GEORGINA OLIVA
DIRECTORA GENERAL ATENCIÓ A LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA (DGAIA)
“No crec que s’abusi de les retirades de tuteles”
“Estem analitzant com minimitzar possibles errors en el desemparament amb la intervenció de més professionals”
“És cert que els centres residencials estan al límit i treballem per descongestionar-los”
“Tenim una societat compromesa amb la nostra infància. Però molts debats m’agradaria que no sortissin tant a la llum pública”
Agafar aire, mirar el que hi ha i repensar el sistema és el seu mètode de treball. Georgina Oliva (Barcelona, 1980), llicenciada en sociologia per la UB, ha coordinat el model integral d’atenció a la infància a Barcelona des del Consorci de Serveis Socials i ara assumeix el tema des de la direcció general d’Atenció a la Infància. Defensa els professionals que s’hi troba, veu necessari escoltar-los i reivindica el paper clau del tercer sector. Admet que els centres estan al límit, però nega acusacions com ara que hi ha més embarassos entre les noies dels centres. Sí que la preocupa evitar la revictimització dels joves que estan en el sistema de protecció.
Reforcem el Telèfon de la Infància per atendre més enllà de la violència intrafamiliar
Georgina Oliva es va incorporar com a directora general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (Dgaia) a principis de setembre en substitució de Ricard Calvo, que va dimitir després de veure’s qüestionat i acusat de conflictes d’interessos pels contractes amb fundacions que gestionen centres de menors tutelats per l’administració.
Què ha de canviar a la Dgaia?
No entro a canviar coses. En els darrers anys s’ha treballat molt bé i ho continuarem. Estem en un pla de xoc perquè els centres residencials d’acció educativa (CRAE), les cases dels nanos, no siguin massa grans i permetin una atenció individualitzada. També treballem en el protocol marc contra el maltractament, amb Ensenyament i Salut, i cada centre elabora la seva guia. Reforcem el Telèfon de la Infància per atendre qualsevol dubte, no només la violència intrafamiliar, sinó també amb adults, altres menors, el bullying homofòbic, la violència masclista... Són polítiques que trobo engegades.
Arriba en substitució de Ricard Calvo, que va admetre que el càrrec havia anat massa cap al pla personal. Què farà per evitar-ho?
Per a en Ricard Calvo només tinc bones paraules. Vinc d’aquest àmbit i ens coneixem. No puc dir més que el que va dir ell: no adjudicaré contractes ni estaré en cap mesa de contractació, perquè la direcció general no hi és.
Se li va obrir un expedient per investigar si hi havia hagut conflicte d’interessos...
El cas és a Antifrau i al Protectorat de les Fundacions, que depèn del Departament de Justícia.
La infància és un d’aquells temes dels quals tothom opina, tothom es creu que en sap...
És un tema molt sensible. Entenc que susciti molta opinió pública i molts debats al Parlament, perquè a tothom ens preocupa. I això és positiu: tenim una societat compromesa amb la nostra infància. Però molts debats m’agradaria que no sortissin tant a la llum pública. Sobre els centres: ho fem tan bé com podem amb els recursos que tenim i els millors experts. Hem de veure que parlem de la casa dels infants. I quan parlem dels nens de la cola hem de modular molt bé les paraules. Els nens són nens. No els podem estigmatitzar més ni posar-los en el focus. Han viscut experiències molt dures.
Calen més recursos a la Dgaia?
Sí. Com per als mestres, la salut i els serveis socials. No és un debat només de recursos. Cal revisar protocols, repensar els centres. Agafar distància i redissenyar-ho.
Té prou garanties el sistema de retirada de menors a famílies?
Hi ha molt bons professionals i una retirada es decideix amb tots els elements necessaris d’anàlisi i posant l’infant en el centre. No crec que s’abusi de les retirades. I analitzem com minimitzar possibles errors amb la intervenció de més professionals per fer les valoracions, per exemple. Quan hi ha una retirada és que hi ha de ser.
No arriba massa tard el nou model per a uns centres saturats?
El sistema s’adequa a les necessitats. Els educadors tenen una capacitat de reacció més ràpida que l’administració, perquè hem de complir unes lleis. És cert que els centres estan al límit i treballem per descongestionar-los. Acabarem l’any amb 160 places d’itineraris de protecció individualitzat. Hi ha 100 noves places per a menors estrangers no acompanyats (MENA). I necessitem més famílies d’acollida.
Aquest any han arribat 904 MENA (684 en tot el 2016) . Com va el pla de xoc d’atenció?
Hi ha una feina conjunta de Treball, Immigració, Dgaia, Justícia, Ensenyament, Salut, Exteriors, tercer sector i ens locals per abordar un fenomen que és de país. Arriben amb trajectòries migratòries llargues i complicades, amb 16 o 17 anys, pensant en treballar. Els hem de donar una resposta per a la inserció.
Com va el futur centre per als ‘menors de la cola’ ?
Serà un recurs de dia gestionat pel Consorci de Serveis Socials de Barcelona per atendre addiccions i amb vessant socioeducativa amb itineraris personalitzats segons les necessitats. Estarà a prop d’on es mouen aquests nanos, per facilitar el vincle.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.