Societat

JORDI BOLTÀ

PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ AMICS DE CORBERA

“El pessebre vivent és una tradició que fa que siguem com som”

El pessebre vivent de Corbera de Llobregat se celebra, ininterrompudament, des de 1962. Més de 2.200 representacions que han atret, en 56 anys, prop de 900.000 espectadors

E
steu en la cin­quanta-sisena edició, que es diu ràpid. 56 edi­ci­ons sense cap inter­rupció i sem­pre amb volun­ta­ris. Això com s’acon­se­gueix?
Es tracta de man­te­nir la il·lusió, i tot­hom la manté, i es va pas­sant de gene­ració en gene­ració. Les fei­nes més tècni­ques de mun­tatge no les fan volun­ta­ris però la resta, sí. Des del 2 de desem­bre, quan van començar les fun­ci­ons, pràcti­ca­ment tot­hom que intervé en el pes­se­bre és volun­tari.
L’actual situ­ació a Cata­lu­nya pot afec­tar l’assistència al pes­se­bre?
Tot afecta d’una manera o altra als esde­ve­ni­ments, per tant això també, és clar. Però no hem notat cap dava­llada en la venda d’entra­des.
Quina feina prèvia reque­reix el pes­se­bre?
Hi ha una feina prèvia d’infra­es­truc­tura, que pràcti­ca­ment ocupa tot l’any. Ara ja estem pen­sant coses per a l’any que ve. Pel que fa als assa­jos dels volun­ta­ris, aquests comen­cen al setem­bre. En aquest període es fan també les millo­res als mun­tat­ges si calen.
És una repre­sen­tació que es carac­te­ritza perquè no hi ha pro­ta­go­nis­tes. És a dir, el mateix paper el repre­sen­ten diver­ses per­so­nes. Es fa per logística o per fomen­tar la par­ti­ci­pació?
Hi ha uns per­so­nat­ges que són impres­cin­di­bles i sur­ten en diver­ses esce­nes. Segons el dia i la dis­po­ni­bi­li­tat de cadascú aquest paper el poden repre­sen­tar per­so­nes dife­rents. Qui un dia fa de Mare de Déu l’endemà pot fer de pas­tora o ven­dre entra­des. Es fa per una qüestió de par­ti­ci­pació i de logística, per asse­gu­rar el per­so­natge.
Els volun­ta­ris són de Cor­bera?
Sí, bàsica­ment, però en tenim de Gelida, de la Palma de Cer­velló, de Bar­ce­lona...
I s’ajun­ten diver­ses gene­ra­ci­ons, oi?
Sí, tenim el cas d’algu­nes famílies en què par­ti­ci­pen tres gene­ra­ci­ons i fins i tot alguna vegada n’hem tin­gut alguna amb qua­tre gene­ra­ci­ons.
Per què s’acon­se­gueix aquesta dedi­cació durant tant de temps dels volun­ta­ris?
Perquè s’hi tro­ben a gust, tro­ben un ambi­ent maco. Durant dos mesos hi ha un objec­tiu comú que s’acon­se­gueix...
En aquests 56 anys com ha evo­lu­ci­o­nat el pes­se­bre?
L’argu­ment és el mateix, poca cosa hem variat, però sí que s’ha anat ampli­ant, des del deco­rat fins a l’esce­ni­fi­cació i el relat que es fa. No té res a veure amb la pri­mera edició, que a més es va fer en cas­tellà. La segona ja va ser en català.
El relat segueix un text com en el cas de les pas­si­ons o l’ha ela­bo­rat l’orga­nit­zació?
El text s’ha fet expres­sa­ment per al pes­se­bre vivent. Bàsica­ment es fa amb relats de l’Evan­geli, que és el que marca l’argu­ment, i després hi ha relats popu­lars i ver­sos que s’han fet expres­sa­ment per al pes­se­bre.
Hi ha cap nove­tat des­ta­cada en l’edició d’enguany?
Hi ha millo­res cons­tants de la il·lumi­nació, sobre­tot, que aquest any s’ha cen­trat en la millora d’una ins­tal·lació elèctrica molt antiga que podria haver donat pro­ble­mes. S’ha fet una gran reforma de la ins­tal·lació elèctrica d’una part de l’esce­nari. També hi ha una direcció artística que és pro­fes­si­o­nal, l’hem con­trac­tat per poder millo­rar la nos­tra manera de repre­sen­tar. Ja es va començar l’any pas­sat i aquest any ho hem fet per a més temps i coses més con­cre­tes i es nota.
Fa sis anys vau incor­po­rar-hi mesu­res per acos­tar el pes­se­bre a un públic amb dis­ca­pa­ci­tats.
En efecte, hi ha una sessió per a per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tat audi­tiva que es fa amb llen­guatge de sig­nes.
Hi ha pre­visió d’aug­men­tar aques­tes ses­si­ons?
Qui ho neces­sita ho demana. Bus­quem l’empresa que ens ho fa i la gent s’hi apunta. No tenim més demanda i no ho hem d’ampliar. És el mateix dia que es fa per a per­so­nes amb pro­ble­mes visu­als, a les quals s’ofe­reix una audi­o­des­cripció.
Esteu en tràmits de dema­nar la cata­lo­gació de patri­moni fes­tiu de Cata­lu­nya. En quin punt es troba el procés?
Estem reco­pi­lant totes les dades que ens dema­nen per poder-ho pre­sen­tar en aca­bar el pes­se­bre d’aquest any, el 14 de gener.
Què repre­sen­ta­ria aquesta cata­lo­gació per al pes­se­bre?
Esta­rem orgu­llo­sos de for­mar part d’aquest patri­moni i tin­drem aquest valor afe­git.
Quin pes té el pes­se­bre vivent en la cul­tura popu­lar cata­lana?
És impor­tant. Ja tenim ele­ments de caire fes­tiu, com els gegants i els cas­te­llers, i després també tenim ele­ments que entron­quen amb la tra­dició reli­gi­osa, com les pas­si­ons i els pes­se­bres vivents. Tot això fa que siguem com som.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia