oci
platges
Els ‘tèxtils’ guanyen la partida als nudistes
Els banyistes envaeixen les platges de tradició nudista creant algunes incomoditats
La massificació a les cales està provocant la pèrdua d’identitat d’aquests espais
En l’argot naturista, l’adjectiu tèxtils és utilitzat per referir-se a les persones que porten banyador a l’hora de remullar-se o prendre el sol als espais nudistes. Aquesta pràctica tan habitual de dur banyador és completament respectable, però a les platges de llarga tradició nudista avui en dia es pot arribar a considerar una invasió perquè els tèxtils acaben sent majoria i creen la mateixa incomoditat que es viuria a qualsevol altra platja, ara però per als nudistes.
Segregació o integració
Anys enrere, en algunes de les platges i cales més amagades del territori gironí va arrelar el nudisme a la sorra, sense gaires problemes, i es va convertir en una tradició. A la demarcació hi trobem unes 27 platges de tradició nudista escampades pel litoral [vegeu gràfic].
Durant dècades, els tèxtils visitaven amb comptagotes aquests espais, on els naturistes disfrutaven d’una agradable majoria. Eren pocs els banyadors que s’atrevien a endinsar-se en aquests territoris, a part de curiosos i alguna mirada indiscreta, ja que es respectaven força els espais i les diferències entre els uns i els altres. La segregació a les platges es palpava a l’ambient i anar vestit resultava una mica incòmode a segons quin lloc.
El turisme de masses i la proliferació de guies d’estiu que recullen les cales, platges i gorgues més secretes, han contribuït a girar les tornes: els espais de tradició nudista es veuen envaïts per multituds de tèxtils, que algunes vegades, inconscientment, fan que els nudistes se sentin fora de lloc i privats de despullar-se. En teoria avui tothom té el dret de practicar nudisme a qualsevol platja, però aquesta liberalització que en un principi semblava anar a favor del món naturista, se’ls ha girat en contra i ara és una problemàtica creixent.
Les platges de llarga tradició nudista gironines, com la platja de l’Illa Roja de Pals o la cala sa Boadella de Lloret de Mar, són alguns dels casos més flagrants de la invasió creixent dels tèxtils, fins al punt de perdre’s la tradició i amb el perill d’acabar sent part de la història.
Sense conflicte
Tot i això, els edils dels ajuntaments costaners consideren que aquesta problemàtica no és conflictiva i que els usuaris tèxtils i els nudistes conviuen tranquil·lament a les seves platges. A tall d’exemple, a la cala Murtra de Roses es va retirar la senyalització nudista a mitjan anys noranta per evitar la segregació. Amb tot, segons Carles Pàramo, regidor de Medi Ambient, la tradició s’ha mantingut fins al dia d’avui i no hi tenen problemes. Un cas similar és la platja del Cortal de la Vila, a Sant Pere Pescador, on la integració no està creant problemes, segons Agustí Badosa, alcalde de la població. El batlle no creu que sigui necessària la senyalització de les platges nudistes ja que, al llarg del temps, no hi ha hagut mai cap problema i la tradició es respecta: “No volem senyalitzar-ho perquè al final si fas determinats moviments a vegades pot acabar provocant un resultat contrari al que es buscava; si les coses funcionen, val més no tocar-les”, conclou Badosa.
De l’atemptat a la moralitat a la llibertat ideològica
A l’època franquista, el règim considerava el nudisme com un atemptat a la integritat moral. Una circular del 6 de juliol del 1957 prohibia “cualquier manifestación de desnudismo e incorrección en el mismo aspecto que pugne con la honestidad y el buen gusto tradicionales de los españoles”. Aquesta circular no només prohibia el nudisme, també regulava el tipus de vestuari que s’havia d’utilitzar a l’hora de remullar-se. Es considerava com a banyador “las llamadas de dos piezas para las mujeres y slips para los hombres. Aquellas deberán llevar el pecho y la espalda cubiertos y éstos pantalones de deporte”. Així doncs, el nudisme es va veure obligat a créixer lluny del turisme de masses i de les platges principals, fugint de la legalitat. El nudisme es va establir a les cales més allunyades, i a la vegada, més boniques del territori català, a llocs de difícil accés i apartats de les mirades indiscretes, però sobretot lluny de la Guàrdia Civil. A l’any 1974, la Federació Naturista Internacional va definir el naturisme com “una manera de viure en harmonia amb la natura, caracteritzada per la pràctica de la nuesa en comú, amb la finalitat d’afavorir el respecte a un mateix, als altres i al medi ambient”. Al cap de quatre anys, al 1978 amb l’entrada en vigor de la carta constitucional, es va deduir que el nudisme passava a ser una llibertat més. Però no va ser fins al 1995, amb l’aprovació del nou codi penal, mitjançant el qual “l’escàndol públic” deixava de ser un delicte i el nudisme es declara completament legal a qualsevol platja.
Quaranta anys defensant el nudisme a Catalunya
Adam Domènech
El Club Català de Naturisme (CCN) celebra el seu quarantè aniversari aquest any. L’associació es va fundar el 1977 per un grup de persones pioneres en el món del naturisme, amb l’objectiu de preservar i defensar el nudisme a les terres catalanes. Les celebracions van començar a principis d’aquest 2017 amb un dinar i la creació d’un calendari commemoratiu i durant l’estiu l’entitat està realitzant un concurs de fotografia naturista amb què es vol reivindicar la nuesa com a fet natural.
La societat retrocedeix
Actualment el club té 400 socis, però Segimon Rovira, president del club, no creu que el nombre de socis sigui representatiu i no tenen una estimació de la gent nudista que hi pot haver a Catalunya. Rovira creu que s’està retrocedint en l’acceptació de la nuesa i posa per exemple la censura dels mugrons en algunes xarxes socials. A més, creu que la situació actual a les platges és greu i reivindica el respecte per aquests espais de llarga tradició. “L’ideal per a nosaltres seria que cadascú pogués triar anar vestit o despullat; el que passa és que avui en dia no ho veiem possible fer-ho realitat, per això seguirem defensant els espais de tradició nudista”, diu el president de l’entitat. Rovira no creu que la solució sigui la segregació de les platges, però veu una manca de respecte: “No volem guetos de gent despullada, si ve una família i algú no es despulla no passa res, però si venen grups molt grans i completament vestits es creen incomoditats.” El CCN ha engegat aquest estiu una campanya repartint fullets a les platges nudistes per conscienciar els tèxtils.