Tres dècades contra la fam

El banc bo o el banc que seria una alegria que tanqués per falta de feina... Aquestes són algunes de les definicions que es troben repassant hemeroteca d’un banc que l’any 1987 van fundar un grup de persones pioneres i compromeses amb una premissa: aprofitar els aliments i fer-ho de manera solidària. La realitat s’imposa: el Banc dels Aliments de Barcelona celebra 30 anys i no ha pogut plegar. “Ho diem cada any, però les necessitats no ens deixen tancar. Malauradament. En aquests anys hem après algunes coses, però mantenim l’esperit que va marcar en els seus inicis en Jordi Peix”, recordava fa uns dies el president de la Fundació Banc dels Aliments, Eduard Arruga. Tot i que no hi ha dades fiables dels inicis, és evident que la feina del Banc dels Aliments ha anat creixent per intentar cobrir les necessitats alimentàries d’una societat que no se’n surt. Així, l’any 2010 va gestionar 8.245 tones d’aliments i va atendre 103.925 persones, mentre que el 2016, va arribar a les 19.914 tones amb una mitjana anual de 137.156 beneficiaris.

El 30è aniversari del Banc, per tant, arriba quan continua funcionant a tot drap amb dos eixos d’actuació: aprofitar els aliments evitant que es llencin (excedents de producció de la indústria o agrícoles, i també elements que no permeten que es comercialitzen, com poden ser defectes d’etiquetatge ) i contribuir a evitar la precarietat alimentària. “És una feina en xarxa amb les entitats privades, entitats socials, les públiques i la ciutadania. Sinó, no arribaríem enlloc”, subratlla Arruga. Que hi afegeix que quan es parlar de cobrir les necessitats alimentàries, s’entén que és fer-ho “amb un accés digne a una alimentació suficient, segura i també saludable”.

L’auditori del CosmoCaixa, a Barcelona, va acollir ahir un acte al voltant del valor dels aliments i també amb actuació musical per celebrar l’aniversari. La situació política ha encallat una mica la celebració pública, però l’engranatge del dia a dia de l’entitat no té opcions d’aturar-se. No s’aturen els 239 voluntaris que hi col·laboren (l’any 1988 eren 18 voluntaris) ni les 329 entitats receptores del menjar, que són les encarregades de fer-ho arribar a les famílies en situació vulnerable (l’any 2010 eren 304 entitats). No s’atura l’acció al magatzem de la Zona Franca, no s’aturen les furgonetes que s’enduen els aliments per distribuir-los, ni s’atura la feina a les oficines des d’on es contacta amb possibles donants i on es fan les campanyes per visibilitzar la feina del Banc.

Segurament el mateix que ja es feia l’any 1987 molt més a petita escala a la nau industrial del carrer Bofarull, a Barcelona. Allà es va iniciar l’acció solidària amb un patronat presidit per Josep Torné –un industrial tèxtil de Sabadell que va cedir la nau– i amb Jordi Peix de vicepresident. Va ser Peix que, essent director general d’Indústries Agràries i Alimentàries, va visitar l’any 1986 el Saló Internacional de l’Alimentació a París i es va fixar en un petit estand amb el rètol Banque Alimentaire. I va traslladar aquesta experiència francesa a Barcelona. Ara hi ha a Catalunya quatre Bancs dels Aliments i una estructura humana i tècnica que permet moure més de 23.000 voluntaris i instal·lar més de 1.800 punts de recollida d’aliments els dos dies del Gran Recapte.