La Colònia Güell reviu l’esplendor del modernisme

Amos i obrers, cape­llans i mon­ges, modis­tes, mes­tres i dides... Prop de tres-cents actors i figu­rants donen vida als per­so­nat­ges que aquest cap de set­mana faran un salt en el temps per habi­tar la Colònia Güell. Par­ti­ci­pen de manera voluntària per fer pos­si­ble la Festa del Moder­nisme, una pro­posta que es cou durant pràcti­ca­ment tot l’any i que arriba ara a la dis­se­tena edició. La recre­ació tea­tral al car­rer d’esce­nes de la vida quo­ti­di­ana d’ara fa cent anys es fa en un con­text fes­tiu i se situa en el marc incom­pa­ra­ble de l’arqui­tec­tura moder­nista de la colònia.

La festa com­me­mora enguany els 125 anys de la inau­gu­ració del Tea­tre Fon­tova i la cessió de ter­renys que va fer Eusebi Güell per cons­truir l’església. A par­tir d’esce­no­gra­fies, ves­tu­a­ris i tea­tra­lit­za­ci­ons al car­rer, el visi­tant es podrà endin­sar en l’ambi­ent d’una colònia indus­trial de prin­ci­pis del segle XX. Enguany, hi tro­barà més de vint racons a l’entorn dels edi­fi­cis més sig­ni­fi­ca­tius cons­truïts per arqui­tec­tes com ara Antoni Gaudí, Joan Rubió i Fran­cesc Beren­guer (pare i fill): les mon­ges ense­nyen la casa bres­sol, unes dones fan bugada al safa­reig públic, el mes­tre dona lliçons als nens, pas­sen tre­ba­lla­dors de la fàbrica, bate­gen els fills d’un encar­re­gat, hi ha ball amb pia­nola a la plaça. Sense per­dre’ns el mer­cat de page­ses i la fira d’arte­sans, on es podran com­prar pets de monja, gau­di­nes, ver­mut, fruita i ver­dura, ter­rissa o lote­ria, pren­dre xoco­lata i veure tre­ba­llar els arte­sans o fer una quei­xa­lada a la taverna moder­nista.

La festa arren­carà avui, diven­dres, al ves­pre, amb un petit con­cert en el marc incom­pa­ra­ble de la Cripta Gaudí, amb The New String Trio. També s’inau­gu­rarà l’expo­sició de la cera­mista Helena Car­re­ras i s’obrirà la Taverna del Moder­nisme.

Serà dis­sabte i diu­menge quan la Colònia farà un salt en el temps i retor­narà al 1892, any d’inau­gu­ració del Tea­tre Fon­tova. I pels car­rers de la colònia per­so­nat­ges de l’època par­la­ran sobre el gran esde­ve­ni­ment, faran safa­reig, i viu­ran un dia més de la seva vida quo­ti­di­ana. Els visi­tants vol­ta­ran pels racons del poble i des­co­bri­ran mil i una històries pròpies d’una colònia indus­trial de prin­ci­pis de segle. Cada any visi­ten la festa entre 13.000 i 15.000 per­so­nes.

De tot el con­junt de l’obra arqui­tectònica de la colònia, la més emblemàtica és, sens dubte, la cripta, tot i que va que­dar ina­ca­bada, ja que Gaudí va aban­do­nar les obres abans d’hora. A més de ser una de les obres més estu­di­a­des de l’arqui­tecte, va ser un pre­ce­dent de mol­tes de les solu­ci­ons que més tard va uti­lit­zar per al tem­ple de la Sagrada Família.