“El pessebre vivent és una tradició que fa que siguem com som”

Es tracta de man­te­nir la il·lusió, i tot­hom la manté, i es va pas­sant de gene­ració en gene­ració. Les fei­nes més tècni­ques de mun­tatge no les fan volun­ta­ris però la resta, sí. Des del 2 de desem­bre, quan van començar les fun­ci­ons, pràcti­ca­ment tot­hom que intervé en el pes­se­bre és volun­tari.

Tot afecta d’una manera o altra als esde­ve­ni­ments, per tant això també, és clar. Però no hem notat cap dava­llada en la venda d’entra­des.

Hi ha una feina prèvia d’infra­es­truc­tura, que pràcti­ca­ment ocupa tot l’any. Ara ja estem pen­sant coses per a l’any que ve. Pel que fa als assa­jos dels volun­ta­ris, aquests comen­cen al setem­bre. En aquest període es fan també les millo­res als mun­tat­ges si calen.

Hi ha uns per­so­nat­ges que són impres­cin­di­bles i sur­ten en diver­ses esce­nes. Segons el dia i la dis­po­ni­bi­li­tat de cadascú aquest paper el poden repre­sen­tar per­so­nes dife­rents. Qui un dia fa de Mare de Déu l’endemà pot fer de pas­tora o ven­dre entra­des. Es fa per una qüestió de par­ti­ci­pació i de logística, per asse­gu­rar el per­so­natge.

Sí, bàsica­ment, però en tenim de Gelida, de la Palma de Cer­velló, de Bar­ce­lona...

Sí, tenim el cas d’algu­nes famílies en què par­ti­ci­pen tres gene­ra­ci­ons i fins i tot alguna vegada n’hem tin­gut alguna amb qua­tre gene­ra­ci­ons.

Perquè s’hi tro­ben a gust, tro­ben un ambi­ent maco. Durant dos mesos hi ha un objec­tiu comú que s’acon­se­gueix...

L’argu­ment és el mateix, poca cosa hem variat, però sí que s’ha anat ampli­ant, des del deco­rat fins a l’esce­ni­fi­cació i el relat que es fa. No té res a veure amb la pri­mera edició, que a més es va fer en cas­tellà. La segona ja va ser en català.

El text s’ha fet expres­sa­ment per al pes­se­bre vivent. Bàsica­ment es fa amb relats de l’Evan­geli, que és el que marca l’argu­ment, i després hi ha relats popu­lars i ver­sos que s’han fet expres­sa­ment per al pes­se­bre.

Hi ha millo­res cons­tants de la il·lumi­nació, sobre­tot, que aquest any s’ha cen­trat en la millora d’una ins­tal·lació elèctrica molt antiga que podria haver donat pro­ble­mes. S’ha fet una gran reforma de la ins­tal·lació elèctrica d’una part de l’esce­nari. També hi ha una direcció artística que és pro­fes­si­o­nal, l’hem con­trac­tat per poder millo­rar la nos­tra manera de repre­sen­tar. Ja es va començar l’any pas­sat i aquest any ho hem fet per a més temps i coses més con­cre­tes i es nota.

En efecte, hi ha una sessió per a per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tat audi­tiva que es fa amb llen­guatge de sig­nes.

Qui ho neces­sita ho demana. Bus­quem l’empresa que ens ho fa i la gent s’hi apunta. No tenim més demanda i no ho hem d’ampliar. És el mateix dia que es fa per a per­so­nes amb pro­ble­mes visu­als, a les quals s’ofe­reix una audi­o­des­cripció.

Estem reco­pi­lant totes les dades que ens dema­nen per poder-ho pre­sen­tar en aca­bar el pes­se­bre d’aquest any, el 14 de gener.

Esta­rem orgu­llo­sos de for­mar part d’aquest patri­moni i tin­drem aquest valor afe­git.

És impor­tant. Ja tenim ele­ments de caire fes­tiu, com els gegants i els cas­te­llers, i després també tenim ele­ments que entron­quen amb la tra­dició reli­gi­osa, com les pas­si­ons i els pes­se­bres vivents. Tot això fa que siguem com som.