El nou mapa de la regió de Girona
La futura creació de les vegueries separarà la Cerdanya de Girona, i el debat sobre el Ripollès no està tancat
Els municipis gironins, segons l'avantprojecte de llei, quedarien repartits en tres vegueries diferents. La majoria pertanyerien a la vegueria de Girona, però altres deixarien de ser considerats gironins. La part de la Cerdanya, que forma part de l'actual demarcació de Girona, passaria a formar part de la vegueria de l'Alt Pirineu. Aquest fet genera només alguns recels a Puigcerdà, on no veuen amb bons ulls que la capital d'aquesta nova administració sigui la Seu d'Urgell.
Un cas diferent és el dels pobles osonencs de Viladrau, Espinelves i Vidrà, que pertanyen administrativament a la província de Girona. Un cop entri en vigor la vegueria Central, en passarien a formar part, i la capital de la nova administració seria a Manresa. Aquest fet no és vist amb gaire bons ulls a Osona, sobretot a Vic. En aquesta comarca i al Ripollès hi ha hagut un moviment que ha reclamat la vegueria de l'Alt Ter, però a la comarca gironina l'interès no ha estat en cap cas apassionat. A Vic, poc convençuts de poder assolir aquesta vegueria, sembla que també s'ha perdut la lluita per la capitalitat de la Catalunya Central davant de Manresa.
Consultes populars
També existeix la possibilitat que els pobles osonencs gironins, si han de tenir la capital de vegueria a Manresa, demanin la seva incorporació a la vegueria de Girona, ja que aquest punt és previst en el procés. Els alcaldes d'algunes d'aquestes poblacions han assegurat aquesta setmana que deixen la porta oberta a celebrar una consulta popular sobre l'adscripció del municipi.
Francesc Xavier Bellvehí, alcalde de Viladrau, considera que cal que «es mulli la gent», i no uns membres del consistori que només «hi són de pas». Per això, creu que una consulta popular seria una opció raonable. Bellvehí recorda que fa una vintena d'anys, quan el municipi va optar per pertànyer a Osona, les comunicacions amb Girona eren molt més dolentes que ara. Àngel Tortades, alcalde d'Espinelves, també reconeix que no li agrada «gaire» que la capital de la vegueria sigui Manresa, perquè «cau lluny» i creu que la possibilitat de fer una consulta popular és «oberta». Tortades opina que, si en un debat per decidir entre Vic i Girona, la població es dividiria a parts iguals, no passaria el mateix si fessin triar entre Girona i Manresa.
Un cas invers al dels pobles d'Osona és el de Fogars de la Selva, a la demarcació de Barcelona, però pertanyent a la comarca de la Selva.
«Posar racionalitat»
El director general d'Administració Local, Carles Bassaganya, assenyala que el criteri general del govern en l'organització territorial és «posar racionalitat, en el mapa, a les disfuncions», i que escoltaran les demandes que arribin des del territori, per tal d'actuar «en benefici de l'administrat».
Bassaganya recorda que, quan arribi el moment, cada vegueria farà la seva llei, de manera que quedarà marcat el propi àmbit d'actuació.
LES DADES
Modificació, creació i supressió de vegueries
En l'avantprojecte de llei s'estableixen els mecanismes per a la modificació del territori veguerial. En el cas que la iniciativa l'exerceixin les vegueries interessades, l'òrgan plenari dels respectius consells de vegueria han d'aprovar-ho per majoria absoluta. La proposta s'ha de trametre al departament competent, que sol·licitarà un informe als ajuntaments i als consells comarcals afectats. Després, s'ha de sotmetre l'expedient a l'informe de la comissió de Delimitació Territorial i, posteriorment, de la comissió jurídica assessora. Llavors s'ha d'elevar al govern l'avantprojecte de llei corresponent. En el cas que el canvi d'adscripció el demani un municipi o una comarca, el procés és semblant, i primerament ha de ser el ple de l'ajuntament o el consell d'alcaldes del consell comarcal que, per majoria absoluta, expliciti la vegueria a la qual vol adscriure's.
Per crear noves vegueries es requereix el consentiment exprés de dues cinquenes parts dels municipis, els quals han de representar, com a mínim, un terç de la població de la vegueria, o bé de la meitat dels municipis afectats, els quals han de representar, com a mínim, dues cinquenes parts de la població.
Reivindicació de les noves comarques
Al debat sobre la divisió veguerial s'hi ha d'afegir les reivindicacions, vives encara, per a la creació de noves comarques, sobretot la del Baix Montseny, amb un suport popular important. L'any 2008, en efecte, es va reviscolar la demanda de creació d'aquesta comarca, que englobaria municipis del Vallès Oriental i de la Selva. Entre diversos municipis es va publicar un manifest que reclamava la creació de la comarca. En teoria, en aquesta comarca natural hi ha vint municipis, sis dels quals són gironins: Arbúcies, Breda, Hostalric, Massanes, Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu. Aquest manifest el van signar, per part gironina, Breda, Hostalric i Riells i Viabrea. Els altres tres municipis gironins no s'hi van afegir.
Al Ripollès, amb un debat sobre la seva adscripció veguerial no tancat del tot, també hi ha oberta una discussió comarcal. Des de Camprodon i Ribes de Freser es va plantejar ara fa una anys al llavors conseller de Governació, Joan Carretero, partir la comarca en tres parts: el Ripollès Central (Ripoll, Campdevànol, Sant Joan de les Abadesses i els petits municipis adjacents); la vall de Camprodon, amb Camprodon i els municipis de la vall del Ter, i la vall de Ribes, amb els municipis de la vall del Freser.
Una altra comarca reclamada, potser amb menys força, és la de la Baixa Tordera, que englobaria la Selva marítima i l'Alt Maresme. La capital seria Blanes, ciutat on darrerament ha aparegut aquest assumpte a les sessions plenàries, en forma de moció d'EUiA-ICV. En la consulta municipal prèvia a la restauració comarcal del 1987, diversos ajuntaments van manifestar la seva incomoditat dins la divisió comarcal actual: Calella, Pineda, Tordera, Blanes, Lloret i Tossa. Blanes reclamava una nova comarca anomenada Selva Marítima.
