Els detinguts per l'incendi van donar l'avís al 112 quan el foc ja estava fora de control

La trucada donant l'alerta va ser el fil que van estirar els Mossos per descobrir que les causes del foc no eren naturals

L'advo­cat de la família de Ramon Espi­net, un dels cinc bom­bers morts en l'incendi, encara no té clar si dema­narà per als dos detin­guts una acu­sació d'homi­cidi impru­dent. «L'informe dels Mos­sos no revela quin va ser el mòbil que els va por­tar a encen­dre el foc, si va ser inten­ci­o­nal o no, i encara és pre­ma­tur», va dir ahir l'advo­cat Pau Simarro.

Però el que deta­lla la inves­ti­gació que han fet els Mos­sos és que els detin­guts van tenir un com­por­ta­ment força estrany: van encen­dre el foc amb ele­ments fores­tal quan havien com­prat bom­bo­nes de càmping gas per escal­far-se el sopar, i no van tru­car de seguida als ser­veis d'emergències, sinó al cap d'almenys mitja hora. Segons han reco­ne­gut als inves­ti­ga­dors, For­ner va dir que ell no va tru­car perquè no li anava el telèfon mòbil, i Paz que no va tru­car imme­di­a­ta­ment perquè, en parau­les lite­rals, «estàvem cagats de por».

La tru­cada de Juan Anto­nio Paz al 112 va ser la que va posar en marxa la línia d'inves­ti­gació que ha aca­bat amb ells dos detin­guts. L'incendi va ser el 21 i 22 de juliol i el 6 d'agost els Mos­sos van pren­dre decla­ració a Paz. Aquest els va expli­car que ell i For­ner havien anat d'excursió als Ports, van veure fum i van tru­car als ser­veis d'emergències. Durant aquells dies, els Mos­sos van pren­dre decla­ració a prop d'una desena de per­so­nes més.

Un relat sos­pitós

Els agents, però, van detec­tar diver­ses inco­herències en el relat de Paz i van sos­pi­tar d'ell. Van acon­se­guir una ordre judi­cial per fer un segui­ment de les con­ver­ses telefòniques d'ell i de la per­sona que l'havia acom­pa­nyat aquell dia als Ports. La jut­gessa havia decla­rat secret de sumari per pro­te­gir la inves­ti­gació. Final­ment, al cap dels mesos, el segui­ment telefònic va donar resul­tat i va donar prou dades als Mos­sos per poder for­mu­lar una acu­sació con­tra ells.

Abans, però, neces­si­ta­ven també pro­ves físiques i van sol·lici­tar una ordre d'escor­coll domi­ci­li­ari durant el qual van loca­lit­zar la càmera i la tar­geta fotogràfica amb què els detin­guts havien fet fotos de l'incendi poc després de decla­rar-se. Després d'això, dis­sabte els Mos­sos van dete­nir Paz i For­ner sota l'acu­sació d'haver pro­vo­cat l'incendi d'Horta de Sant Joan.

«La mà del dia­ble»

En la decla­ració al jut­jat, els detin­guts hau­rien reco­ne­gut que van encen­dre foc per pre­pa­rar-se el sopar i dor­mir al ras, i que els va sem­blar que no feia vent i no hi hau­ria perill. En la decla­ració, neguen que hi hagi hagut inten­ci­o­na­li­tat de pro­vo­car l'incendi i que, conei­xe­dors del medi fores­tal, no hi veien cap perill que la seva petita foguera es pro­pagués. «Ha estat la mà del dia­ble», ha dit un d'ells davant la jut­gessa de Gan­desa que ins­tru­eix el cas.

Tot i això, l'advo­cat del bom­ber Ramon Espi­net no des­carta que hi pugui haver algun mòbil i, segons com vagin les inves­ti­ga­ci­ons, es plan­teja pre­sen­tar, a més de l'acu­sació d'incendi, alguna de més greu. En l'informe dels Mos­sos no consta que els detin­guts actu­es­sin sota els efec­tes de l'alco­hol o les dro­gues, però l'advo­cat Pau Simarro troba massa «incon­gruències» en les decla­ra­ci­ons dels dos detin­guts i no des­carta, com a acu­sació par­ti­cu­lar, dema­nar la pena d'homi­cidi impru­dent per a ells.

La defensa vol evitar «judicis paral·lels»

GUSTAU MORENO

Òscar Grau, un dels advocats de Juan Antonio Paz, va recordar ahir que els dos encausats han admès la seua responsabilitat en l'inici del foc, però que la propagació de l'incendi va ser «incidental». Segons la declaració del seu client, Lorenzo Forner va ser qui va encendre el foc per escalfar menjar i fer caliu, ja que els dos excursionistes tenien la intenció de passar la nit a la muntanya. Però el foc se'ls va descontrolar i, quan no van aconseguir apagar-lo, van trucar al 112, i van fugir «atemorits». En aquest sentit, un dels principals problemes de la defensa de Paz (tot el despatx tortosí Fornós Advocats estava ahir mobilitzat en el cas d'Horta de Sant Joan) serà explicar per què algú que ha provocat un foc accidentalment s'atura durant la fugida per fer unes fotografies. De fet, la publicació d'una de les fotografies a la premsa, en què es pot veure el seu client amb les mans al cap i una cara somrient davant de les flames, ha provocat malestar i neguit entre la defensa de Paz. Segons Grau, el tractament mediàtic del cas demostra que al país hi ha «dues formes d'actuar diferents», quant a la presumpció d'innocència i el dret a la intimitat, si la persona que està acusada d'haver comès un delicte pertany o no a una família de l'alta burgesia catalana. En realitat, ahir al matí la defensa encara no havia tingut accés a la quinzena de fotografies que els Mossos d'Esquadra van haver de recuperar, ja que havien estat esborrades de la targeta de memòria de la seua càmera digital. De fet, la defensa no va conèixer l'existència de les imatges fins que van veure la primera fotografia a la premsa, i fins que han consultat la documentació de la instrucció, on hi ha còpies de les fotos en blanc i negre. En aquest sentit, ni saben qui ha pogut filtrar les imatges ni tampoc en quin moment la policia va requisar la càmera, si durant els escorcolls o després de la detenció. «Volem veure la resta de fotografies amb calma, però tenim la sensació que han filtrat intencionadament la fotografia que més perjudica els dos joves», va remarcar Grau. L'advocat també va advertir que, en cas que finalment se'ls processi per un delicte d'incendi forestal, els encarregats de jutjar el seu client seran els membres d'un jurat popular, i que la publicació de la imatge pot perjudicar-los, perquè ja ha començat ja un «judici paral·lel» a través dels mitjans de comunicació. «Són unes imatges molt interpretables; algú pot pensar que en la fotografia mostra alegria, però un altre potser dirà que sembla que s'estiga penedint del que ha fet», va valorar. Grau també va explicar que la causa ja té set volums, i que es preveu una instrucció llarga del cas. De fet, encara no han vist tota la documentació i no poden dir en quin moment el seu client va convertir-se en sospitós d'haver provocat l'incendi, pels Mossos d'Esquadra. «Hem presentat recurs a l'acta de presó i ara estem esperant la resolució del jutge», va afegir-hi. A més, va anunciar que sol·licitaran la pràctica de proves durant la instrucció. A banda, el despatx d'advocats no s'havia posat en contacte amb el seu client després de la publicació de la imatge, però tenia previst parlar-hi durant la setmana que ve, i estudiar si inicien algun tipus d'acció per defensar el seu dret a la intimitat.D'altra banda, també Pilar García, l'advocada de Lorenzo Forner, va presentar dimarts al matí als jutjats de Gandesa un recurs contra la interlocutòria de presó del seu client, que va qualificar de «desmesurada» i fruit de la «pressió mediàtica»: «S'està fent un linxament públic als dos nois. Encara s'han de demostrar moltes coses durant la instrucció i s'està acusant a la lleugera».

k

L'acusació apunta als comandaments

L'advocat de l'única família dels bombers morts que s'ha presentat com a acusació particular –les altres quatre famílies encara no ho han fet– apunta que, més enllà de les responsabilitats que puguin tenir els dos detinguts per haver provocat el foc, també s'hauran d'aclarir les que puguin haver comès els comandaments d'Interior que van intervenir en el foc d'Horta de Sant Joan.

De moment, l'acusació particular va demanar ahir al jutjat de Gandesa que cridi a declarar com a testimonis cinc càrrecs que havien de supervisar les operacions. Segons l'advocat Pau Simarro, aquests comandaments haurien d'aclarir per què no es van atendre les repetides crides d'emergència que van fer els bombers del GRAF de Lleida i els del GRAF de Barcelona quan es van veure envoltats pel foc i demanaven que els anessin a rescatar.

L'extens informe que ha realitzat el cos de bombers sobre el cas, indica que des de les 15.40, quan es va fer la primera crida d'emergència, fins a les 16.45 (hora de l'última crida de socors dels GRAF de Lleida) no se'ls va prestar auxili. Fins i tot, els bombers del GRAF de Lleida van fer una trucada per mòbil a la seva base a Lleida per informar de la seva situació, ja que la crida d'emergència no va obtenir resposta. En canvi, l'avís de la unitat BRIF del Ministeri de Medi Ambient, que es trobava en una situació similar i va donar l'avís també en aquell interval, sí que va ser rescatada per mitjans aeris. Els GRAF de Barcelona van sobreviure després de talar un cercle de seguretat i ficar-se cada bomber en sacs de protecció, però els de Lleida van morir tots excepte un, Josep Pallàs, que encara està hospitalitzat a la Vall d'Hebron.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.