tribunals
violència policial l'1-O
Un jutjat admet a tràmit la querella per les càrregues de l’1-O interposada per tres ajuntaments gironins
La decisió pot crear precedent, ja que obre la porta judicial a la resta de municipis on es van produir incidents
El jutjat ha admès a tràmit la querella col·lectiva per les càrregues de l’1-O interposada pels Ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva amb el recolzament dels advocats voluntaris. La querella es dirigeix contra els agents que van actuar, els seus comandaments i els responsables polítics de l’operatiu, als que s’acusa de tortures, lesions i delictes contra els drets individuals.
El portaveu dels advocats, Albert Carreras, assegura que aquest és un “pas molt important” perquè permetrà que els ajuntaments puguin demanar diligències amb l’objectiu d’acreditar que les càrregues no van ser “una acció espontània”, sinó el resultat “d’un pla premeditat i consensuat”. Carreras ja avança, però que el procediment serà “llarg” perquè més de 200 ferits han interposat denúncia contra les càrregues (que s’incorporen a la querella).
De moment, els forenses els han examinat a tots ells i el jutjat ja els ha citat per prendre’ls declaració (cosa que s’ha fixat per als mesos de febrer i març). En paral·lel, també s’ha requerit a la policia espanyola i a la Guàrdia Civil que trametin els noms i cognoms dels agents i càrrecs que van participar al dispositiu policial.
D’altra banda, s’han demanat imatges als mitjans de comunicació per aportar-les com a prova. I també s’ha sol·licitat que la gravació de la càmera GoPro que va perdre un agent de la policia estatal, i on es va enregistrar la càrrega a l’Escola Verd de Girona, es pugui incorporar al procediment.
“Violència extrema”
L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha dit que se senten “molt satisfets” de l’admissió a tràmit de la querella. Madrenas ha dit que això permetrà investigar “a fons” qui van ser els responsables d’aquella “violència tan extrema” i de la “jornada d’opressió” que es va viure l’1-O arreu de Catalunya, però especialment a Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva.
L’alcaldessa també ha dit que, a partir d’ara, les diligències han de permetre “destil·lar els responsables dels delictes que es consideri que hagin comès”. Madrenas també ha afegit que l’admissió a tràmit era allò que pertocava fer, perquè era “evident” que les càrregues van ser “absolutament desproporcionades”.
“Les imatges parlen per elles mateixes; el món va queda commocionat després de veure un Estat repressor i feixista, i un poble valent, determinat i pacifista”, ha dit l’alcaldessa. I ha conclòs: “Això és el que es va veure i vam condemnar des d’un primer moment, i que ara esperem que es tradueixi també en una condemna judicial”.