Societat
Benvingut, 2018!
El primer gironí de l’any, en Siraj, va néixer a les 2.24 h a l’hospital de Palamós
Centenars de persones contemplen la primera sortida de sol o es capbussen al mar
-
El primer sol de l'any, a la muntanya de Sant Sebastià de Palafrugell PACO DALMAU. -
El primer bany de l'any, a Sant Feliu de Guíxols E.A.. -
Josep Grabulosa, de Can Pauet de Santa Pau, preparant la prova meteorològica de la ceba TURA SOLER. -
Les clofolles de ceba que prediuen el temps per als mesos de la tardor de 2018 TURA SOLER. -
Ballada de sardanes durant l’aplec del Sol Ixent al Cap de Creus MARIA ORRI.
Mentre la major part de gironins feien gresca per donar la benvinguda al nou any, arribava el primer nadó nascut el 2018 a les comarques gironines, que aquest cop és baixempordanès. De nom Siraj, va néixer a les 2.24 h de la matinada a l’hospital de Palamós i és el primogènit d’un matrimoni de palafrugellencs d’origen marroquí. Va pesar 3,24 quilograms i el part es va produir sense complicacions per a la mare ni el nounat. La novetat, però, és que, a diferència dels darrers anys, no hi ha hagut constància gràfica pública del nadó, ja que els pares van preferir defugir el rebombori mediàtic.
Però, després de les celebracions nocturnes entorn al nou any, va arribar l’hora d’altres tradicions, com ara els aplecs per contemplar la primera albada a la muntanya de Sant Sebastià de Llafranc, al cap de Creus i a la torre de Montgó de l’Escala. A Sant Sebastià, el punt on astronòmicament està comprovat que el sol a l’hivern surt més d’hora de tota la Península, es van tornar a concentrar centenars de persones per gaudir del ritual i allargar-lo amb una ballada de sardanes que atrau gent de tot el país.
Capbussades al mar
A Sant Feliu de Guíxols, el primer bany de l’any a la platja de la badia ganxona va assolir la vintena edició amb una creixent afluència de públic –sobretot– i banyistes –més de tres centenars. Després del temps més aviat fred de les darreres setmanes, el dia va començar ben assolellat, amb una temperatura ambiental de 16 graus que convidava al desafiament, malgrat els 13 graus de l’aigua i algunes ratxes de vent de garbí que van fer la guitza als banyistes quan tornaven cap a la sorra, però va accelerar el procés de l’assecat. El banyista més jove dels registrats per l’organització, el Club Aquàtic Xaloc i el Centre Excursionista Montclar, tenia només un any. I el més gran, 81.
El president del club Xaloc, Josep Maria Esteve, destacava la consolidació de la iniciativa, que van engegar un grup d’amics fa dues dècades de manera informal, però s’ha popularitzat com una de les cites festives del calendari local. Amb el llançament del coet, a la una en punt del migdia, els participants van córrer cap a l’aigua. Hi ha un ampli ventall d’opcions, des de la capbussada breu, fins a la competició fins a les boies ambientades en l’època, un Pare Noel inflable a 25 metres de la sorra o un arbre de Nadal flotant a més distància. Els més agosarats, que altres cops nedaven fins al dic de recer del port i tornaven, ahir, es van aventurar per la via brava fins al freu. Esteve va explicar que, per un dia, deixaven el vestit de neoprè a casa i anaven “a pèl”, només amb banyador d’estiu.
Divulgació en un llibre
La de Sant Feliu no és l’única primera banyada a la demarcació –n’hi havia una altra de convocada, per exemple, a Cadaqués–, però una mostra de la volada que ha agafat va ser la visita de Manel Carrera, testimoni de les festes populars d’arreu dels Països Catalans i que ja ha recollit en tres llibres rituals de foc, pirotècnia i aigua dolça. Ara, prepara un quart volum centrat en les festes que tenen a veure amb el mar durant els dotze mesos de l’any.
La ceba no porta gaire bons pronòstics d’aigua
La tradicional i molt popular prova de la ceba, el mètode casolà per predir el temps que farà durant tot l’any que cada nit de Sant Silvestre fan a l’estació meteorològica de Can Pauet de Santa Pau, no va marcar gaire bons presagis de cara a resoldre la sequera i manca d’aigua que han marcat les darreries de l’any 2017. L’home de la ceba de Santa Pau, Josep Grabulosa, Pep Pauet, va fer la prova, davant del seu públic incondicional, amb l’esperança que els resultats fossin optimistes, després que acabés l’any sense veure caure els 200 litres per metre quadrat que, a principi de desembre, havia anunciat.
Però la ceba no ha donat els resultats desitjats. En el millor dels casos, assenyala com a plujosos alguns mesos d’hivern (gener, febrer, octubre i desembre), mentre que la primavera i l’estiu es veuen a venir més aviat secs.
La prova ceba, que Grabulosa defineix com un mètode màgic però eficaç al 100% (l’any passat, la ceba va marcar poca pluja i l’any ha estat sec), ja el recull Joan Amades al seu Costumari català. Es fa la vigília de cap d’any. S’ha de partir una ceba i treure’n dotze clofolles, sis per banda, que representaran els dotze mesos de l’any. Un cop decidida la correlació de clofolles (decisió que pot alterar el resultat), es posa una cullerada de sal a dins de cadascuna. L’endemà, es comprova si la sal s’ha liquat. Les clofolles amb la sal liquada seran els mesos plujosos. Els altres seran secs.