La vida en un quilòmetre quadrat

Ahir a la tarda vam enter­rar en Martí Ros­selló. Diu­menge, a quarts de dues del mig­dia, quan pas­sava pel car­rer de l'Eixam­ple del cen­tre de Premià de Mar, havia cai­gut, mort. Uns veïns van tru­car a la poli­cia dient que hi havia un home gran a terra, amb una ferida oberta al cap a causa de l'impacte. L'«home gran» tenia 56 anys. Quan els veïns en sabrien el nom que­da­rien parats: en Martí Ros­selló, l'escrip­tor, el bibli­o­te­cari de la bibli­o­teca pública de Can Manent.

L'home que no es movia mai de Premià de Mar havia de morir forçosa­ment a Premià de Mar, però no d'aquesta manera ni a aquesta edat, per favor. En Rafael Vall­bona, el seu amic i col·lega lite­rari que té la capa­ci­tat de síntesi del bon peri­o­dista, diu que Martí Ros­selló vivia en un quilòmetre qua­drat. De casa seva del car­rer de l'Aurora a la bibli­o­teca del camí Ral i de la bibli­o­teca a casa, amb incur­si­ons al bar a pren­dre una cer­vesa, a cals amics a par­lar de lite­ra­tura i política, o a l'Ajun­ta­ment a seguir el ple muni­ci­pal per després, de vega­des, comen­tar-lo a la seva secció fixa d'El Punt. Un quilòmetre qua­drat. Amb motiu de la publi­cació d'Anna K, li van fer una entre­vista a La Van­guar­dia. Un lloc per viure? Premià de Mar. Per viat­jar? Premià de Mar. Per anar de vacan­ces? Premià de Mar. Deu fer cosa d'un any me'l vaig tro­bar a la ter­rassa de la Granja Caralt de Mataró pre­nent, tot sol, una cer­vesa. Martí, que hi fas fora de Premià de Mar? No et pen­sis, em sento una mica deso­ri­en­tat.

Anna K, la novel·la que va des­co­brir un novel·lista que ja estava des­co­bert com a poeta i agi­ta­dor cul­tu­ral –diguem-li agi­ta­dor al pacífic, mig abúlic, Martí– li va venir ins­pi­rada per una nena que un dia va entrar a la bibli­o­teca amb cara d'espan­tada. De Premià de Mar al món. Sona cursi, i Anna K no ho és gens. Assa­gem-ho d'una altra manera: de Premià de Mar sor­geix el món de Martí Ros­selló. La lite­ra­tura està plena de seden­ta­ris. Kafka en va ser un, i la K de l'Anna que dóna títol al lli­bre fa pen­sar en l'escrip­tor enclaus­trat a Praga. L'Anna d'ulls espan­tats també fa pen­sar en Anna Frank, reclosa durant mesos en un pis d'Ams­ter­dam. O és la k de Kant, pun­tual i metòdic com ell.

En Martí va ser l'home dels Qua­derns de la Font del Car­gol, i de les memo­ra­bles Nits Literàries del Cen­tre Amis­tat, amb Rafael Vall­bona o Valerià Pujol. En Valerià de Premià de Dalt: un altre poeta i agi­ta­dor mort molt jove. La des­a­pa­rició d'en Valerià, el 1992, va fer plo­rar en directe la pre­sen­ta­dora Anna Lafau, exa­lumna seva, quan la va anun­ciar per tele­visió. S'han de repri­mir els sen­ti­ments? I si no es pot?

En Martí Ros­selló bibli­o­te­cari no era d'aquells que s'estan dar­rere el tau­lell posant una mica d'ordre als visi­tants amb la mirada. Lle­gia els lli­bres que cus­to­di­ava i sabia reco­ma­nar-los a qui neces­si­tava ajut. Després, al ves­pre, cap a casa pas­sant pel bar o pels llocs de cons­pi­ració. Premià de Marx és el bloc com­ba­tiu del seu íntim amic Àngel Pagès. L'últim arti­cle d'en Martí Ros­selló, publi­cat diu­menge en aquest diari, dibuixa exac­ta­ment la seva ide­o­lo­gia política o, almenys, les seves inqui­e­tuds ideològiques. Col·labo­rava a El Punt des que va sor­tir l'edició del Maresme. També va ser mem­bre del con­sell edi­to­rial del diari. Va durar poc. Les reu­ni­ons de cada quinze dies es feien a Mataró. Anar a Mataró, tor­nar-ne...

La bibli­o­teca de Can Manent era ahir tan­cada. Un car­tell n'expli­cava el motiu. Tot el Premià de Mar de Martí Ros­selló omplia la parròquia de Sant Cristòfol. El rec­tor li va fer un retrat precís, exacte. Els rec­tors obser­ven i escol­ten. Després van par­lar els amics. Un va reci­tar un poema de Gabriel Fer­ra­ter –autor esti­mat per Ros­selló– que parla de «la tèbia cer­vesa del silenci». Els altres dos van lle­gir tex­tos d'en Martí que rei­vin­di­quen la fructífera rutina que prac­ti­cava. Al final, la seva com­pa­nya, Toni Guar­di­ola, amb la qual s'havia de casar el mes de juny, li va dedi­car una decla­ració d'amor i va anun­ciar que des d'aquell mateix moment es con­si­de­rava casada amb en Martí, amb tots els amics pre­sents de tes­ti­mo­nis. Com es repri­mei­xen els sen­ti­ments ens casos així?

L'Ajun­ta­ment de Premià de Mar deci­dirà en els pròxims dies si posa el nom de Martí Ros­selló a la nova bibli­o­teca que ha de subs­ti­tuir la de Can Manent i que el seu bibli­o­te­cari no veurà inau­gu­rar. Una bibli­o­teca, per cert, situ­ada en un lloc que li hau­ria fet eixam­plar el quilòmetre qua­drat vital.