Procés sobiranista
1-O
Església sense portes
Pineda de Mar, bé, el barri del Poblenou, es va significar ahir cedint un espai de l’església com a local electoral. L’edificació, a tocar de la parròquia de Sant Joan Baptista, porta molta història a l’esquena. Ha estat lloc de reunions clandestines, de trobades de partits tan equidistants com el PP i ICV-EUiA, escenari de reivindicacions veïnals i de xerrades informatives per a les entitats. I des de fa uns anys inclou un menjador social que dona aixopluc als més necessitats. Entre aquelles quatre parets s’hi ha parlat pràcticament de tot, perquè, com diu mossèn Ramon Masachs, “les portes són ben obertes per a tothom, sempre que vingui de bona fe”. I de fet, a les cinc del matí d’ahir, la frase era ben explícita perquè havien desaparegut les dues tanques de ferro que donen accés al petit pati des d’on s’entra al local. Ningú dels congregats, una dotzena de persones, sabia on podien ser, però t’ho deien amb un mig somriure de complicitat. Sota una pluja fina, els primers congregats comenten la jugada de la llarga jornada que els espera. Hi ha una barreja estranya d’il·lusió i alegria, nerviosisme i ànsies de llibertat. Tot això amanit amb certes gotes de neguit. De mica en mica van arribant cares noves, conegudes del barri. Les hores passen amb una lentitud exasperant. A Pineda hi dormen desenes de guàrdies civils i ningú no vol que vinguin. “Aquí les hòsties només les dona el capellà!”, salta un. Poc abans de les vuit un cotxe particular obre el maleter i en surt l’urna. Com si fos la Mare de Déu de Fàtima rep els aplaudiments i xiulets de la gent. Desapareix en un tres i no res dins de l’edifici. Es munta la taula. Arriba més gent. Es fan les primeres cues, gruixudes, compactes, deleroses d’avançar. Passen les nou i el sistema no rutlla. Nervis. Surten els responsables que demanen paciència i l’aconsegueixen. Quan internet s’alia amb el referèndum vota la primera veïna, una dona de més de noranta anys que és aclamada. La gent anirà arribant durant tot el dia i el barri acollirà aquells que no poden votar al lloc de sempre. Amb les portes ben obertes.