“El nexe d’unió de l’entitat va ser l’esperit solidari i la passió per la bici”

Va néixer el 2007. Un grup de companys de feina, tots mossos, vam fer en bicicleta el camí que va de Roncesvalles a Santiago de Compostel·la. A partir d’aquí, una de les idees que vam tenir va ser crear una fundació en memòria de Santos Santamaría, el mosso que va perdre la vida en un atemptat d’ETA a Roses. Vam començar a recaptar diners amb la venda de loteria, rifes... Del 2007 al 2011, vam obtenir 14.600 euros. Estan guardats en un compte, sota la supervisió d’un sindicat policial. La fundació vetllaria per cobrir necessitats que poguessin tenir membres del cos. Quan es creï, Els Almogàvers hi farem la donació d’aquests diners.

Recollíem roba, aliments i joguines i ho dúiem a Càritas de Figueres. Acostumàvem a fer una d’aquestes campanyes a l’estiu i una altra a l’hivern. I, dins de la institució dels Mossos, celebràvem anualment misses en memòria dels companys del cos que havien mort. El 2007, en vam fer una a Santiago; el 2009, a Montserrat; el 2014, a Sant Feliu, oficiada pel bisbe de Girona, i el 2015, a Terrades. Tot ho lligàvem: corríem en bici i, en acabar l’etapa, es feia la cerimònia.

Fins a l’estiu, érem més d’una vintena de mossos de l’Alt Empordà, Girona i Barcelona. Aquest any, s’està creant una nova junta. L’associació no tan sols estarà formada per mossos, sinó que s’hi han sumat altres ciutadans que hi volen col·laborar. Els últims anys, hem recollit fons per investigar malalties minoritàries i s’han unit a nosaltres persones que tenen algú del seu entorn en aquesta situació.

Sí, ens hem ampliat més a tota la ciutadania. Abans, ens anomenàvem Grup d’Amics de la Bici Els Almogàvers de l’Empordà. Estem tramitant els nous estatuts i ens direm Amics Solidaris Els Almogàvers de l’Empordà. Hem tret el tema de la bicicleta, tot i que no significa que, en ocasions, no fem sortides o algun acte en bici. Estem oberts a tot.

El nexe d’unió va ser l’esperit solidari i la pràctica de l’esport, sobretot la passió per la bici.

Per exemple, vam ajudar el mosso Albert Palacio, que va fer un camí solidari pel fill d’una agent, l’Asier, que tenia diagnosticat un tumor cerebral difús. Palacio va fer a peu el trajecte de Roma a Santiago per recaptar fons. Les aportacions van anar a l’hospital Sant Joan de Déu. Des d’Els Almogàvers hi vam contribuir amb la venda de samarretes i vam realitzar un camí solidari a Cànoves. Alhora, vam participar en un projecte relacionat amb una malaltia poc freqüent que es va diagnosticar a la filla d’un mosso: la dermatomiositis juvenil.

Sí, el mateix any també vam organitzar un camí solidari al castell de Sant Ferran de Figueres. L’esdeveniment era per recollir fons per a la investigació de malalties minoritàries neurològiques de pediatria al Vall d’Hebron. Paral·lelament, vam vendre samarretes, números de loteries i rifes. Vam aconseguir entre 8.000 i 9.000 euros.

Fa anys que m’agrada dedicar el temps lliure a col·laborar i a ajudar. Porta molta feina, però t’omple. El positiu de tot plegat és veure l’alegria de la gent.

Sobretot de les necessitats. El 2016, vam lliurar sondes a l’hospital de Figueres. I, després del gran foc de l’Empordà del 2012, vam comprar arbres i els vam donar per reforestar la zona dels Estanys de la Jonquera.

El 2018, volem fer el segon camí solidari a Figueres. Seria una ruta circular. També ens agradaria contactar amb pintors per si poden cedir algun quadre per a una exposició. Una part dels beneficis de les vendes de les obres aniria a fins benèfics.

I tant! Fem pedagogia i és d’agrair. A les comissaries també hi ha grups de relacions amb la comunitat que fan xerrades als col·legis, a gent gran, comunitats de veïns... Hi ha proximitat amb la policia i això és important. Dins el cos, cada vegada sorgeixen més iniciatives solidàries.