Un jutge desestima la denúncia d'un hoteler que vol que les campanes de Sant Mori no toquin de nit
El denunciant es queixa que el so molesta els clients i recorrerà contra la sentència
El propietari va presentar una denúncia el 2007 contra l'Ajuntament de Sant Mori –llavors amb Carles Terrades (CiU) d'alcalde– perquè l'Ajuntament de Sant Mori fes aturar les campanes de nit. El consistori, per la seva part, va al·legar que «el rellotge del campanar sempre ha tocat les hores i els quarts i que forma part de la cultura popular». Davant d'això, el jutjat ha decidit que el propietari de l'allotjament rural no té raó i ha desestimat la seva denúncia. Segons ha explicat a aquest diari l'advocat de l'empresari, el motiu que ha donat el jutge és que no s'han demostrat els danys i perjudicis que aquest fet ha pogut produir i també que és lícit que l'Ajuntament defensi el fet cultural del repic de les campanes al poble.
«Una burla»
«No compartim el parer del jutge i considerem que el que s'ha trigat a tenir una sentència és una burla. Són només quatre folis de sentència», explica l'advocat, que ja ha avançat que el seu client vol presentar un recurs a la decisió judicial al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. «Està previst que el recurs es presenti la setmana que ve. Considerem que el que se'ns ha donat no és una resposta», va dir. La part demandant també ha criticat que la sentència hagi trigat tant a arribar.
Això ho comparteix l'alcaldessa del municipi, Modesta Cucurull, que no entén perquè ha trigat tant. A títol personal, ja que encara no s'ha discutit en l'equip de govern, Cucurull afirma que celebra la sentència. «Interpreto que la majoria del poble està a favor que les campanes continuïn tocant. M'alegro de la sentència», ha afirmat l'alcaldessa de Sant Mori.
Des del 2003
La polèmica es remunta a l'any 2003, quan el propietari del castell de Sant Mori, Mariano Sanz Klein, va demanar a l'Ajuntament del municipi que suspengués el toc de les campanyes durant la nit perquè molestava els clients de l'allotjament rural que té muntat. En aquell moment, l'Ajuntament va desestimar la petició de l'hoteler, però quan aquest va recórrer la decisió, l'Ajuntament va decidir fer una ordenança per regular la situació, ja que el toc de les campanes superava el límit de decibels permès. El que es va fer és que l'ordenança tingués en compte que les campanes formen part de la singularitat del municipi. Després de tot el procés, el propietari de l'allotjament rural va decidir presentar un contenciós administratiu al jutjat, que es va tramitar l'any 2007.
De vaques, esquelles i pollastres
El de Sant Mori no és l'únic cas a les comarques gironines en què els veïns han començat una campanya per evitar el repic de les campanes. A Calonge, per exemple, les queixes d'una veïna van obligar a suspendre durant algunes nits el toc del campanar i a mesurar-ne els decibels, cosa que de moment no ha passat al municipi alt-empordanès. També hi ha hagut casos semblants a Parlavà, Girona, Olot, Calella de Palafrugell i Mont-ras. Els dos últims casos esmentats van ser dels més sonats.
Però no només el repic de les campanes ha portat polèmica. En diversos municipis rurals hi ha hagut casos de denúncies contra sorolls, pudors i altres molèsties que alguns veïns consideren que provoquen les granges.
L'últim cas que ha sortit a la llum és el d'un ramader de Das, a la Cerdanya gironina, que haurà d'allunyar el femer de la seva explotació per les queixes d'uns veïns d'una urbanització de segones residències. És una granja de vaques de carn que el propietari assegura que hi és des del 1600, però els denunciants defensen que fa pudor i que les mosques que atrau els fan la vida impossible. Poc temps abans, un ramader de Llanars va haver de precintar les esquelles de les seves eugues perquè els veïns no podien dormir.
Un cas semblant es va donar a Vilademuls, on l'amo també d'una segona residència va denunciar al Síndic de Greuges que els pollastres d'un veí el molestaven. A Peralada també es va originar un conflicte quan l'Ajuntament va prohibir en el pla urbanístic nou que hi hagués noves granges al nucli urbà i que s'ampliessin les velles. Finalment, s'ha canviat per permetre que s'hi quedin les que ja hi ha.