Al cementiri de Solsona només hi queden trenta nínxols lliures per enterrar difunts

Coincidint amb la diada de Tots Sants, l’Ajuntament de Solsona ha engegat una campanya per recuperar nínxols sense utilitzar del cementiri municipal per endarrerir al màxim la construcció de blocs nous. Actualment, dels 2.334 nínxols que hi ha al cementiri només trenta estan lliures pendents de concessió per poder-hi realitzar enterraments. El consistori creu que hi ha molts ciutadans que han rebut la transmissió de títols de drets funeraris sense que en prevegin fer cap ús.

D’acord amb la taxa del cementiri municipal, l’Ajuntament abona el 50 per cent del preu de la concessió dels drets funeraris del nínxol que rescata. Així, una persona que retorni el títol d’un nínxol de segona, tercera o quarta fila, que són els que tenen el preu més elevat (847 euros), rebrà 423,50 euros; si el nínxol és de primera fila, se li retornaran 339,50 euros; si és de cinquena fila, 254, i en el cas de les unitats més elevades, 211,50 euros.

El primer tinent d’alcalde i regidor de Serveis Municipals, Joan Parcerisa, ha explicat que aquesta mesura és la que garanteix “un creixement més sostenible del cementiri a partir de la redistribució de nínxols sense previsions d’ús a la vista entre aquells ciutadans que sí que els necessiten, abans de construir noves illes”.

L’impacte econòmic per a les arques municipals també és menor amb el rescat que amb una nova construcció: s’estima que dotar les instal·lacions de 140 nínxols nous tindria un cost d’uns 100.000 euros. L’últim bloc amb aquest mateix volum d’unitats es va fer el 2014, quan es va ampliar la capacitat del cementiri per darrer cop.

Pel que fa als columbaris, per dipositar-hi les restes dels difunts incinerats, al cementiri n’hi ha quaranta, que es van condicionar amb les obres de fa deu anys, dels quals només en queda un de lliure. En aquest cas, però, es farà una inversió de 18.000 euros els propers mesos per construir-ne quaranta més.

El cementiri municipal de Solsona, situat a l’avinguda de Sant Bartomeu, data del 1856. Durant els anys quaranta del segle passat, les instal·lacions van ampliar-se i per a futures necessitats, l’Ajuntament disposa de dos terrenys contigus de titularitat municipal.