Societat

barcelona 92

25è aniversari

25 anys de la Banyoles olímpica

La capital del Pla de l’Estany commemora l’efemèride amb la inauguració del passeig dels Jocs Olímpics al parc de la Draga

S’homenatja així els voluntaris, “l’ADN de l’esperit olímpic”

Van ser set dies de regates, però el canvi i el llegat han estat permanents

El 27 de juliol de fa 25 anys, a Banyoles, començaven set dies de regates, la competició de rem dels Jocs Olímpics de Barcelona; una setmana que va significar la consagració de la capital del Pla de l’Estany com un dels punts clau en el mapa mundial del rem. “Banyoles comença a jugar-se demà el seu prestigi com a centre mundial del rem”, deia l’encapçalament de la notícia que publicava El Punt en la seva edició del 26 de juliol de 1992. Quant a la vessant esportiva, segurament la menys recordada 25 anys després, es destacava com l’Alemanya reunificada partia com a gran favorita per “escombrar” medalles, mentre que la selecció espanyola tenia moltes possibilitats de pujar al podi en la prova del doble scull. Els remers banyolins Jordi Quer, Josep Robert i Andreu Canals, a més, participaven en la prova reina, el vuit amb timoner.

Un quart de segle després, Banyoles ha fet de l’esport una part essencial de la seva marca com a ciutat, tal com recordava l’alcalde Miquel Noguer, ahir a la tarda en la inauguració del passeig dels Jocs Olímpics Banyoles’92, al parc de la Draga, tot posant l’exemple en les competicions de triatló celebrades el cap de setmana passat. Amb la presència de l’alcalde de Banyoles durant els Jocs, Joan Solana (1991-1999), es va voler reconèixer d’aquesta manera, amb una placa d’homenatge, al passeig central del parc de la Draga –“el diamant dels Jocs”, segons va definir-lo Miquel Noguer–, els voluntaris olímpics. L’alcalde de Banyoles es va referir al miler de ciutadans que van fer possible la celebració dels Jocs a la ciutat, fa 25 anys, com un “dels valors no tangibles” i que representen “l’ADN olímpic”, una herència i un esperit que encara es manté, tot recordant la col·laboració desinteressada de veïns de la població en les competicions esportives que es realitzen a la ciutat.

La inauguració formava part dels actes d’aniversari que la capital del Pla de l’Estany va realitzar per commemorar la Banyoles olímpica, un esdeveniment de no més d’una setmana però que va significar un punt d’inflexió històric, ja que la inversió que s’hi va destinar (l’equivalen en pessetes d’uns 73 milions d’euros) va transformar-la de forma radical.“Va ser una gran oportunitat per Banyoles”, explicava Joan Solana i destacava que algunes de les actuacions fetes avui no s’haurien executat perquè tenien un cost enorme.

L’hemeroteca ens recorda que fa 25 anys ja es va preveure el revulsiu que suposaria per Banyoles el fet de ser subseu olímpica. “Les proves de rem han estat la millor promoció de Banyoles”, titulava l’edició d’El Punt del 5 d’agost de 1992. En unes primeres valoracions, Solana considerava que s’havien complert els dos objectius marcats durant l’organització de les proves: consolidar el camp de regates i l’entorn esportiu com un dels millors del món, i el segon, d’imatge i promoció, projectar el potencial que oferia Banyoles. La crònica de l’últim dia dels Jocs a Banyoles recull “l’ambient olímpic” que s’hi respirava segons destacava Pasqual Maragall, que el cap de setmana, junt amb Jordi Pujol i Joan Antoni Samarach, va presenciar les regates. Banyoles va ser l’única subseu que no va visitar el rei espanyol.

130.000
metres quadrats
de superfície té el parc de la Draga, un equipament que no existia abans dels Jocs Olímpics.
1.233
voluntaris
de totes les edats van fer possibles els Jocs Olímpics del 1992 a Banyoles.
12.000
milions de pessetes
es van invertir a la ciutat, i 5.000 milions més per fer l’autovia de Girona i la variant.

Voluntaris banyolins: “Fotos i molts bons records”

Dels 1.233 voluntaris que van fer possible els Jocs a Banyoles, uns 250 eren veïns de la població, la resta eren de municipis de les comarques gironines. La Marta Padrès, l’Albert Tubert, l’Aurora Pla, en Guillem Lunar i la Francesca Pagès van ser voluntaris fa 25 anys i ahir, al parc de la Draga, explicaven que només tenien que molts bons records del que qualifiquen de “gran experiència”. L’Aurora Pla i en Guillem Lunar lluïen, amb orgull, a més, l’acreditació de voluntaris, que els va permetre, expliquen, poder assistir a l’assaig de la cerimònia inaugural dels Jocs a Barcelona. La Marta Padrès i l’Albert Tubert eren assistents de les delegacions de rem d’Eslovènia i Croàcia respectivament, una tasca que recorden “privilegiada”, ja que els permetia estar en contacte directe amb els esportistes; des d’acompanyar-los a l’aeroport, ajudant amb tasques de traducció –s’entenien en anglès– fins a resoldre algun problema que tinguessin. D’anècdotes, la Francesca Pagès explica que com assistent de la delegació xinesa es va poder penjar una medalla olímpica, de bronze, de l’equip femení dela Xina. “No tothom ho pot dir!”, exclama orgullosa, tot lamentant no haver portat l’uniforme de voluntari quan se’ls va demanar si es podien agrupar per fer una foto. Vint-i-cinc anys després reapareixen fotos i records. La Marta Padrès explica que, a més, va ser una de les portadores de la flama olímpica, en el seu recorregut per Banyoles. Per què es van fer voluntaris? “Amb la colla d’amics ens vam engrescar”, recorda Albert Tubert.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.