la CRÒNICA
Enllaunats a l'agost
És habitual viure algunes situacions anòmales en un tren de rodalies. Els viatgers que feien el trajecte entre Sabadell i Barcelona ahir poc abans de les nou del matí hi vam viure una d'inusual: el tren ple de gent –ple vol dir que no ens podíem moure– a l'agost. De rerefons: la desconnexió de les estacions de Sants i l'Hospitalet de Llobregat. Només arribar a l'estació, a Sabadell, ja es podia notar que passaria alguna cosa. Plafons informatius sobre l'obra a l'accés i nous horaris a peu d'andana. A l'interior del segon vagó dels tres que formaven el tren, una altra senyal: “Tren amb destinació Barcelona Sants”. Tot funcionava amb normalitat, massa i tot, perquè els viatgers tenien informació de primera mà. A Barberà del Vallès la situació es va començar a complicar. A Cerdanyola es feia insostenible. “Sort que funciona l'aire condicionat”, deia una dona. A partir d'aquí les converses entre viatgers es van convertir en la banda sonora. Crítiques al canvi d'horaris i a l'ús d'un “tren petit”, acusacions de retards en el servei i alguna crida a la paciència d'uns usuaris ja cansats de situacions anòmales. A plaça Catalunya, calma. A Sants, silenci. Final de trajecte.