Societat

Cinc plans a la Riviera Maya

Pla­ers molt ter­re­nals i lle­gen­des molt divi­nes. La Rivi­era Maya uneix la mítica imatge de postal cari­be­nya, amb la qual qual­se­vol somia un fred dimarts de tar­dor a l’ofi­cina, amb una riquíssima història plena d’incomp­ta­bles déus que reg­na­ven sobre la natu­ra­lesa i impres­si­o­nants edi­fi­cis sagrats. La seva sola menció con­vida a sub­mer­gir-se en les seves plat­ges de postal, en els impres­si­o­nants jaci­ments arqueològics maies, en les mis­te­ri­o­ses coves d’aigües cris­tal·lines, que es diu que eren les entra­des a l’infra­mon, o en la bulli­ci­osa vida noc­turna. Amb 140 km de lito­ral cari­beny, és una de les des­ti­na­ci­ons turísti­ques més cotit­zats del món, i val la pena apar­tar les nos­tres reti­nes del blau tur­quesa del seu lito­ral i reser­var temps per gau­dir d’alguns dels múlti­ples atrac­tius d’aquesta regió. Et pro­po­sem cinc plans per treure-li suc.

1. La millor manera d’endin­sar-nos en el mis­teriós món maia és visi­tant alguna de les anti­gues zones arqueològiques de la civi­lit­zació que hi ha a la zona, si pot ser a pri­mera hora del dia. Tulum, amb un dels encla­va­ments històrics més ben con­ser­vats i el seu cas­tell al cos­tat del mar, és una de les millors opci­ons. Les de Cobá impres­si­o­nen perquè estan immer­ses en plena selva i perquè tenen la piràmide de Nohoch Mul, la més alta de tota la península. Aga­fant-nos a una corda, podrem enfi­lar fins al cim i que­dar-nos sense alè amb les vis­tes de la selva. Ens acom­pa­nya­ran les exòtiques i ubiqües igua­nes, con­si­de­ra­des les guar­di­a­nes del món maia, que encara cam­pen al seu aire per les zones arqueològiques. Al sud de l’estat de Quin­tana Rosego, et tro­baràs la impor­tant ciu­tat comer­cial de Muyil, dins de la increïble Reserva de la Bios­fera de Sian Ca’an, loca­lit­zada entre el mar Carib, amb canals d’aigua cris­tal·lina, i la selva maia verda jade.

2. Pre­ci­sa­ment, per­se­guint una iguana va ser com un pagès va des­co­brir per casu­a­li­tat Riu Secret, una reserva natu­ral que té espec­ta­cu­lars coves sub­terrànies. Equi­pats amb ves­tits de neoprè, en podem recórrer admi­rant esta­lac­ti­tes i esta­lag­mi­tes d’aspecte cris­tal·lí i nedar en les seves aigües. Tot Yucatán està ple de ’ceno­tes’ (n’hi ha uns vuit mil), del maia ’dzo­not’, caver­nes pro­fun­des molt carac­terísti­ques de la zona, semi­co­ber­tes o a cel obert, però sem­pre molt espec­ta­cu­lars. Eren llocs de culte per als maies, que els con­si­de­ra­ven la porta a l’infern, domi­nat pels senyors demoníacs Vucub-Camé i Hun-Camé. En alguns s’han tro­bat fins i tot res­tes huma­nes, pos­si­ble­ment de ver­ges sacri­fi­ca­des per apai­va­gar el déu de la pluja. Choo-Ha, el Gran Cenote o Chac Mool són alguns dels ’ceno­tes’ més pres­ti­gi­o­sos.

3. I de l’infra­mon maia al paradís. A la reserva de la bios­fera de Sian Ca’an (que sig­ni­fica ’On comença el cel’) podem viure una experiència única: surar a la selva. Després d’una cami­nada des­co­brint l’exu­be­rant vege­tació, els viat­gers poden banyar-se a les aigües cris­tal·lines de la lla­cuna de Muyil i Chu­nyaxché per sal­tar després al canal i surar, sem­pre acom­pa­nyats pels sons d’una espes­sor que amaga ani­mals sagrats per als maies, com ara jaguars i serps.

4. Si el que ens agrada és la bullícia, sens dubte hem de diri­gir-nos a la Cin­quena Avin­guda de Playa del Car­men. La loca­li­tat, amb els seus 160.000 habi­tants, té en aquesta avin­guda el seu epi­cen­tre turístic, ple d’esta­bli­ments de records, res­tau­rants per a tots els gus­tos i but­xa­ques, i locals que ani­men la popu­lar vida noc­turna. Clubs amb rit­mes cari­benys, locals de música electrònica i bars d’estètica local com­pe­tei­xen per atraure el viat­ger; però, sens dubte, la més popu­lar és la dis­co­teca Coco Bongo, amb espec­ta­cu­lars mun­tat­ges d’acrobàcies, core­o­gra­fies i jocs de llums. Imper­do­na­ble seria no pro­var la gas­tro­no­mia local, ja sigui la lla­gosta, el ’cebiche’ o plats com ara la sopa de llima o la ’coc­hi­nita’ pibil. Capri­cis de l’estómac molt mun­dans per posar la cire­reta al nos­tre viatge per aquesta terra d’antics déus.

5. Jac­ques Cous­teau, que s’havia sub­mer­git en les aigües de mig pla­neta, con­si­de­rava les de Cozu­mel (Parc Naci­o­nal d’Esculls) les millors del món per bus­se­jar. I és que aquí hi ha la segona bar­rera de corall més gran del món, que s’estén des de la península de Yucatán fins a Hon­du­res. Tau­rons mar­tell, bous i pei­xos vola­dors, tor­tu­gues, man­tes i mana­tins poblen les seves aigües. Cal des­co­brir el Cel, una platja al sud-oest de l’illa on el fons està ple de pre­ci­o­ses estre­lles de mar, que fa que s’assem­bli a un cel estre­llat en plena llum del dia. L’illa Cozu­mel és, a més de tot l’ante­rior, la llar de la pri­mera granja de per­les reei­xida al mar Carib. La inves­ti­gació sobre les per­les ha permès finançar pro­jec­tes dar­rere de gran­ges d’esculls per pro­te­gir l’eco­sis­tema.

Més infor­mació

902.200.400

bthe­tra­vel­brand.com

Més de 750 ofi­ci­nes a tot Espa­nya



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia