Petits tresors en forma de poble s’amaguen als Pirineus

Bagergue és el poble habitat més alt de la Val d’Aran . Està situat a 1.490 metres per sobre del nivell del mar.

Al carrer Major hi trobareu el museu d’ Eth Corrau , on hi ha més de 2.000 objectes artesanals que ens mostren part de la història i de l’artesania més rústica del conjunt de la vall. Des de la seva església romànica del segle XII podreu gaudir d’una excel·lent panoràmica del conjunt de la vall.

Taüll, una vila situada al fons de la vall de Boí , és un paisatge de teulades de pissarra, una cruïlla de camins entre la natura i l’art romànic, amb l’estil delicat, sobri i integrat al paisatge que li és propi. Hi viuen 260 habitants.

Del conjunt en destaca l’església de Sant Climent de Taüll, que forma part d’un conjunt arquitectònic únic al món: vuit esglésies i una ermita romàniques que s’han preservat intactes a la vall i que han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Tavascan és un municipi conegut arreu per la seva estació d’esquí, la qual ha donat vida al poble i renom. Ara bé, la vila i la muntanya que l’envolten tenen molt més encants que mereixen ser descoberts.

El municipi està enclavat en una vall a tocar del riu Lladorre , que flueix per sota un pont d’origen romànic que uneix les cases de pedra que hi ha a les dues ribes. Paga la pena fer una visita al nucli antic. Al centre de la vila hi ha l’ església de Sant Bartomeu , d’estil barroc rústic pirinenc.

En aquest racó dels Pirineus catalans, la Vall Fosca , el sol es pon a les sis de la tarda quan els dies són més llargs als pobles de fora de la vall que l’envolten. D’aquí li ve donat el seu nom. Ara bé, l’interior d’aquesta vall és ple de llum, gràcies a la combinació de l’aigua, la muntanya, la flora i els dinou pobles que s’hi apleguen.

El telefèric de la Vall Fosca, que arriba fins als 2.200 metres d’altura, dona accés al Parc Nacional d’Aigüestortes i a l’Estany de Sant Maurici.

El municipi de Solsona és la capital del Solsonès , la coneguda com la comarca de les mil masies. Un autèntic “paradís” del turisme rural. La vila es construeix a l’entorn de la catedral gòtica del segle XIII que hi ha al centre. Passejant pels seus carrers encara es tasta l’aroma medieval del poble.

Entre les seves festes populars en destaca especialment el Carnaval , la festa d’hivern de la disbauxa (dins d’un ordre).

A finals de maig del 1906 el jove Pablo Picasso va anar a parar a Gósol , a la comarca del Berguedà , a la recerca d’inspiració. El cas és que la va trobar en el petit municipi als peus de l’imponent Pedraforca , a 1.400 metres d’altura, envoltat per la serra del Cadí.

Al Centre Picasso s’hi poden veure reproduccions d’algunes obres que va fer en aquesta vila, així com fotografies històriques de Gósol.

L’arquitectura medieval d’ Arsèguel és una de les més ben conservades dels Pirineus de Catalunya. Deixeu-vos portar pels carrers estrets i les cases de pedra amb balconades de fusta i teules àrabs de la vila. Gaudiu-ne.

Arsèguel acull anualment la trobada d’acordionistes dels Pirineus , que a banda de la seva peculiaritat és el festival de música tradicional més antic de Catalunya. El poble disposa d’un museu dedicat a aquest instrument.

La vila de Llívia és història viva. Enclavament català a la Catalunya del nord, en territori administratiu francès, té més de 2.000 anys d’història.

El poble és petit i acollidor, però ofereix una interessant oferta turístico-cultural: el museu municipal , l’antic castell , l’església romànica de Santa Maria i la farmàcia Esteva , que és la més antiga d’Europa. L’entorn és igualment magnífic: estanys, boscos i prats que conviden a fer una caminada, a respirar i a observar la natura mentre deixem passar el temps.

La petjada dels càtars es ben present al municipi de Bagà. De fet, encara marca la vida del poble que salvaguarda la serra del Cadí.

El passat medieval de la vila el trobem passejant pel seu nucli antic, sobretot a la plaça Galceran de Pinós. Des de l ’església de Sant Esteve de Bagà hi ha bones vistes sobre el Pont Vell , situat a tocar de l’antic recinte emmurallat, un altre exemple d’estil medieval.

Hi ha innombrables raons per recomanar una visita a Camprodon , una de les poblacions considerades emblemàtiques del Pirineu català. Hi podeu fer llargues caminades de muntanya, o si sou menys agosarats passejar tranquil·lament pel passeig Maristany o gaudir del Pont Nou. No podeu marxar sense tastar la típica cuina de bolets i carn de caça.

El petit municipi de Santa Pau està ancorat al cor de la zona volcànica de la Garrotxa , a tocar de la capital garrotxina, Olot .

Dins del terme municipal de Santa Pau hi ha els cràters antics més importants de tota la zona, com ara el puig de Martinyà , el Croscat i el Santa Margarida .

Més enllà dels volcans i d’un entorn natural apassionant, l’interior de la vila guarda en tots els seus racons l’arquitectura de l’època medieval.

Ja que hi sou aprofiteu per fer un tast dels seus famosos fesols , en algun dels restaurants de més prestigi de la cuina volcànica .

L’encant de Maçanet de Cabrenys va més enllà del nucli urbà de la vila. El poble està tot envoltat de fonts d’aigua, que el converteixen en una mena d’oasis natural enmig d’una vegetació típicament mediterrània. Les fonts de l’Abeurador , de la Bauma o la de les Dones són tres de les destacades que es poden visitar en aquest petit poble de l’Empordà.

Si voleu completar la informació sobre aquesta sèrie de reportatges, ho podeu fer en aquest lloc web .