Un acte de justícia

Orgullós, amb la bandera republicana tricolor lligada al coll, el rubinenc Joan Martínez aixeca el puny amb ràbia i crida: «Visca la República!». Amb un somriure d'orella a orella, Martínez, un dels 1.739 represaliats pel franquisme al Vallès, acabava de rebre de les mans del conseller d'Interior, Joan Saura, un diploma que reconeix la seva contribució a la causa de la llibertat i la democràcia durant la Guerra Civil espanyola i la dictadura franquista. El document l'acredita com a «exemple de generositat, dignitat, coratge i amor a la llibertat, a la democràcia i a Catalunya per a les generacions posteriors». La sala d'actes del Vapor Universitari de Terrassa es va omplir de gom a gom ahir a la tarda per assistir a l'homenatge dels que van ser empresonats per haver defensat les seves idees durant la dictadura. Són persones que van ser detingudes, apallissades i torturades físicament i moralment. L'últim a recollir el reconeixement va ser Rafael Zoyo (Terrassa, 1948). L'abril de 1974, a les acaballes del franquisme, Zoyo va ser detingut acusat d'associació il·lícita i propaganda il·legal. Era membre del PSUC de Terrassa i de CCOO. Per això va ser condemnat a tres anys de presó. Va complir 20 mesos de presó a la Model, a València, Madrid i Jaén. Va ser alliberat el desembre de 1975, quan el dictador ja havia mort. En nom de la seixantena de represaliats de la comarca que ahir van recollir el diploma, Zoyo va destacar: «Aquest acte representa un estímul i un recordatori que encara continuem vius, i no l'hem de prendre com un certificat de jubilació amb honors.» Aquest terrassenc va criticar «la insidiosa campanya iniciada amb el propòsit de desvirtuar la història i evitar que es conegui la veritat del franquisme» i va dir que «encara hi ha molt més del que es veu». Per això, va encoratjar a continuar «lluitant sense defallir».

Des de l'any 2000, 1.739 veïns del Vallès Occidental, 535 de Terrassa, han rebut indemnitzacions del govern català pel temps en què van ser privats de llibertat. La majoria, però, ja són morts perquè la major part dels beneficiaris van néixer entre el 1910 i el 1929, van participar de manera directa en la Guerra Civil espanyola i van ser privats de llibertat sense judici ni causa. De fet, la comarca va estar «en primera línia de la lluita antifranquista i, en conseqüència, va estar en primera línia de la repressió», va destacar ahir Enric Cama, represaliat, historiador i president de la Comissió Cívica per la Recuperació de la Memòria Històrica de Terrassa. Ja des del 1939, a la presó d'homes de Terrassa «no hi cabia ni una agulla». Es va haver d'adequar una fàbrica en desús perquè l'ocupessin els empresonats que no cabien a la presó. Entre el 1939 i el 1943, 44 terrassencs van ser afusellats. A més, uns 1.200 van marxar a l'exili. A partir dels anys 50, la repressió va continuar quan la comarca es va convertir en un important territori industrial i va rebre una gran onada migratòria procedent d'Andalusia. La creació de CCOO com a conseqüència de la dinamització del moviment obrer va significar un augment de les activitats antifranquistes i de la repressió a Terrassa i Sabadell. Entre el 1939 i el 1975, només a Terrassa va haver-hi 606 empresonats.

L'alcalde de la ciutat, Pere Navarro, va donar als homenatjats les gràcies per «una vida de lluita i de defensa d'uns principis i d'unes idees que són molt presents». Navarro va indicar que ahir es feia «un acte de justícia» i va demanar que continuïn amb «el testimoni de la seva vida i el comuniquin a tothom». En la mateixa línia, Saura va insistir que cal recuperar «sense cap afany de revenja» la memòria històrica, que havia quedat sota el silenci i l'oblit, i va mostrar admiració pel «coratge i la valentia» dels represaliats.