La dignitat dels avis i el maltractament
Un programa de Càritas que aposta perquè la gent gran estigui al centre de tota la seva acció amb l’objectiu d’evitar els maltractaments
Segons l’OMS un 6% de la gent gran es troba en una situació de risc de maltractament en l’àmbit domèstic, i la Xarxa Internacional per la Prevenció del Maltractament a la Gent Gran (INPEA) l’augmenta fins a un 10% de risc per a aquelles persones grans que es troben en un àmbit institucional. Els experts descriuen la prevalença del maltractament a les persones grans com un iceberg, es denuncien molts pocs casos tot i que es pressuposa que n’existeixen molts més. Sovint qui pateix el maltractament ho ignora. El desconeixement dels propis drets, la relació de confiança, la por i incertesa al futur fan que en massa ocasions es visqui la situació de forma normalitzada. Situacions de dependència i la manca de recursos específics destinats al maltractament a les persones grans dificulten encara més que les persones afectades ho puguin denunciar.
El maltractament es pot donar de diferent formes, física, psicològica, sexual o econòmica, i en diferents àmbits, familiar o domèstic, institucional o social. Hi ha situacions que tot i estar catalogades com a maltractament (la negligència, l’abandó...) no hi ha una consciència de considerar-les com a tal.
El Programa d’Acompanyament a la Gent Gran de Càritas aposta perquè la persona gran estigui al centre de tota la seva acció, amb l’objectiu de prevenir el maltractament. Consta de 10 punts que el voluntariat, que realitza acompanyament a persones grans a domicili o centre residencial, es compromet a seguir; com són reconèixer la persona i acceptar el que té d’única, respectar la seva dignitat i la seva intimitat; donar valor a la seva vida i ajudar-la a redescobrir el seu potencial; permetre que expressi els seus desitjos i aspiracions, caminar al seu costat respectant la seva evolució i el seu propi ritme, i evitant que se senti exclosa i sensibilitzar, donar testimoni, proposar respostes i alertar sobre la necessitat d’actuar sobre les situacions de les persones que ho necessiten, a les administracions públiques i a la societat civil.