Un gegant a l'ull de l'huracà
TMB afronta una aspra pugna laboral després d'haver-se refinançat a costa d'incrementar el seu deute fins als 728 milions
L'empresa paga més de 34 milions anuals en salaris fora de conveni
La pugna laboral per la renovació del conveni dels treballadors del metro que ha desembocat aquesta setmana en dues jornades de vaga coincidents per primer cop amb el Congrés Mundial del Mòbil ha situat Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) a l'ull de l'huracà. Un cop més. L'empresa pública és un gegant de dos caps, el del metro i el dels autobusos urbans de la capital, que
fa anys que manté un precari equilibri financer i
en què puntualment esclaten conflictes laborals que sempre acaben repercutint, en més o menys mesura, en la ciutadania.
TMB, jeràrquicament dependent de l'Ajuntament de Barcelona, és la joia de la corona de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), l'ens que gestiona la xarxa integrada
de l'àrea metropolitana (AMB). El 2015, quan, consolidant la seva recuperació, el sistema va batre el rècord d'usuaris, el 61% dels viatgers van ser de TMB: 385 milions al metro –el transport públic més usat amb diferència– i 187,8 a la xarxa d'autobusos.
TMB és clau per al conjunt del sistema també per un altre motiu. Des del 2008, l'empresa municipal carrega a les espatlles el gros del dèficit de l'ATM, sotmesa a les limitacions del sostre de deute de la Generalitat, de la qual depèn. L'equilibri de la xarxa de l'ATM, que s'hauria de finançar en un 50% per la venda de bitllets i en l'altre 50% per les aportacions de les administracions públiques, es va anar precaritzant des de l'inici de la crisi, per la pèrdua d'usuaris i per la reducció de l'aportació del govern estatal, que del 2010 al 2015 va caure de 200 a 99 milions.
La solució va arribar amb un acord subscrit per Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i l'AMB a finals del 2014, quan el forat de l'ATM ja era de 546 milions d'euros, per garantir la sostenibilitat del sistema, que se suposa que aquest 2016 ha d'assolir l'equilibri i deixar de generar el dèficit que any rere any engrosseix el deute. L'acord incloïa l'increment de les subvencions públiques i també la subscripció d'un crèdit sindicat amb un pool bancari liderat per CaixaBank per 472 milions d'euros, a tornar en 17 anys i vehiculat mitjançant TMB. La conseqüència de formalitzar el refinançament via l'operador barceloní és que el seu deute, situat en 549 milions a finals del 2013, es va elevar fins als 728 al tancament del 2014, últim any del qual l'empresa facilita dades. Se suposa, però, que, com el conjunt del sistema de l'ATM, bona part s'ha de pagar a bastant llarg termini i està sota control.
Més de 7.000 empleats
Ni això ni l'augment del nombre d'usuaris significa que hi hagi marge per satisfer reivindicacions econòmiques com les que hi ha en qualsevol empresa quan toca renovar conveni. També perquè l'Estat ha limitat enguany a l'1% qualsevol pujada salarial en les empreses públiques. TMB té pendents de renovació els convenis tant de Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA (FMB), operador del metro, com de Transports de Barcelona SA (TB), que gestiona el bus. Les dues potes sumaven el 2014 –també en això és l'últim any amb dades disponibles– 6.974 treballadors en termes de plantilla homogènia –és a dir, traduint les hores que fan els integrants de la bossa
de substitucions i els contractats a temps parcial en equivalències amb personal a temps complet–. La plantilla s'ha reduït en 400 persones (un 5,4%) des del 2010, però els vuit anys anteriors havia crescut més d'un 30%. La despesa salarial va ser el 2014 de 365 milions, la meitat dels costos de l'empresa.
La situació l'enverina l'existència de 571 empleats, un 8% del total, fora de conveni. Els sindicats fa anys que ho denuncien i demanen que n'aflorin els detalls. Però la bossa només s'ha desgranat en una resposta parlamentària a la CUP de fa any i mig que, com ja va publicar aquest diari , desvelava que no només parlem de directius. El paquet aplega 25 membres dels consells de direcció de TB i d'FMB que entre salaris i complements voregen els 110.000 euros, 50 directors de serveis que guanyen uns 100.000, 184 integrants d'un tercer estrat de 65.000 i 312 empleats amb ingressos d'entre 41.000 i 49.000 euros. En total, més de 34 milions
en sous regulats a la carta, no de manera col·lectiva, prop del 10% del total.
Aquesta setmana, en plena tempesta laboral al metro –i al bus: parcial i convocada per sindicats minoritaris, però a TB també hi ha hagut vaga–, Mercedes Vidal ha recordat que el nou govern municipal ha rebaixat en un 40% el sou del conseller delegat, càrrec que des del setembre ocupa Enric Cañas en substitució de l'exalcalde de Gavà Dídac Pestaña, que exercia sota l'epígraf de vicepresident executiu amb un sou assignat de més de 160.000 euros. Amb rebaixa i tot,
el sou de Cañas és ara de 106.000 euros. L'edil de la CUP –i conductor de bus a TMB– Josep Garganté ha denunciat que l'estalvi només ha servit per crear un nou càrrec, el d'adjunt al conseller delegat, amb un sou de 60.000 euros. El consistori desvincula les dues decisions i emmarca la segona en uns canvis més amplis, sobre els quals no dóna més detalls.
Bones intencions
L'Ajuntament diu que fa propòsit d'esmena. L'alcaldessa Ada Colau deia dimarts a Facebook que “cal revisar i racionalitzar l'estructura directiva de TMB”. Fonts municipals afegeixen que es vol estudiar com es pot anar incorporant al conveni el personal que ara no s'hi regeix.
TMB també preveu la creació al llarg del mandat d'un portal de transparència, com va avançar Lavanguardia.com, que encaixa en el compromís explicitat per Colau de garantir aquest punt respecte als salaris dels alts càrrecs de l'empresa, i que es faria en col·laboració amb l'AMB, que també té feina en aquest sentit. El mateix Garganté va explicar fa una setmana en roda de premsa que, mentre es negocien els convenis de metro i bus, l'AMB ha pujat en 7.846 euros el sou a cinc persones que ja en cobren 76.000, i que la pujada es va justificar a la CUP amb l'argument que es tractava d'un compromís personal del vicepresident executiu, l'alcalde de Cornellà, Antoni Balmón. Quan li ho va preguntar aquest diari, l'AMB es va negar a fer cap comentari sobre aquesta qüestió.
