Societat

Bonn, la cimera realista

Merkel i Macron demanen que no s’ignorin els reptes climàtics, però admeten que no són fàcils de complir

Governadors i alcaldes es resisteixen a la decisió de Trump d’abandonar l’Acord de París

“Com­plir els com­pro­mi­sos adqui­rits en matèria climàtic no és fàcil, ja que hi ha en joc interes­sos econòmics i llocs de tre­ball. Però no es pot igno­rar que està en joc el futur del pla­neta i que no es pot per­dre més temps”, va dir la can­ce­llera Angela Merkel, davant el seu gran aliat euro­peu, el pre­si­dent francès, Emma­nuel Macron, davant la cimera climàtica de Bonn, la COP23. Una cimera que ha adop­tat for­mat d’una etapa tècnica en la seqüència de cites mul­ti­la­te­rals con­tra l’escal­fa­ment de la Terra. La decisió dels EUA d’aban­do­nar l’Acord de París ha rebai­xat ambi­ci­ons i ha dei­xat apar­ca­des les deci­si­ons polítiques per a la següent etapa, l’any vinent, a Polònia.

“L’escal­fa­ment glo­bal posa en joc el destí del pla­neta”, va dir Merkel, en inau­gu­rar la ronda minis­te­rial de la cimera, davant repre­sen­tants d’uns 200 països, però amb Macron com a únic líder des­ta­cat. Si la cimera de París va ser un apa­ra­dor del mul­ti­la­te­ra­lisme al més alt nivell, la de Bonn s’ha que­dat en una reunió entre minis­tres, secre­ta­ris d’estat o alts fun­ci­o­na­ris.

Men­tre els líders de l’eix envi­a­ven el seu mis­satge polític, el secre­tari gene­ral de l’ONU, Anto­nio Guter­res, recla­mava de les potències indus­tri­a­lit­za­des la seva con­tri­bució a l’ano­me­nat Fons Verd, una bossa comuna que, per ser efec­tiva, neces­si­tarà 100.000 mili­ons de dòlars anu­als per poder fer front als danys oca­si­o­nats per l’escal­fa­ment glo­bal als països més pobres.

La cimera es va obrir el dilluns 6 de novem­bre i fins ahir va estar con­cen­trada en temes tècnics, sense presències polítiques des­ta­ca­des, fora del des­ple­ga­ment de repre­sen­tants ofi­ci­o­sos dels EUA, com ara l’exvi­ce­pre­si­dent Al Gore, l’exgo­ver­na­dor de Califòrnia i actor Arnold Schwar­ze­neg­ger, un grup de sena­dors demòcra­tes, col·lec­tius d’alcal­des en actiu o reti­rats, com el mag­nat Mic­hael Blo­om­berg, que va ser-ho de Nova York. Tots ells van viat­jar a l’antiga capi­tal fede­ral ale­ma­nya dis­po­sats a pre­sen­tar-se com a “resistència” en la defensa del clima, davant la decisió de Donald Trump d’aban­do­nar l’Acord de París. La con­signa comuna era “Con­ti­nuem dins” i sos­te­nien que ni tan sols l’home més poderós del món, el seu pre­si­dent, podia dei­xar de banda l’opinió de tants ciu­ta­dans. Schwar­ze­neg­ger i la resta de con­vi­dats ofi­ci­o­sos sos­te­nen que els Estats Units“con­ti­nuen” dins l’Acord de París, ja que els estats, les ciu­tats i les regi­ons que repre­sen­ten no aban­do­na­ran la lluita climàtica. El man­dat pre­si­den­cial és tem­po­ral, recor­den.

La dele­gació ofi­cial dels Estats Units a Bonn, en canvi, és reduïda i intenta man­te­nir-se en l’abso­luta dis­creció. Els pocs actes que ha con­vo­cat han estat envol­tats de pro­tes­tes de dife­rents grups. La decisió de Síria i Nica­ra­gua de subs­criure els Acords, anun­ci­ada fa uns dies, deixa els Estats Units de Trump “aïllats”. És l’únic país que que­darà fora de París, cosa que de tota manera no es farà efec­tiva fins a finals del 2020, d’acord amb els regla­ments esta­blerts en temps de Barack Obama en la pre­sidència.

L’objec­tiu de la cimera és mar­car les regles que per­me­tin imple­men­tar els com­pro­mi­sos adqui­rits pels 200 països que han subs­crit l’Acord de París. L’aug­ment de la tem­pe­ra­tura de la Terra no pot arri­bar als 2 graus fins al 2020, és el man­dat glo­bal d’aquest com­promís. Com es con­ver­tirà en rea­li­tat, entre una comu­ni­tat de potències més o menys incom­pli­do­res –per molt que diguin que defen­sen París– i una super­potència que vol sor­tir-se’n, és el que es debat entre experts, tècnics i repre­sen­tants polítics, vigi­lats per les orga­nit­za­ci­ons eco­lo­gis­tes, tan pre­sents a Bonn com les dele­ga­ci­ons gover­na­men­tals.

En absència de Trump, Merkel va ser ahir l’objec­tiu pri­o­ri­tari de les pro­tes­tes eco­lo­gis­tes. Els acti­vis­tes de Gre­en­pe­ace, entre d’altres, van fer sen­tir la seva veu, en con­ferències de premsa dins la seu de la cimera o amb dife­rents acci­ons a l’exte­rior. Exi­gien de la can­ce­llera “acci­ons ambi­ci­o­ses” en comp­tes de repen­jar-se en l’absència dels Estats Units com a pre­text per dei­xar que Bonn sigui una més en la suc­cessió de cime­res mar­ca­des per la sobre­dosi de bones parau­les i docu­ments que aca­ben en paper mullat.

LA XIFRA

100.000
milions
de dòlars anuals per als països pobres afectats per l’escalfament és el que demanen les Nacions Unides.

De Fiji a Jamaica

Merkel segurament pensava ahir en alguna cosa menys llunyana que Fiji, que presideix la cimera que se celebra a Bonn –seu de la convenció climàtica de l’ONU–, per les poques possibilitats d’aquest país insular sota els efectes del canvi climàtic. Jamaica, una altra illa de nom exòtic, ocupa l’atenció a Alemanya. És el nom de la coalició que negocia el bloc conservador de Merkel amb els verds i els liberals, ja que els colors identificatius d’aquests partits es corresponen amb els de la seva bandera. Fa tres setmanes van començar els contactes previs entre els partits, sense avenços concrets. Merkel va marcar avui com a límit per tancar la fase prèvia i passar a converses formals. Aquesta coalició inexplorada és l’única que li donaria una majoria estable per a un quart mandat. Si no surt, l’opció més probable són comicis anticipats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia