Jordà reclama la prova pilot d’eòlica flotant a l’Empordà
Enmig del rebuig veïnal als grans projectes marins davant la badia de Roses, la consellera es decanta per una “tercera via” per testar-ne els resultats i l’impacte
Han demanat a l’Estat que l’autoritzi
El parc eòlic marí davant les costes de l’Alt Empordà és un dels projectes més ambiciosos per als pròxims anys a les comarques gironines, però que alhora pinça el govern d’ERC a la Generalitat entre la urgència de la transició energètica cap a les renovables i l’aspiració dels veïns i empresaris de l’Empordà de preservar un paisatge que, alhora, és un altre actiu. La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, va apostar dimecres, davant la comissió parlamentària, per la “tercera via” de la prova pilot, una alternativa que, de fet, coincideix amb la que ja van presentar els impulsors del primer projecte de Parc Tramuntana fa tot just un any, el novembre de 2021.
La idea inicial de Sener i Bluefloat Energy eren una trentena d’aerogeneradors flotants, però en format de prova pilot en retallaven el nombre a només tres i amb una desena part de la potència, 50 MW, que és el límit que la Generalitat té per aprovar projectes. Cal, però, el llum verd del Ministeri per a la Transició Ecològica. I Jordà diu que n’ha estat parlant amb la vicepresidenta espanyola, Teresa Ribera, per aconseguir una autorització similar a les que ja s’han concedit als governs canari i basc.
Testar la tecnologia
La consellera creu que seria “important fer-la”: “Tota la informació que tenim, que és rigorosa i basada en estudis, és sobre parcs eòlics ancorats” al fons marí. Una instal·lació pilot seria més senzilla de muntar, o desmuntar, en el cas que es provés inviable o amb un impacte excessiu. Però la idea tampoc convenç l’oposició territorial –Stop Macroparc Eòlic Marí– ni política –només la CUP, al Parlament.
El portaveu de la plataforma, Jordi Ponjoan, fa seus els arguments d’un centenar de científics, entre els quals n’hi ha diversos de l’Institut de Ciències del Mar-CSIC, sobre el volum insuficient d’hores de vent anuals, unes 2.400 segons alguns dels estudis adjuntats als projectes de 500 MW, “quan el llindar d’eficiència mínima seria de 2.800 hores anuals”. En escenaris de vents massa forts, a més, recorden que les turbines deixen de produir, per evitar danys. Pel diputat gironí de la CUP Dani Cornellà, caldria “un estudi d’impacte paisatgístic a càrrec de l’Observatori del Paisatge de Catalunya”, i contraargumenta que ja es faran “altres proves pilot en altres llocs”, perquè tant la CUP com la plataforma temen que la prova pilot sigui només un primer pas per fer els projectes de 500 MW a posteriori. Dubten que sigui viable, si no, la inversió en línies elèctriques per connectar la instal·lació amb la subestació de Red Eléctrica a Santa Llogaia.
El POEM dictarà sentència
Qualsevol moviment, però, s’allargarà fins que el ministeri aprovi el nou pla d’ordenació de l’espai marítim (POEM), document que delimitarà la zona LEBA-2 de generació d’eòlica marina flotant davant la Costa Brava. La plataforma hi va presentar al·legacions al juny perquè s’eliminés, ja que està encerclada de zones protegides –els parcs del cap de Creus, els Aiguamolls i el Montgrí– i és incompatible amb els corredors de migració de cetacis i una ZEPA de protecció d’aus. Però no en saben res més.
Dimecres, hores abans de la compareixença de Jordà a Barcelona, representants de la plataforma i dos alcaldes d’ERC a la comarca, el rosinc Joan Plana i Salvi Güell –Castelló d’Empúries–, es van reunir amb la subdirectora general per a la Protecció del Mar, Itziar Martín, al ministeri, però hi faltava el director general de Política Energètica, de qui depèn el POEM, amb el qual el senador d’ERC Jordi Martí encara no ha aconseguit concertar hora. Martín es va comprometre a fer estudis d’impacte ambiental exigents, però els opositors dubten que aquest tràmit acabi barrant el pas a la zona.
Güell, d’una banda, es mostrava “realista” i creu “que la transició energètica s’ha d’abordar, però amb capacitat de decisió i compensacions per al territori”. I Plana no veu malament la prova pilot, però com a “base per a un estudi honest de la capacitat de generació elèctrica i l’avaluació dels impactes; si és una primera fase d’una decisió ja presa i inevitable, podria ser pitjor el remei que la malaltia”.
LA XIFRA
LA FRASE
Un projecte incòmode per a ERC a sis mesos de les municipals
EMILI AGULLÓ
El parc eòlic marí és una gran patata calenta per a ERC al govern de la Generalitat, ja que tot i el consens majoritari que hi havia fins ara –llevat de la CUP– un cop Junts és fora de l’executiu, dimecres ja hi va haver alguna escaramussa entre Jordà i el diputat de Junts Salvador Vergés. Alcaldes de les dues formacions a l’Alt Empordà han expressat el seu malestar amb la proliferació de projectes eòlics, i la pressió veïnal i empresarial al territori no afluixa. Per això, la prova pilot restaria pressió immediata, ja que és un pas per anar avançant en renovables –assignatura pendent durant “una dècada perduda”, va dir la consellera–, però alhora amb possibilitat d’analitzar-ne els impactes reals, més enllà d’estudis llancívols entre crítics i promotors.
De retruc, un projecte d’assaig situaria en bon lloc les enginyeries catalana Sener i fins i tot la basca Saitec, malgrat que Cornellà (CUP) sosté que “tots els projectes presentats són d’oligopolis, empreses foranes o fons d’inversió” –Cobra pertany al grup de Florentino Pérez en un 49% i Capital Energy és del seu exgendre–, i que les enginyeries s’acabaran revenent els drets. Des del departament no han volgut fer cap valoració afegida a les paraules de Jordà, i a Parc Tramuntana també han optat pel silenci: “És un afer entre el governs espanyol i català.”.
