Societat

CHEIMA EL JEBARY AMISNAOU

ASSOCIACIÓ JOVENTUT MULTICULTURAL MUSULMANA

“No tenim imams joves que coneguin el carrer”

“Si no volem que se’ns escapin més Younes o Driss hem de donar-los eines per fer-los sentir que són algú i l’educació amb els valors en què creguin”

“Quan em diuen: “Ves-te’n al teu país”, no sé on anar. No som d’aquí ni d’allà”

“Els joves demostrem que som capaços de dir que som musulmans catalans amb origen marroquí sense decebre”

Nois i noies musulmans van agafar el toro per les banyes i van sortir a rebutjar els atemptats dels dies 17 i 18 d’agost. Una de les organitzadores és Cheima El Jebary Amisnaou. Estudia treball social, participa en diferents entitats i és activista en qüestions de gènere. “Ser l’única musulmana amb vel a classe no és un èxit, m’he deixat familiars i amigues pel camí”, es lamenta molt crítica.
A mi el vel m’apodera, perquè tinc una condició que em destaca

Cheima El Jebary (Bar­ce­lona, 1995) és coor­di­na­dora de seus de l’Asso­ci­ació Joven­tut Mul­ti­cul­tu­ral Musul­mana i estu­dia tre­ball social a la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona. Aca­bava d’arri­bar de vacan­ces del Mar­roc el dijous 17, quan 15 per­so­nes van morir en atemp­tats ter­ro­ris­tes a Bar­ce­lona i Cam­brils.

Com se sent?
Sento molta tris­tor i ràbia. Encara amb moti­vació per con­ti­nuar alçant la veu amb joves musul­mans i musul­ma­nes de Cata­lu­nya pel que ha pas­sat. Intento ser posi­tiva i em sento molt orgu­llosa del poble català i dels joves musul­mans que dilluns després dels atemp­tats vam demos­trar que estem pre­pa­rats per afron­tar el futur.
Després del 13-N de París vostè ja es va quei­xar que els musul­mans s’hagues­sin de jus­ti­fi­car. I ara els ha tocat a vostès?
Vam sor­tir milers de musul­mans a la plaça Cata­lu­nya per rei­vin­di­car de nou la sepa­ració entre el que és islam i el que no ho és. A con­dem­nar i rebut­jar que la violència i l’odi for­min part de la nos­tra soci­e­tat.
La religió és un pro­blema?
Per a mi, no. Hi ha lli­ber­tat de consciència. La filòsofa Martha Nuss­baum diu que cadascú cre­gui el que li doni la gana amb uns valors d’esti­mar l’altre, fer el bé, voler la pau... Enten­dre la religió com un pro­blema perquè no hi creus és voler fer invi­si­ble els que no són com tu.
I què pensa quan veu els polítics par­lant de diver­si­tat?
M’agra­da­ria tro­bar faci­li­tats perquè com a joves esti­guem en par­tits, per exem­ple, i hi hagués diver­si­tat. La soci­e­tat és diversa, però les ins­ti­tu­ci­ons públi­ques, no. Com a jove, et diuen: “Has d’anar a la uni­ver­si­tat.” I lla­vors: “Com vas a la uni­ver­si­tat amb vel?” Hi ha una idea inte­ri­o­rit­zada que com que ens mos­trem com a dones diver­ses no podem estar en un espai esta­blert com a mono­cul­tu­ral.
Ja que treu el tema: té pro­ble­mes pel vel?
No. Pot­ser perquè m’ho miro en posi­tiu. I estu­dio tre­ball social per donar veu a noies que sí que n’han tin­gut. Hi ha hipo­cre­sia ins­ti­tu­ci­o­nal i acadèmica: ins­ti­tuts que pro­hi­bei­xen el vel i fan clas­ses de religió cris­ti­ana.
Per Twit­ter diuen a Miriam Hatibi, la noia que va fer el dis­curs a la mani­fes­tació, que no se la creu­ran men­tre porti vel.
Li diu un home que no té capa­ci­tat per donar cre­di­bi­li­tat a una dona. És mas­clisme. No accepta que la dona tin­gui poder per deci­dir qui la veu i qui no. Pen­sar que el vel et debi­lita és isla­mofòbia. A mi el vel m’apo­dera, perquè tinc una con­dició que em des­taca.
Exis­teix encara un fort ells/nosal­tres per dife­ren­ciar musul­mans de no musul­mans. I la qüestió de la inte­gració...
És un dis­curs impo­sat. Què s’entén per inte­gració? Si faig un Eras­mus a Lon­dres i parlo l’anglès estaré inte­grada? Si et dius Cheima no pots haver nas­cut a Sant Pol de Mar? Quan em diuen: ves-te’n al teu país!, no sé on he d’anar. No som d’aquí ni d’allà... A la comu­ni­tat musul­mana tenen por que ens occi­den­ta­lit­zem... Els joves demos­trem que som capaços de dir que som musul­mans cata­lans amb ori­gen mar­roquí sense dece­bre.
Què els ha pas­sat, als nois de Ripoll?
Si ho sabés... Inex­pli­ca­ble. Hi ha una exclusió, estig­ma­tit­zació, pobresa, invi­si­bi­li­tat. Si amb 17 anys creus que no et res i algú et ven que seràs recor­dat... És com­pli­cat: a casa ets musulmà i mar­roquí, al car­rer ets musulmà, mar­roquí i català. Si no volem que se’ns esca­pin més You­nes o Driss hem de donar-los eines per fer-los sen­tir que són algú i l’edu­cació amb els valors en què cre­guin. No tenim imams joves, pre­pa­rats i que cone­guin el car­rer.
És molt crítica amb l’escola.
T’edu­quen per apro­var i no per ser. Tot­hom ha de poder rebre uns valors segons la seva religió.
Alguna cosa deu millo­rar...
Hi ha joves a les dues ban­des que reco­nei­xen la igual­tat. La diferència no ha de ser un obs­ta­cle. A la mani­fes­tació se m’acos­ta­ven dones i m’abraçaven. Vam tren­car allò d’ells i nosal­tres.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia