Barcelona, Terrassa i Manresa ja tenen espais als cementiris per enterrar-hi musulmans

La Generalitat elabora una guia que recomana als municipis la creació i gestió d'aquests recintes

La Guia de reco­ma­na­ci­ons per a la gestió de la diver­si­tat reli­gi­osa en l'àmbit dels cemen­ti­ris va ser pre­sen­tada ahir pel vice­pre­si­dent del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, en un acte al qual van assis­tir també el pre­si­dent de la Fede­ració de Muni­ci­pis de Cata­lu­nya, Manuel Bus­tos, i el pre­si­dent de l'Asso­ci­ació Cata­lana de Muni­ci­pis i Comar­ques, Sal­va­dor Esteve. El pro­to­col, pac­tat amb el muni­ci­pa­lisme, recull tota la nor­ma­tiva vigent en aquest àmbit, les prin­ci­pals peti­ci­ons de les dife­rents con­fes­si­ons reli­gi­o­ses i una sèrie de reco­ma­na­ci­ons als muni­ci­pis, que són els que tenen la com­petència exclu­siva en l'orde­nació dels cemen­ti­ris.

Actu­al­ment, només tres muni­ci­pis cata­lans –Bar­ce­lona, Ter­rassa i Man­resa– dis­po­sen d'espais dife­ren­ci­ats en els seus cemen­ti­ris per cele­brar enter­ra­ments d'altres con­fes­si­ons reli­gi­o­ses que no siguin la catòlica. Bar­ce­lona té un espai específic a Coll­se­rola per a musul­mans i jueus i dos recin­tes més per a enter­ra­ments jueus als cemen­ti­ris de Sant Andreu i les Corts. En el cas de Ter­rassa i Man­resa, la cessió d'espai als cemen­ti­ris és només per a la fe musul­mana. La fe bahà'í té un espai pri­vat al cemen­tiri de les Roques Blan­ques, al Papiol, i la resta de con­fes­si­ons reli­gi­o­ses que recull la guia –des de les esglésies evangèliques i orto­do­xes fins al budisme, els xine­sos o els tes­ti­mo­nis cris­ti­ans de Jehovà– no tenen cap par­cel·la específica en cap cemen­tiri català.

Cemen­ti­ris sepa­rats, no

Davant aquesta rea­li­tat i tenint en compte que les peti­ci­ons de les comu­ni­tats reli­gi­o­ses crei­xen, la guia de la Gene­ra­li­tat reco­mana als muni­ci­pis la cre­ació de par­cel·les dife­ren­ci­a­des per a les reli­gi­ons que ho dema­nin. La mateixa guia, però, insta els ajun­ta­ments a ges­ti­o­nar ínte­gra­ment les par­cel·les en coor­di­nació amb les enti­tats reli­gi­o­ses locals, i des­a­con­se­lla que es creïn amb fons públics cemen­ti­ris sepa­rats per con­fes­si­ons reli­gi­o­ses, tot i que reco­neix que l'existència seria també legal perquè així es recull en els acords sig­nats l'any 1992 tant amb la comu­ni­tat musul­mana com amb la jueva. També s'apunta que en el cas de les comar­ques on hi hagi una demanda crei­xent es valori la pos­si­bi­li­tat de crear par­cel·les d'àmbit supra­lo­cal man­co­mu­na­des en forma de con­sorci.

La guia recorda que la legis­lació vigent pro­hi­beix la inhu­mació sense fèretre, un pre­cepte reco­llit tant en la religió musul­mana com en la jueva. Ahir, en la pre­sen­tació del pro­to­col, Carod-Rovira va asse­gu­rar que a Cata­lu­nya, «on es par­len 250 llengües i s'hi prac­ti­quen totes les reli­gi­ons», les dife­rents cre­en­ces «han demos­trat la capa­ci­tat per adap­tar les seves pràcti­ques a la lega­li­tat cata­lana».

Bus­tos i Esteve van feli­ci­tar la Gene­ra­li­tat per l'ela­bo­ració de la guia i Carod va subrat­llar que un acte com el d'ahir, al qual van assis­tir repre­sen­tants de les dife­rents reli­gi­ons, «no és gaire ima­gi­na­ble en la majo­ria de països euro­peus».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.