.” Casamitjana hi afegeix que, amb aquesta preocupació, hi té a veure que han aparegut des de fa anys estudis que alerten sobre el risc de casos de càncer. Però insisteix: “Si s'aplica la normativa, l'OMS diu que no hi ha d'haver cap problema.” Cap d'aquests estudis ha estat concloent, però la idea ha calat entre la població. Alguns experts recomanen prendre mesures de precaució addicionals per evitar possibles riscos encara no prou coneguts. Casamitjana hi afegeix: “La radiació d'una antena normalment és menor a la que emet un mòbil.”