L’Ajuntament de Calaf comprarà a l’Estat l’antiga caserna de la Guàrdia Civil
El consistori ha aprovat una modificació del pressupost per fer front a la despesa
Les negociacions per adquirir l’immoble han durat dotze anys
L’Ajuntament de Calaf ha arribat finalment a un acord amb el Ministeri de l’Interior per adquirir l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, desocupada des del desplegament dels Mossos d’Esquadra.
L’antiga caserna, inaugurada el 1973, ocupa un terreny de 1.680 metres quadrats al nord del municipi. L’edifici, actualment molt degradat, té una superfície construïda de 964 metres quadrats. Amb baixos i dues plantes, l’immoble consta de dotze habitatges, d’uns 65 m² cadascun. De fet, el sòl estava qualificat com a residencial i es va modificar la passada dècada a un ús d’equipaments.
El govern calafí ha culminat les converses iniciades el 2005 i, finalment, adquirirà l’antiga caserna per 56.823,46 euros. Aquesta quantitat s’ha fixat a partir de l’estudi encarregat per l’Ajuntament i fet per l’empresa Arkus, Arquitectura i Enginyeria, que el valora en 79.785,22 euros, dels quals s’han descomptat els 22.961,76 euros equivalents a les 88.000 pessetes de donació que a principi dels anys setanta van fer els ajuntaments de la zona per a la construcció de la caserna. Això representa una desena part dels 532.000 euros en què es va taxar l’any 2005 i molt menys dels 171.212 euros en què fa quatre anys valorava l’immoble la Gestora d’Infraestructures i Equipaments de la Seguretat de l’Estat (GIESE).
El darrer ple municipal va aprovar una modificació del pressupost per fer front a la compra. Ara, l’Ajuntament de Calaf haurà de definir què fa amb l’immoble –si adequar-lo o ensorrar-lo– i quin ús li dona.
LA XIFRA
LA DATA
El PSC demana la caserna de Capellades
El grup municipal del PSC a l’Ajuntament de Capellades –a l’oposició– va demanar al grup socialista del Congrés dels Diputats que reclamés al Ministeri de l’Interior la venda de la caserna de la Guàrdia Civil del municipi a l’Ajuntament. El portaveu, Aaron Alcázar, sosté: “En un poble amb un terme municipal tan reduït com el nostre no podem desaprofitar espais que podrien ser útils per a equipaments.”