Falses demències

Una persona entre 55 i 65 anys que de cop i volta comença a tenir episodis d’irritabilitat o d’eufòria descontrolada pot estar desenvolupant un tipus de demència que, a diferència de l’Alzheimer, no presenta problemes de memòria fins a fases bastant més avançades. Però també pot ser que en realitat no es tracti d’una futura demència sinó d’un trastorn psiquiàtric, la mania tardana, que convenientment diagnosticat es pot tractar amb psicofàrmacs i resoldre la problemàtica.

Aquest error de diagnòstic, que es registra en el 10% dels casos, no és casual. Es dona precisament perquè hi ha un tipus de demència, l’anomenada frontotemporal perquè deteriora de manera progressiva el lòbul frontal del cervell, que en una primera fase té unes manifestacions pràcticament idèntiques a algunes malalties psiquiàtriques. Generalment són homes o dones que sense avís previ comencen a presentar conductes psicopàtiques i agressives. “Pot ser que atropellin algú i fugin, o que demostrin una hipersexualitat descarada o fins i tot que, en cas que tinguin una responsabilitat directiva, prenguin decisions arriscades i perjudicials per a l’empresa i facin inversions econòmiques eixelebrades”, explica el doctor Manel Sànchez, coordinador de l’àrea sociosanitària i de psiquiatria geriàtrica de l’hospital Sagrat Cor de Martorell, on s’acaba d’impartir un curs precisament per ajudar a diferenciar les diverses patologies psicogeriàtriques, entre les quals figura la mania tardana.

Sànchez assegura que les confusions en el diagnòstic es donen bàsicament perquè “entre el col·lectiu mèdic encara hi ha poc coneixement sobre malalties psiquiàtriques que es manifesten en edat avançada”. I que aquest fet comporta que els pacients que tenen una mania tardana i són diagnosticats erròniament de demència “no rebin el tractament adequat, ja que, a diferència de la demència, que no té cap tractament específic, la mania tardana sí que es pot tractar”. En els casos més greus, la persona afectada, a banda de la medicació, ha d’ingressar en un centre hospitalari fins que es controli la fase més aguda i posteriorment ha de seguir una teràpia conductual per minimitzar els efectes del trastorn.

En vista d’aquesta realitat, Sànchez insisteix que és “imprescindible” fer un diagnòstic precís i recorda que gràcies als avenços tecnològics ara és relativament fàcil fer-ho amb proves de neuroimatge: “En el cas de la demència ja es pot veure en la imatge l’atròfia del lòbul frontal, que és el que regula la conducta social i per tant el responsable de certs comportaments desinhibits.” La demència frontotemporal representa el 10% de les demències i es manifesta abans que les altres.