Societat

EDUARD MAYNEGRA

FLORISTA. SISÈ EN EL CAMPIONAT EUROPEU D’ART FLORAL 2016

“En una floristeria de Londres els dependents duen vestit i corbata”

Maynegra s’ha especialitzat en la preparació de casaments. És el representant de la tercera generació d’una botiga, Flors Laguarda, que té un magatzem i un viver propi de dues hectàrees

Com es va iniciar en el món de la floristeria?
M’hi vaig iniciar per unes pràctiques de jardineria. Havia fet un curs d’art floral amb 16 anys mentre estudiava un cicle de grau mitjà de floristeria [al col·legi Bell-lloc de Girona] per ajudar la mare, i m’agradava. En una de les pràctiques, la mare em va aconsellar que anés a treballar amb un antic professor seu [Jordi Abelló]. Ell tenia una floristeria al Masnou, feia molts casaments i esdeveniments, i això em va enganxar.
Hi ha estudis d’art floral?
Sí, ara hi ha estudis superiors. Quan jo vaig estudiar, eren cursos setmanals, intensius. Hi havia un curs durant un any els dilluns. No estava reglat; ara, sí.
Va veure que l’interessava?
Vaig conèixer un personatge de Madrid, d’Alcorcón, en un curs a Roses per a gent que es volia preparar per anar a concursos. Hi havia gent de França i de l’Estat. Aquell noi, en Fernando Espadas, anava al campionat d’Espanya, i volia que jo anés en el seu equip. Va guanyar el campionat [2005] a Madrid i vam anar al mundial, el 2010.
A partir d’allò, va continuar?
En art floral, hi ha dues categories, el que és Interflora, una empresa que es dedica a l’enviament de flors i que organitza la copa d’Espanya, allà on vaig anar jo, i una altra associació que organitza el campionat d’Espanya i el campionat d’Europa. De moment, no hi ha campionat del món. Jo vaig guanyar el 2013 el campionat d’Espanya amb en Fernando, i el 2016 vaig anar al campionat d’Europa, on vaig ser sisè.
Van tenir més pes aquelles pràctiques que el negoci familiar (Flors Laguarda)?
Va ser una barreja de tot. És un món on ara potser hi ha més moviment, els casaments porten més flors que abans. Les empreses utilitzen més les flors, n’hi ha més en els esdeveniments, però abans, no. Ara hi ha photocall amb un fons de flors, i això vol dir que ja anem pel bon camí. I no té res a veure un campionat amb un esdeveniment. L’essència d’un campionat és totes les tècniques que hi pugui haver, aplicades i polides al cent per cent. És com els cuiners; sempre ho comparo amb els cuiners. En cuiners, hi pot haver el que fa entrepans, que seria el que ven plantes en un mercat; el que té un restaurant de menús, que seria el que té una floristeria normal, i el que té un restaurant una mica més elevat, que seria una floristeria amb disseny. I el que encara no existeix és una floristeria de només disseny, que seria un restaurant amb estrella Michelin. Tot arribarà.
Seria molt selecte, això.
Comença a haver-hi alguna coseta. A Londres hi ha una floristeria d’alt nivell. Has de tocar el timbre per entrar-hi.
S’ha de demanar hora?
[Riu] Suposo que no deuen obrir a qualsevol. Els cambrers o dependents van amb vestit i corbata. Vull dir que està començant a arribar això. Per tenir-ho, has de començar a tenir un nivell, no de disseny, sinó de qualitat en les coses, i tenir un client top. De moment, en muntatges sí que s’està aconseguint un alt nivell. Tenir un establiment així potser costarà més.
A la botiga està especialitzat en esdeveniments, en casaments. Què li demanen?
Sí, faig sobretot casaments. Hi ha de tot: hi ha qui ve amb la idea perfilada, qui em deixa llibertat absoluta –que normalment és allà on disfrutes més– i hi ha qui no sap res i el vas guiant. El que diem és que fem un casament a mida, un vestit. Comencem fent preguntes com ara “de què treballes”, “quin color t’agrada”, “com us caseu”, “com és la invitació”. No els preguntem “com us vau conèixer”, per exemple [somriu]. O el lloc, l’estil que volen, i crees la seva història.
El negoci familiar rutlla gràcies als casaments?
És una part important, però el dia a dia també ens funciona molt perquè fem molts serveis i repartiments. En una botiga de cara al públic i al capdavant d’un magatzem, l’important és l’atenció al públic, que se sentin com a casa. Perquè pots anar a un gran magatzem de decoració i que ningú t’atengui ni et digui aquesta planta es diu així o s’ha de regar així o necessita claror. L’assessorament i un somriure són molt importants. El nostre lema –ara que fem el nou web– és que et sentis com a casa.
Hi ha una rosa o una planta per a cada època o persona?
El que hi ha és el simbolisme dels colors. El vermell és l’amor; el blanc, la senzillesa i la puresa. El groc és l’enveja i la mala sort. Però hi ha gent a qui li encanta.
És el color i no la planta?
Sí, perquè ara hi ha molta més varietat: la rosa més senzilla, de jardí; la rosa anglesa, que fa una olor espectacular, i una rosa que és perfecta, recta, sense espines, sense olor i que no punxa i que pot fer un metre i mig o més. Les van adaptant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia