Prop de la meitat dels municipis auditats perden com a mínim un 20% d’aigua de la xarxa

Fuites, trencament de canonades o desbordaments de dipòsits provoquen pèrdues de com a mínim un 20% de l’aigua de la xarxa d’abastiment en prop de la meitat del centenar llarg de municipis que han fet una auditoria hidràulica en els darrers mesos, obligatòries per les entitats subministradores en serveis amb més 5.000 abonats. Els informes mostren, segons l’ACN, que el desaprofitament hídric és més elevat en municipis com ara Amposta, Alcanar, Àger, Ripoll o l’Escala. En els cas dels tres primers suposa més del 50% del total que entra a la xarxa.

Un total de 133 municipis havien de publicar els resultats dels estudis abans del 31 de març de 2024. Segons les dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), 12 encara no ho han fet. Entre aquestes es troben capitals de comarca com Balaguer, Banyoles, La Seu d’Urgell i Vielha e Mijaran. En canvi, hi ha 101 municipis sí que han publicat el document, a banda de 17 més que també hi estan obligats i que donen dades agregades ja que hi opera en tots ells Aigües de Barcelona, i de 15 més que no hi estaven obligats. De l’anàlisi de les auditories s’extreu que en 61 casos dels 133 es perd més d’un 20% del total de l’aigua introduïda a la xarxa a causa de les fuites i problemes amb les canonades. De fet, la mitjana de totes les poblacions és del 22%, mentre que els 17 municipis que depenen d’Agbar, com ara Barcelona, Badalona l’Hospitalet de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat o Castelldefels, es queden en el 7,7%.

Amposta i Alcanar són els dos municipis amb pèrdues més importants. Les auditories d’eficiència hidràulica que Agbar ha fet a petició de l’ACA han confirmat el mal estat de les infraestructures i la falta d’inversió. En el cas d’Amposta, l’actual equip de govern ja treballa en la reposició de canonades. En el cas d’Alcanar encara, però, cal identificar on es troben els problemes més importants. Van haver de denunciar l’empresa perquè les obres de manteniment mai s’han fet.

A les comarques gironines, Santa Pau és el municipi amb pèrdues més notables (un 47%). No estava, però, obligat a fer l’auditoria. Ripoll és la segona capital de comarca amb un desaprofitament hídric més important, seguit de L’Escala.

A Ponent, les dades recopilades indiquen que el municipi més afectat per aquestes pèrdues d’aigua és Àger, on els 146.805 metres cúbics que entren es redueixen a la meitat sense comptar les pèrdues (51,4% per fuites i similars, i 2,8% per errors de comptadors i aigua punxada). Aquest cas, però, és especial ja que, com explica el primer tinent d’alcalde, Jordi Cortasa, té al voltant de 40 quilòmetres de canonades per abastir a les nou poblacions que formen el terme municipal.

Les auditories es basen en una guia comuna per a totes les entitats catalanes seguint “una metodologia pionera”. Es fan a partir de dotze indicadors d’acompliment, adaptats per la reconeguda Associació Internacional d’Abastaments d’Aigua (IWA), i que estan relacionats amb la gestió de les fuites i la gestió de les pressions de la xarxa. A banda de les fuites, es recullen altres supòsits com errors en els comptadors o bé punxar aigua pe consumir-ne sense pagar. El centenar de municipis declara que s’escapen per aquests motius un 4% del total de mitjana. Amb tot, alguns sobresurten especialment de la mitjana, com ara Caldes de Montbui (13,5%) o bé Esparreguera (12,5%) o el Vendrell (12,4%). Els informes també revelen la disparitat d’orígens de l’aigua que fan servir els municipis. En alguns casos, la totalitat és importada –normalment d’una xarxa veïna–. És el cas d’Igualada, Lleida, Granollers, Sabadell o Terrassa. En altres casos és al 100% produïda pel propi gestor de la xarxa, com passa a Berga, Vic, Tàrrega, Puigcerdà, Girona, Santa Coloma de Farners o Olot. En aproximadament la meitat dels casos, és una barreja entre aigua pròpia i de fora, com el cas dels 17 municipis d’Aigües de Barcelona, que tenen un 42% provinent d’altres llocs i un 58% de produïda per la pròpia empresa.