El «cas Millet» i l'operació Pretòria esquerden el paradigmàtic «oasi català»

Emmanillats i a la presó

Mentre Fèlix Millet i Jordi Montull no han olorat ni de lluny la presó, els implicats per Garzón en l'anomenada operació Pretòria no només van haver d'entrar a l'Audiencia Nacional emmanillats perquè els mitjans els poguessin fotografiar, sinó que cinc d'ells –Muñoz, Alavedra, Prenafeta, l'exregidor d'Urbanisme de Santa Coloma Manuel Dobarco i l'empresari i exdiputat socialista Luis García Sáez– van ingressar a la presó perquè el jutge considerava que existia el risc que destruïssin proves i obstruïssin la investigació. Quaranta dies després d'entrar a la presó quatre dels cinc principals imputats començaven a sortir en llibertat sota fiança. Per ara, el jutge Garzón només manté entre reixes l'exdiputat García Sáez, al qual considera el cervell de la trama. Però manté imputades força més persones, entre elles els empresaris Lluís Casamitjana, president del grup Espais, i Josep Singla, president de Proinosa, tots dos en llibertat sota fiança, l'excap de gabinet de l'alcaldia de Santa Coloma, Pascual Vela, l'exgerent de l'Incasol, Emili Mas (PSC), l'exalcalde del PP de Sant Andreu de Llavaneres, Víctor Ros, l'exregidor d'Urbanisme d'aquest consistori del Maresme, Antoni Jiménez Gómez (PSC), l'excap de pla territorial de Barcelona, Genís Carbó (CiU), l'exconseller delegat de l'empresa pública Marina de Badalona SL, Juan Felipe Ruiz (PSC) i, entre d'altres, les dones d'Alavedra, Doris Malfeito, i de Prenafeta, Maria Lluïsa Mas. Garzón va engegar el ventilador i va fer anar tots els imputats a Madrid per contestar interrogatoris de pur tràmit, que en algun cas no van superar les tres preguntes. Però el magistrat sosté que ha trobat el fil per destapar una complexa trama de càrrecs i excàrrecs públics que utilitzaven alguns ajuntaments, principalment els de Santa Coloma de Gramenet i Llavaneres, per avalar operacions urbanístiques irregulars a través de les quals haurien cobrat sucoses comissions. Però, a dia d'avui, les acusacions del jutge encara no s'han vist reforçades per cap altra prova sòlida, mentre que les defenses dels acusats insisteixen que no hi ha cap trama, que no s'han produït operacions irregulars i tot és un enredada que s'ha anat inflant com un globus i que de la mateixa manera es desinflarà tard o d'hora. Ara per ara, però, Garzón manté la causa oberta, més d'una desena de persones imputades i noves citacions de testimonis per al proper 12 de gener, entre ells el de l'exalcaldessa de Badalona, Maite Arqué (PSC). Els partits ràpidament es van voler desvincular d'aquest cas que els esquitxava directament i per explicitar el seu rebuig a la corrupció no van tardar a expulsar o suspendre de militància els implicats, malgrat que ells reclamen la seva presumpció d'innocència.

Del Palau a l'Ametlla

Mentre els implicats en l'operació Pretòria confien que amb el temps tot s'aclarirà i podran restituir el seu honor, els exdirectius del Palau de la Música, Fèlix Millet i Jordi Montull, es passegen amb un somriure d'orella a orella i juguen a tennis mentre les auditories públiques i privades ja eleven a més de 23 milions d'euros l'estafa. El cas del Palau va ser descobert gràcies a una inspecció d'Hisenda que va detectar un moviment sospitós de bitllets de 500 euros per part de la institució. A partir d'aquí, els inspectors de l'Agència Tributària i després la fiscalia, gràcies a les investigacions realitzades pels Mossos d'Esquadra, van destapar els negocis que Millet i Montull havien muntat desviant diners de donacions públiques i privades del Palau i l'Orfeó Català. Mentre Millet feia suspendre concerts i viatges de l'Orfeó per problemes econòmics o els seus cantaires quan viatjaven dormien en alberg i menjaven entrepans de mortadel·la, ell i el seu home de confiança, Jordi Montull, dinaven molts dies ostres amb cava i desviaven milers de milions de les antigues pessetes per als seus negocis i vicis particulars. Per fer obres a les seves residència particulars, a l'Ametlla del Vallès en el cas de Millet, i a Tiana, en el cas de Montull, per fer viatges i creuers de luxe amb tota la família –filles i gendres inclosos–, per fer inversions a tort i a dret aprofitant la bombolla immobiliària i fins i tot per pagar el casament de les dues filles de Millet, que es van celebrar al mateix Palau de la Música i on hi va assistir l'alta societat barcelonina, la mateixa que està àmpliament representada en el patronat de la institució que ell presidia. L'estratègia intel·ligent utilitzada pels seus advocats i la bondat del jutge ha impedit fins avui que Millet i Montull visitin la presó, tot i haver confessat que s'han embutxacat prop de dos milions d'euros, una quantitat ridícula tenint en compte el que han trobat les auditories encarregades per la nova direcció del Palau de la Música i pel consorci, que és el braç a través del qual la institució rebia ajudes públiques. En ple mes de juliol, el jutge va ordenar un escorcoll al Palau de la Música durant el qual els Mossos van confiscar gran quantitat de documents que encara s'analitzen i entre els quals hi ha les factures falses que es feien fabricar a través d'empreses pantalla per justificar la sortida de diners del Palau. Durant l'escorcoll, la filla de Montull i directora financera de la institució, Gemma Montull, va ser enxampada in fraganti traspassant informació del seu ordinador a un llapis de memòria, que li va ser comissat. Gemma Montull està també imputada, així com l'extresorer del Palau Enric Álvarez i tres advocats del bufet Bergós, entre ells Raimon Bergós, acusats d'ajudar a falsificar factures. Ningú no s'explica com pot ser que un engany d'aquesta magnitud no s'hagués detectat o ni tan sols ensumat. Tothom es posa les mans al cap, però Millet i Montull ja tenen les butxaques plenes.