Conflictes de toponímia als Pallars

La Vall Fosca, al Pallars Jussà, és segu­ra­ment una de les zones amb més con­flic­tes lingüístics pel que fa a la toponímia. Res­pecte al nom del muni­cipi, la Torre de Cab­de­lla, pels filòlegs i l'apro­vat ofi­ci­al­ment és amb «b», però no pen­sen el mateix els habi­tants de la vall, entre ells el mateix ajun­ta­ment, que pre­fe­rei­xen escriure'l amb «p». El mateix suc­ce­eix amb el nucli de Cab­de­lla. L'alcalde, Josep Maria Dal­mau, diu que es tracta d'una qüestió històrica i sen­ti­men­tal i que algun dia s'haurà de cor­re­gir l'error. Les matei­xes dis­crepàncies sor­gei­xen amb el nom de Saurí, al Pallars Sobirà. Men­tre tots els veïns i a la docu­men­tació antiga s'escriu Seurí, amb «e», ofi­ci­al­ment ho escri­uen amb «a».

L'argu­men­tació dels veïns de la Vall Fosca, inclòs l'ajun­ta­ment, a l'hora de defen­sar Cap­de­lla amb «p» és que aquesta dar­rera gra­fia està basada en el cos­tum i en la tra­dició. Es tracta, doncs, d'un petit con­flicte entre la ciència lingüística i el sen­ti­ment local. L'ajun­ta­ment uti­litza exclu­si­va­ment la forma escrita amb «p» i lamen­ten que les senya­lit­za­ci­ons en car­re­te­res o mapes apa­re­guin amb «b2 i arris­car-se així a pos­si­bles pro­ble­mes.

L'alcalde de la Torre de Cab­de­lla, Josep Maria Dal­mau, explica que a la Vall també tenen altres con­flic­tes com el poble de Guiró. Els veïns del poble sem­pre l'han ano­me­nat Aguiró. Per la car­re­tera que porta al poble es pot veure una «a» sobre­po­sada als car­tells indi­ca­dors.

Dal­mau explica que hau­ran de reser­var una petita par­tida econòmica per fer un estudi rigorós de l'ori­gen dels noms dels pobles i d'aquesta manera poder demos­trar que a la Vall sem­pre s'han dit d'una deter­mi­nada manera i no com els volen impo­sar els filòlegs.

Al Pallars Jussà també hi ha con­flicte al poble d'Hor­to­neda. Pels veïns la 'h' que apa­reix als car­tells és una impo­sició i ho demos­tra un car­tell antic d'indi­cació del poble, que encara con­ser­ven a tocar del nou que no por­tava la «h».

Al Pallars Sobirà un cas de con­flicte d'aquesta mena és el del poble de Saurí. Els veïns defen­sen que hi ha docu­men­tació del segle XVII i actes judi­ci­als en les que ja s'escri­via amb «e» i no ente­nen el perquè no es vol accep­tar l'evo­lució d'aquesta paraula com s'ha accep­tat la de tan­tes altres. Per posar un exem­ple diuen que de la mateixa manera que ha evo­lu­ci­o­nat Bar­cino fins a Bar­ce­lona també és pot accep­tar l'evo­lució d'un canvi d'«a» per «e2 en el topònim Saurí. La gent del poble també diu que es tracta d'una tema d'iden­ti­tat el poder-ho escriure com ho pro­nun­cien.

Un altre con­flicte d'aques­tes carac­terísti­ques el tro­bem a la Val d'Aran amb el Baqueira o Vaqueira. El propi ajun­ta­ment ha ofi­ci­a­lit­zat el nom Baqueira amb argu­ments d'ús, nom accep­tat per la població i uti­lit­zat en docu­ments escrits. Per això el Nomenclàtor Ofi­cial de Cata­lu­nya el con­tem­pla així, tot i man­te­nir l'ori­gi­nari Vaquèira per a la mun­ta­nya. Vaquèira és el topònim en aranès d'aquell indret que en català sona igual però s'ha traduït amb la gra­fia Baqueira. Alguns ara­ne­sos cre­uen que s'ha produït una dupli­cació de topònims, segu­ra­ment per manca de cura cap a l'ori­gen toponímic occità.

El Nomenclàtor Ofi­cial de Toponímia de Cata­lu­nya con­tem­pla el topònim Baqueira com a única opció per al nom de la vila, men­tre que a l'indret li manté el nom de Mon­tanha de Vaquèira, en aranès. Argu­men­ten que la llei de política lingüística diu que l'únic nom cor­recte dels llocs és la seva versió cata­lana i, en el cas de la Val d'Aran, l'aranès. Així doncs, cre­uen que cal­dria revi­sar el Nomenclàtor i accep­tar Vaquèira tant per la mun­ta­nya com per al poble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.